Talent jove en Espai Nivi

Impuls professional per al talent jove: Espai Nivi i la UPV converteixen “Tota creació és una pregunta” en plataforma de llançament artística.

Del 6 de febrer al 8 de març de 2026.

La Galeria Espai Nivi acull aquests dies l’exposició “Tota creació és una pregunta”, un projecte que es consolida com una autèntica llançadora per a l’alumnat del Màster en Producció Artística i de la Facultat de Belles Arts de la Universitat Politècnica de València (UPV), fruit del conveni de col·laboració signat entre la Galeria i el Centre fa dos anys. Aquesta iniciativa, que se celebra ja per segon any consecutiu i que tindrà continuïtat a través de la convocatòria PAM!26, premia a joves artistes del Màster oferint-los una primera plataforma professional des de la qual fer el salt a la xarxa del mercat artístic i cultural de la Comunitat Valenciana.

Comissariada pels professors titulars i investigadors de la UPV Alejandro Mañas García i Laura Silvestre García, la mostra reuneix les obres d’Álex Jover, Diana Quintana, Marcos Boluda, Mateo Méndez, Arturo Sánchez i Celia Fillol de Miguel, joves creadors formats en la universitat pública valenciana i vinculats al Màster en Producció Artística. Segons assenyalen els comissaris en el text curatorial, nomenar aquesta exposició Tota creació és una pregunta és assumir que l’art contemporani “no es legitima per les respostes que ofereix, sinó per la intensitat dels dubtes que és capaç de sostenir” en una època precipitada per clausurar qualsevol interrogant.

L’exposició naix com a desenvolupament del premi Espai Nivi dins de la plataforma PAM!, que cada any visibilitza la investigació artística de la Facultat de Belles Arts, i encarna l’esperit del conveni subscrit amb la UPV: acompanyar el pas de l’aula a la galeria i fer que la universitat deixe de ser una bambolla per a convertir-se en un laboratori obert a l’entorn. En aquesta edició, la inauguració del 6 de febrer va ser precedida per la visita de dos autobusos d’alumnat del màster, que es va desplaçar fins a la galeria acompanyat per professorat del programa per a conèixer de primera mà l’espai i el funcionament d’un projecte expositiu professional.

Les propostes dels sis artistes tracen un recorregut que va del cos dissident als rituals íntims, del temps domèstic a les memòries en trànsit, articulant un paisatge material fet de teles, cendra, sucre, fang, bioplàstics, suports ceràmics, llautó, fotografia digital i serigrafia. Tal com desenvolupen Mañas i Silvestre, cada peça es planteja com una pregunta oberta: sobre el cos i els materials marginals en Tot el visc es mou (Álex Jover), sobre les restes del sagrat en En flames, Les meues relíquies i Llindar (Diana Quintana), sobre la fragilitat i el dret a detenir-se en ací en recés sostindré les meues preguntes (Marcos Boluda), sobre la memòria immaterial i els relats fragmentaris en Clear lei ski (Mateo Méndez), sobre la rutina domèstica i la genealogia femenina en Tots els dies de la setmana (Celia Fillol de Miguel), i sobre el desplaçament, l’error i el gest com a petjada en Oda a l’índex i Oda al procés (Arturo Sánchez).

Més que celebrar “obres acabades”, Tota creació és una pregunta posa l’accent en la creació com a procés, com a coneixement situat que s’obri a l’altre en forma d’experiència estètica. Moltes de les peces es comporten com a organismes oberts o paisatges que es transformen amb el pas del temps, superfícies que registren el dubte, la correcció i la insistència, recordant que tota creació implica exposar-se i sostenir la fragilitat com a part del camí. En paraules del text curatorial, l’exposició es proposa com “un recés en el corrent” de la modernitat líquida descrita per Zygmunt Bauman, un espai d’alentiment on la contemplació recobra una dimensió política enfront de l’acceleració i el consum immediat d’imatges.

La dimensió humana i formativa del projecte és clau: la mostra facilita que les i els joves artistes entren en contacte directe amb una galeria independent, assagen dinàmiques professionals de producció i muntatge, i comencen a teixir xarxes amb altres agents culturals de la ciutat. Al mateix temps, visibilitza davant el públic general la intensa labor que es desenvolupa en el Màster en Producció Artística de la UPV, mostrant com la investigació artística universitària es tradueix en obres capaces d’interpel·lar a la ciutadania i d’aportar pensament crític al teixit cultural valencià.

En Espai Nivi, el visitant troba un espai cuidat i pròxim on cada obra funciona com una invitació a mirar d’una altra manera allò que creiem conèixer: el propi cos, la casa, la memòria familiar, els símbols compartits o els trajectes migratoris que creuen biografies i territoris. Més que oferir consignes o respostes tancades, l’exposició aspira al fet que cada persona isca amb una o diverses preguntes pròpies, potser xicotetes però persistents, que l’acompanyen més enllà de la sala: com volem habitar la inestabilitat, què mereix ser cuidat, què pot encara afectar-nos.