UPV Living Lab – escenaris de descarbonització

L’aliança de Càtedres UPV C12 va organitzar el 7 de febrer de 2022 un taller prospectiu titulat “La UPV en la neutralitat climàtica“. Els resultats d’aquesta experiència participativa s’arrepleguen en un informe signat per Laura Arnalte Mur, Iván Cuesta Fernández, Víctor Martínez Gómez, Olga Moreno Pérez, i Dionisio Ortiz Miranda, el text del qual es reprodueix ací parcialment.

El taller es va iniciar amb la lectura d’un text introductori que projectava al participant a un hipotètic escenari de neutralitat climàtica situat en 2040. Posteriorment, el grup es dividia en quatre equips que reflexionaven sobre una narrativa inicial basada en quatre models diferents de descarbonització. Partint d’aquests escenaris, els subgrups imaginaven el model d’universitat resultant.

Infografía basada en el documento: Resultados del taller prospectivo “La UPV en la neutralidad climática” Alianza de Cátedras UPV C12.
Autores: Arnalte Mur, L., Cuesta Fernández, I., Martínez Gómez, V., Moreno Pérez, O., Ortiz Miranda, D.

Emarcada dins de les activitats UPV Living Lab, la iniciativa va ser presentada pel professor Dionisio Ortiz Miranda en les Jornades “L’aliança UPV-Ciutat per a la Missió Climàtica” organitzades per la Càtedra de Transició Energètica Urbana de la UPV a l’octubre de 2022.

La UPV davant escenaris de neutralitat climàtica – Dionisio Ortiz Miranda | Càtedra Nova Transició Verda

Per a aquesta presentació, els escenaris de descarbonització de la UPV van ser il·lustrats per el estudi memosesmas.

[Text de l’estudi memosesmas]

La UPV en la neutralitat climàtica – Explicació del projecte gràfic.

El projecte tracta de resoldre gràficament la comunicació del taller participatiu prospectiu organitzat entre l’aliança de Càtedres UPV C12 i el Vicerectorat de Desenvolupament Sostenible dels Campus. Durant la seua realització, es van plantejar 4 escenaris situats en 2040, any en què s’ha aconseguit a nivell europeu i nacional una reducció molt notable d’emissions GEI que apunten clarament a la consecució de la neutralitat climàtica. Cadascun d’aquests escenaris es vertebren en diferents temàtiques de les que s’extrauen unes “paraules clau”:

  • Escenari 1. Xarxa universitats circulars. Austeritat, frugalitat, escassa mobilitat, virtualitat, retroinnovaciones, slow life. 
  • Escenari 2. Universitat on viu. La universitat que transforma. Col·lectiu, cooperació, mobilitat de proximitat, energies renovables, sostenibilitat. 
  • Escenari 3. Tecnologia per al consum. Tecnologia. Tecnocràcia. Smart Building. Silicon Valley. 
  • Escenari 4. Un robot pintat de verd. Distopia. Centralisme. Consumisme. Competitivitat. Privatització.

Com transmetre gràficament tots els matisos que requereix cadascun d’ells i adaptar el resultat als múltiples formats requerits? Es prenen en consideració dues premisses: 1) L’analogia amb la etnografia, mètode d’investigació per a descriure i interpretar la cultura dels diversos grups humans o comunitats i així poder desxifrar els seus diferents comportaments. 2) L’ús de l’objecte entès com la unitat mínima de significat visual que pot transmetre informació sobre els diferents escenaris plantejats.

Com si d’un catàleg etnogràfic es tractara, per a interpretar la cultura dels diversos escenaris utilitzem la suma d’objectes i les relacions que es produeixen entre ells per a conformar una narrativa gràfica. Enfront de la idea de fer unes il·lustracions “úniques”, s’aposta per la utilització d’un sistema que és capaç d’ampliar-se, modificar-se i adaptar-se a les necessitats formals i de significat requerides.