M'aclame  a tu, mare de terra sola. 
  Arrape els teus genolls amb ungles brutes. 
  Invoque un nom o secreta consigna, 
  mare de pols, segrestada esperança.

  Mentre  el gran foc o la ferocitat 
  seguix camins, segueix foscos camins, 
  m'agafe a tu, os que més estimava 
  i cante el jorn del matí il·limitat.

  El  clar camí, el pregon idioma 
  un alfabet fosforescent de pedres, 
  un alfabet sempre amb la clau al pany, 
  el net destí, la sendera de llum, 
  sempre, a la nit, il·luminant, enterc, 
  un bell futur, una augusta contrada!