Conversem amb Javier Antón Salvador, estudiant del Màster Universitari en Biotecnologia Biomèdica i nomenat recentment «Millor estudiant de la ETSEAMN», reconeixement atorgat pel Consell Social de la UPV en la XXII Edició dels seus guardons.
- Bon dia, abans de tot ens agradaria conèixer-te millor pel que et demanem que et presentes als teus companys, qui és Javier Antón Salvador?
Perquè vinc de Terol, on vaig passar quasi tota la meua vida excepte aquests últims anys. De xicotet m’encantaven els animals, especialment rèptils, i els fòssils, naturalment a l’ésser un xiquet a la ciutat de Dinópolis.
El meu interès per la ciència i la seua aplicació en la salut va venir més tard, especialment perquè gran part de la meua família són sanitaris en una manera o un altre, i per això vaig decidir anar a València a cursar el grau en Biotecnologia. Sempre he sigut una cosa tímida i em va costar un temps adaptar-me a la vida en una ciutat més gran, però agradezco molt a la meua família, a tots els meus companys i amics, tant aquells més recents com els més llunyans, per ajudar-me a integrar-me, pel temps que hem passat junts i per les meravelloses persones que són.
Em venen al capdavant molts dels meus companys que per mil raons potser mereixen aquest reconeixement com jo o més, i és a ells als qui m’agradaria dedicar-li’l.
- Recentment has sigut guardonat com a millor estudiant de l’ETSEAMN pel Consell Social de la UPV, què suposa per a tu aquest reconeixement?
He de dir que m’emociona molt rebre aquest reconeixement, ja que estos anys han sigut uns de molta faena, molt d’estrès i dedicació, i ho agraïsc profundament. No obstant això, he de dir que es em venen al capdavant molts dels meus companys que per mil raons potser mereixen aquest reconeixement com jo o més, i és a ells als qui m’agradaria dedicar-li-ho. Finalment, mil gràcies a la meua família per aguantar-me i ajudar-me tots aquests anys.
- Has cursat el grau de Biotecnologia i actualment estàs fent el màster en “Biotecnologia Mèdica”, quins consells donaries als estudiants que comencen el pròxim curs aquesta carrera?
El primer que els diria és que ni el grau ni el màster són una carrera per a arribar al món laboral, ja que les coses es posen més complicades com més t’acostes al final. Els recomane prendre’s el seu temps a descobrir què els apassiona, dins o fora del món de la ciència, poder compaginar la seua vida personal i cuidar el seu benestar mental. Que tampoc es deixen enganyar per la gent que els diu que no aconseguiran res si no fan tal o tal cosa, o si no aconsegueixen arribar a x nota. Acabaran trobant el seu camí. Ah, i molta sort!
De moment vull realitzar una tesi doctoral després d’acabar el màster, en el grup de Senyalització Oncogénica del Centre d’Investigació Príncep Felip.
- Cap a on vols dirigir el teu futur professional?
És complicat planificar a llarg termini i al final les coses mai ixen com un vol. De moment vull realitzar una tesi doctoral després d’acabar el màster, en el grup de Senyalització Oncogénica del Centre d’Investigació Príncep Felip. Espere que aquesta experiència m’ajude a decidir quin serà el següent pas. Després… Fer el BIR? Un postdoctorat? Anar a una empresa?…
El meu major repte personal ha sigut sempre bregar amb les meues pròpies expectatives sobre mi mateix, ser capaç d’equilibrar la meua salut mental i també dedicar-me als estudis.
- Quin és el teu major repte a nivell personal?
El meu major repte personal ha sigut sempre bregar amb les meues pròpies expectatives sobre mi mateix, ser capaç d’equilibrar la meua salut mental i també dedicar-me molt als estudis sense que això em creme i sense perdre les ganes d’aprendre.
- Endinsant-nos en un vessant més personal i distesa, quin lema o frase et serveix d’inspiració?
Per a ser sincer mai he sigut una persona de frases motivacionals ni grans ídols o aspiracions. Simplement crec que soc bastant perfeccionista i m’agrada centrar-me en les coses que faig, seguir avant i en un moment poder gaudir d’una vida feliç i tranquil·la, envoltat de la gent que vull. Crec que serà molt més senzill trobar una frase motivacional en Google que preguntant-me a mi.
- Acabarà Elon Musk amb Twitter o succeirà el contrari?
Més enllà del numerito hi haurà extensos equips de personal qualificat que són els que realment gestionen Twitter, per la qual cosa crec que seguirà a flotació. Alguna cosa que segur no ocorrerà és que Twitter acabe amb Elon Musk.
Si desapareix Twitter, crec que viuré una cosa més feliç sense ell.
- Si desapareix Twitter, et passaràs a Mastodon?
Si desapareix Twitter, crec que viuré una cosa més feliç sense ell, realment.
- La pizza, amb o sense pinya?
Que cadascun gaudi de la pizza com vulga, amb o sense pinya. Jo m’adapte.
- A l’hivern, calcetins per a dormir?
Per descomptat.
- Les vacances, mar o muntanya?
La mar em mareja, el sol em crema, l’arena és horrible. Muntanya sempre, sens dubte, especialment a l’estiu.
- Finalment, el cafè sol o amb llet?
Mai he pres molt de cafè, així que definitivament amb llet.