Entre les actuacions que la UPV ha de dur a terme per poder fer una bona gestió del multilingüisme també cal incloure les relacionades amb les situacions comunicatives amb suport extralingüístic, com ara poden ser els enregistraments de veu per a l’espera en l’atenció telefònica de qualsevol servei, la informació als aparcaments del campus, les màquines que emeten tiquets, els missatges informàtics generats automàticament, etc.

El suport d’aquest context extralingüístic fa que siga molt difícil malinterpretar o no comprendre el missatge que s’hi vol transmetre i, consegüentment, en moltes ocasions és suficient emprar una única llengua que, segons els principis que regeixen aquest manual, és el valencià.

1. En l’atenció oral, telefònica, etc., el personal de la UPV s’ha de dirigir als usuaris en valencià o en castellà, segons siga la llengua amb què comence la comunicació l’usuari. Quan qui enceta la comunicació és personal de la UPV, és convenient iniciar-la amb una expressió del tipus “Bon dia. Universitat Politècnica de València. Us telefona / Us atèn (nom de la persona que inicia la comunicació)”, de manera que s’invite l’interlocutor a expressar-se en valencià si així ho desitja. A més, el personal de la UPV pot recórrer a qualsevol altra llengua que facilite la comunicació.

Per a més informació sobre aquest tipus de comunicacions, podeu consultar l’apartat 2.2.3, “Atenció al públic”, de la Guia de Comunicació de la UPV.

2. Els missatges telefònics de benvinguda a la UPV, generats automàticament des de la centraleta, poden començar en valencià i tot seguit donar també l’opció del castellà:

Exemple: “Universitat Politècnica de València. Campus de València. Si voleu que us atenguen en valencià, polseu 1. Si quiere que le atiendan en castellano, pulse 2.”

3. Els enregistraments curts de veu es poden fer exclusivament en valencià. És el cas, per exemple, dels enregistraments d’accés als aparcaments. La brevetat d’aquests missatges i el context ajuden a comprendre’ls i, per tant, una comunicació només en valencià pot ser suficientment ràpida i efectiva. En tot cas, si es considera més convenient un format bilingüe, el missatge en valencià ha d’anar en primer lloc, seguit del missatge en castellà:

Endavant, podeu passar.

Adelante, puede pasar.

4. Els missatges automàtics de programari informàtic, d’aplicacions, etc., han d’estar, com a mínim, en valencià. El context extralingüístic i la brevetat habitual d’aquests missatges són suficients perquè l’usuari puga interpretar-los sense error.
5. En la senyalització del campus i en els materials informatius, per norma general la jerarquia tipogràfica en els casos de multilingüisme és la que estableix la Guia de Comunicació de la UPV

• 5.1. En els elements de senyalització cal usar la tipografia ‘Helvetica Condensed’:

  Jerarquia tipogràfica en senyalització

  En els casos en què no hi ha suficient espai per a incloure dues llengües, es pot fer només en valencià, ja que els senyals es troben en un context molt determinat en el qual és molt difícil que induïsquen a error els usuaris. En aquest supòsit cal incloure també els marcadors de les instal·lacions esportives, les màquines expenedores i altres aparells distribuïts pels campus que emeten tiquets de diversos tipus.

  L’ús de l’anglès en elements de senyalització del campus està restringit a casos molt especials. En aquests casos se substitueix la denominació en castellà per la denominació en anglès:

  Per a més informació sobre la senyalització de la UPV, consulteu amb el Vicerectorat dels Campus i les Infraestructures [http://www.upv.es/entidades/VCI/]

• 5.2. En materials informatius del tipus fullets o cartells, les edicions seran, a tot estirar, en dues llengües (valencià/castellà), sempre que l’espai i el disseny ho permeten. En cas d’esdeveniments internacionals, es pot fer servir una de les dues llengües oficials de la UPV i l’anglès. Si és necessari editar materials en tres llengües, es recomana realitzar una edició per llengua, per a aconseguir que la comunicació siga més efectiva.

  Per al disseny d’aquests materials, consulteu la normativa corporativa en el capítol 3 de la Guia de Comunicació de la UPV.

  En materials editorials del tipus revistes, llibres de congressos, etc., es pot fer una versió en dos o tres idiomes, tot seguint les recomanacions següents:

1. Jerarquia tipogràfica en contingut editorial:
2. La segona llengua pot anar en un percentatge de tinta inferior o en un altre to (sempre que mantinga el contrast suficient per a complir les directrius d’accessibilitat).
3. En el cas d’una tercera llengua, per raons de maquetació i facilitat de lectura, és recomanable que vaja al final de l’edició a manera d’annex.

En qualsevol cas, es pot sol·licitar assessorament a l’Àrea de Comunicació, a través del correu electrònic .