Lo jorn sencer tostemps sospir.
                                                                                              Joan Timoneda

Venies d'una llarga família de forners i a tu t'agradaria ser forner, com els teus, i entrar feixos de llenya, de pinassa, en el forn, i fer el rent, en caure el dia, com el feien, i a mitjanit anar al forn per a pastar, creuar amb una ràpida ganiveta la pasta, i escombrar lentament, prendre-li foc al forn, ficar el cap al forn, aquell infern de flames que olia intensament als matins del Garbí, pujar a l'alcavor, aquell calor humit. I deixar caure el pa, aquell pa cruixidor, i alegre, a les paneres, i tripular el forn, fer-li créixer el foc, o fer-li-lo minvar. Tu series forner, com ho foren els teus. I al costat del teu pare aprengueres l'ofici, nit a nit, dia a dia, i ara en tens enyorança. Una amarga enyorança per a tota la vida et creua el pit de banda a banda amb aquell ràpid senyal de ganiveta que no pots oblidar. Allò que més t'agrada, d'on et vénen els versos, els arraps en la carn, aquells dies salvatges quan entraves els feixos de pinassa en el forn.