El meu origen t’ho explicaria:
jo sóc etrusc, la raça castigada,
el càlid món de coves i de tombes
que va desfer la cultura romana
just al moment de la seua puixança.

Això, potser, ho explicaria tot,

àdhuc aquest amor itinerant,
sempre cercant algun lloc ignorat
on fos feliç, fins on això pot ésser,

tot enyorant, familiar, l’origen.

(¿Haveu pensat que Salvat-Papasseit
potser tampoc no és massa entenedor
sense aquell bru passat familiar,
des d’on li ve, sense dubte, aquell càlid
i al·lucinant món de malucs i llet?)

Molt he trigat a dir-t’ho, amic meu,
i ara ho he fet insuficientment.

Darrere meu i la meua aventura
creuant els mars, mira sempre unes tombes,
mira una pols injustament malmesa.