INFORMACIÓ SOBRE LES VALLS DE LA MARINA ALTA (LA VALL DE LAGUAR, LA VALL D’EBO, LA VALL DE GALLINERA, LA VALL D’ALCALÀ, LA VALL DE POP) (extreta de la MACMA, el IECMA, la Viquipèdia...)

“Que bonica estàs, Marina, vestida de verd i blau,
amb perfums de mandarina flairant-te la pell suau.
Que bonic!, el cap de la Nau que corona els teus relleus...
Que gentils remors de veus mussiten sorolls de pau
de compassos semibreus.”
Salvador Bolufer

La Marina Alta és una comarca costanera, amb capital a Dénia, de transició entre el litoral pla i obert de la Safor i els penya-segats marítims de la Marina Baixa. La comarca es divideix abruptament en tres zones de plana separades per agrestes muntanyes: la zona més gran d'horta es troba a voltant del riu Girona, amb cultiu intensiu de taronger; al sud, una plana al voltant del riu Gorgos, on predominen els ametlers i el raïm, i una  plana marjalenca a l'extrem nord.

La costa de la Marina Alta és dominada per quatre muntanyes importants (la Segària, el Montgó, la serra de Bèrnia i el puig de la Llorença), que es complementen per tot un conjunt de serralades d'interior (l'Almirall, la Foradada, la del Migdia, la Carrasca d'Ebo, la del Penyó o Cavall Verd, la d'Alfaro, la Muntanya Gran, la del Seguili, la del Carrascar de Parcent, la del Ferrer), les quals formen part de la serralada Bètica. Aquesta forma una sèrie de valls de difícil accés a l'interior de la comarca, anomenades les Valls, que s'orienten sobretot de l'oest a l'est, partint d'una línia vertical entre Pego i Xaló: la Vall de Laguar, la Vall d’Ebo, la Vall de Gallinera, la Vall d’Alcalà, la Vall de Pop...

Cada una es vertebra pel curs alt d'uns rius ben encaixonats entre serres agrestes, amb només petites zones de replà: la depressió d'Ebo, la d'Alcalà i la riba del riu Gallinera. La Vall de Laguar ni tan sols disposa d'una ribera, sinó que els pobles es troben penjats sobre un barranc profund format pel curs alt del Girona. Només una de les valls ofereix una modesta plana interior: la Vall de Pop, que recorre el curs mitjà del riu Gorgos. Entre la Segària i la muntanya Gran de Pedreguer, pel curs mitjà del riu Girona, la plana d'Ondara-Dénia s'esmuny i conforma una mena de vall ampla amb relleus suaus i on abunden pobles modests d'origen morisc agrupats en la subcomarca anomenada la Rectoria.

Els rius de la comarca són el Bullent i el Molinell –o Racons–, que fan de frontera al nord i alimenten la marjal de Pego; el Girona i el Gorgos –o de Xaló–, que formen les valls principals i reguen les dues planes al·luvials de Dénia i Xàbia; i a la capçalera d'aquests, l'Alcalà o Ebo (afluent del Girona) i el de Castells (afluent del Gorgos). Tots són de caràcter torrencial, de manera que sovint no porten aigua i, amb les pluges fortes de la tardor, poden desbordar-se, tal com feu el Girona l'octubre del 2007.

Demogràficament, les Valls es componen de diversos pobles, amb una població mal repartida:
 
• La Vall de Laguar està situada en una àrea molt muntanyenca, en el curs alt del riu Girona, i està formada per tres pobles que formen un sol municipi (Campell o el Poble de Baix, Fleix o el Poble del Mig i Benimaurell o el Poble de Dalt),  amb una població de 840 habitants.
• La Vall d’Ebo es tracta d’una població enclavada en una de les zones més escarpades, amb una població de 200 habitants.
• La Vall de Gallinera està formada per vuit pobles (Benirrama, Benialí, Benissivà, Benitaia, la Carroja, Alpatró, Llombai i Benissili), que conformen un sol municipi, amb una població de 550 habitants.
• La Vall de Alcalá està conformada per dos pobles menuts (Alcalà de la Jovada i Beniaia), que conformen un sol municipi, amb una població de 160 habitants.
• La Vall de Pop té una població de vora 19.000 habitants, suma dels vuit pobles, tots municipis, que la conformen; amb pobles de menys de 1.000 habitants.

La Marina Alta és una comarca formada per la comarca històrica del Marquesat de Dénia, a més d'uns quants pobles al sud i la ciutat de Calp. L'interior de la Marina Alta, igual que el Comtat, fou des del temps de la Conquesta una terra conflictiva: la resistència musulmana troba a les valls interiors un baluard, però amb la conquesta dels pobles de l'interior queden relegats a un paper menor, patint un procés de despoblament que culmina al segle xvii amb l'expulsió dels moriscos, i el posterior repoblament per mallorquins i menorquins. Això comporta una sèrie de característiques especials al parlar i gastronomia de la zona. Més tard, als segles xvii i xviii, són un focus de bandolerisme (roders), i centre dels subsegüents moviments antifeudalistes anomenats les Germanies.

A la comarca es parla el valencià meridional. Els pobles d'interior –d'històric repoblament mallorquí– conserven trets lèxics i fonètics mallorquins. L'article salat s'hi ha perdut i es conserva només a la veïna població de Tàrbena (Marina Baixa); a la Marina Alta, només apareix en alguna frase aïllada (sa germana d'ella) i en alguns topònims locals.

La Marina Alta desenvolupa unes edificacions pròpies: els casups, les naies i els riuraus. Igualment té un gran nombre de finques rústiques, masies, palaus urbans, castells, molins, torres de guaita i mercats coberts que representen un patrimoni considerable.

A les Valls, el conreu és d'olives, cireres i ametles; a la vall de Pop i les muntanyes entre Teulada i Benissa, l'oliva, l'ametla i sobretot el raïm.

També hi ha una rica gastronomia (mullador, l'espencat, coques dolces i salades, sobrassada i llonganissa, pastissets d'ametla o d'espinacs, bunyols, suquet de peix, bull amb ceba, faves sacsades, picada d'all i julivert, putxero -olla de carn-, arròs a banda, arròs al forn amb fesols i penques, arròs amb crosta, paella amb gamba o mandonguilla, pa amb tomaca, pebrots farcits d'arròs i magre...