Conversem amb José Miguel Mulet, professor de l’ETSEAMN, vicedirector de l’IBMCP (Institut de Biologia Molecular i Cel·lular de Plantes) i un dels divulgadors científics de referència a nivell nacional.
- Bon dia, abans de tot ens agradaria conèixer-te millor pel que et demanem que et presentes als teus companys, qui és José Miguel Mulet?
Perquè soc algú que va nàixer a Dénia fa 50 anys. Vaig estudiar Química en la Universitat de València e hhisse la tesi doctoral en el politècnic en el laboratori de Ramón Serrano. Després em vaig anar tres anys de postdoctoral en la Universitat de Basilea (Suïssa) i des de l’any 2008 també faig classes. Vaig estar el primer any al Campus de Gandia i després en l’ETSEAMN.
Durant 12 anys vaig ser director del Màster de Biotecnologia Molecular i Cel·lular de Plantes que organitza l’IBMCP, institut mixt del CSIC i la UPV en el qual realitze la investigació i del qual des de fa uns mesos soc vicedirector.
- Eres IP, catedràtic i portes publicats 10 llibres en 10 anys. D’on traus el temps?
Doncs passant moltes hores al dia en el meu despatx, i tractant d’aprofitar tot el temps que soc ací. No crec que hi haja cap secret. Potser és cert que escric bastant ràpid, seria l’única cosa.
Si no investigara no podria comptar coses de primera mà als meus alumnes, i seria més complicat escriure un llibre de divulgació.
- Com et defineixes: divulgador, docent o investigador?
Crec que ve a ser tot el mateix. Si no investigara no podria comptar coses de primera mà als meus alumnes, i seria més complicat escriure un llibre de divulgació, de la mateixa manera, quan em documente per a escriure un nou llibre trobe material que després aprofite en classe o idees noves per a investigar.
La docència i la interacció amb els alumnes és molt útil per a saber com has de dir les coses perquè la gent t’entenga, la qual cosa ve bé per a escriure llibres o demanar projectes d’investigació.
Si estem rebent fons públics i investigant, part d’aqueix esforç ha de revertir a la societat, ja siga en forma de ciència aplicada o de divulgació i coneixement.
- Creus que és important la transferència?
Crec que si estem rebent fons públics i investigant, part d’aqueix esforç ha de revertir a la societat, ja siga en forma de ciència aplicada o de divulgació i coneixement. El problema és que moltes universitats encara no tenen clar que tots els aspectes són necessaris. Tinc moltes anècdotes en aqueix aspecte.
Per exemple, en un dels primers llibres, després d’haver guanyat el premi Prismes, li pregunte a la Universitat si anava a traure nota de premsa per a anunciar la publicació. La resposta va ser que “això formava part de la meua activitat personal fora de l’àmbit universitari, per la qual cosa no podien informar”. Una cosa semblant va passar quan vaig demanar que valoraren les columnes de divulgació científica que escric per al “El País Setmanal”. Aquests dos mèrits els vaig incloure en la sol·licitud del sexenni de transferència i me’l van donar. La Universitat em va felicitar per aconseguir aqueix sexenni En què quedem?
- Endinsant-nos en un vessant més personal i distesa, quin lema o frase et serveix d’inspiració?
Fent classes en una Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Agronòmica i del Medi natural no pot ser una altra que la que vaig posar en la meua tesi doctoral i en la introducció d’un dels meus llibres: “Exposava el rei de Brobdingnag com a opinió seua que aquell que aconseguisca que cresquen dues panolles de dacsa o dos brins d’herba on abans només creixia una, mereix el millor per a si i fa més servei al seu país que tots els polítics junts.” Jonathan Swift (Els viatges de Gulliver).
Soy l’únic que quan sent el nom d’Elon Musk pensa en un ambientador barat?
Com a científic, la que més m’inspira és la del premi nobel Max F. Perutz: “Quan ens acostem a la condició de l’home comú, hi ha una gran diferència entre l’enfocament del capellà, del polític i del científic. El capellà persuadeix als humils de suportar el seu dur destí; el polític els urgeix a rebel·lar-se contra ell; i el científic pensa en un mètode que elimine per complet el dur problema. Per tant, la ciència ha acostat el regne de la llibertat.”
Aquesta també la vaig posar en la meua tesi i en la introducció de “Transgènics sense por”, per la qual cosa porten ja molt temps acompanyant-me.
- Acabarà Elon Musk amb Twitter o succeirà el contrari?
Totes les xarxes socials o portals d’internet tenen una vida determinada, de fet, molts han desaparegut o han quedat reduïts a la mínima expressió per mala gestió o per cansament dels seus usuaris.
Algú es recorda de Tuenti, Google+, Geocities, MySpace o Second life? i de Bananity? La mitjana d’edat dels usuaris de Twitter i de Facebook comença a ser elevada,.
Algú es recorda de Tuenti, Google+, Geocities, MySpace o Second life? i de Bananity? La mitjana d’edat dels usuaris de Twitter i de Facebook comença a ser elevada, per la qual cosa és clar que si no hi ha recanvi acabaran despareciendo, amb o sense Elon Musk. Per cert, soc l’únic que quan sent el seu nom pensa en un ambientador barat?
Cada vegada passe menys temps en xarxes socials i valore més la meua privacitat. Ha de ser que em faig major.
- Si desapareix Twitter, et passaràs a Mastodon?
Cada vegada pas menys temps en xarxes socials i valore més la meua privacitat. Ha de ser que em faig major. Quan em vaig assabentar del que era Mastodon em va donar molta peresa i, avui dia no m’atrau la idea, encara que mai digues d’aquesta aigua no beuré.
- La pizza, amb o sense pinya?
En “Mengem el que som”, el meu últim llibre, conte la història de la pizza amb pinya, inventada per un emigrant grec a Toronto, amb pinya de pot. Dit això, el meu plat preferit no són les pizzes i amb pinya només me la menjaria per càstig.
- A l’hivern, calcetins per a dormir?
Sense. Soc molt poc friolero.
- Les vacances, mar o muntanya?
Per què cal triar? M’agraden els dos.
- Finalment, el cafè sol o amb llet?
El mateix, depèn de l’hora del dia, però me’l prenc de les dues maneres. Això sí, sense sucre ni sacarina. M’agrada amarg com la vida.