Conversem amb Eduardo Rojas Briales, professor de l’ETSEAMN des de 2001 i membre de l’Institut Universitari de Tecnologies de la Informació i Comunicacions (ITACA).
- Bon dia, abans de tot ens agradaria conèixer-te millor pel que et demanem que et presentes als teus companys, qui és Eduardo Rojas?
Una persona a la qual l’apassiona el multidimensional de la seua professió, establir xarxes, el debat i intercanvi enriquidor, investigar, llegir, reflexionar i aprendre, així com conèixer nous llocs i cultures.
- Recentment has sigut nomenat membre del Comitè Assessor del CIHEAM, quines tasques desenvoluparàs?
Com altres organitzacions de l’àmbit agrari, el CIHEAM ha tingut una clara projecció en l’àmbit agropecuari i de l’alimentació, però molt de menor en l’àmbit forestal. Afortunadament s’ha arribat a una doble convicció que el forestal és un element estratègic del món rural, especialment en les zones més desfavorides com les muntanyes, i que tots dos usos del sòl rural es necessiten i complementen com posen en evidència els sistemes silvo-pastorals tan mediterranis (deveses, muntats).
La gestió forestal és una professió caracteritzada per una dimensió especial i temporal molt àmplies, poc usuals en el nostre món actual i que requereix per això d’una integració de moltes disciplines com la geografia i la història.
- Quin és el paper de l’enginyeria forestal en la societat?
El coneixement bàsic és el fonament, però per si mateix no permet a les societats avançar. Han sigut les ciències aplicades que se sustenten sobre una o diverses disciplines bàsiques les que han portat a la Humanitat a les seues més altes cotes de desenvolupament. Els romans, transformat la filosofia grega en el Dret que encara avui permet que la Humanitat no siga una jungla. El seu domini complet del Mediterrani i l’alt nivell de vida es va basar en diferents enginyeries incipients capaces de posar en valor les matemàtiques, física, química o biologia. Un altre punt va ocórrer durant el període colonial hispà com recents publicacions estan mostrant.
L’enginyeria forestal/muntanyes és la responsable dels espais menys productius i que no es destinen a ciutats, infraestructures o agricultura posant-los en valor per a assegurar la seua persistència en el temps i provisió permanent de biomaterials estratègics, aliments d’alta qualitat i vitals serveis ambientals com la mitigació del canvi climàtic, la protecció del sòl i el cicle hidrològic, la biodiversitat o el paisatge. Mitjançant la gestió forestal augmenta la resiliència dels boscos, restaura aquells degradats històricament i optimitza la seua funció protectora. Finalment, els biomaterials que proveeix són estratègics per a la bioeconomía i la lluita contra el canvi climàtic en tenir petjades de carboni ínfimes pel seu origen renovable.
En definitiva, es tracta d’una professió que es caracteritza per una dimensió especial i temporal molt àmplies, poc usuals en el nostre món actual i que requereix per això d’una integració de moltes disciplines com la geografia i la història. El seu paradigma fundacional definit per Carlowitz en 1713, el principi de Nachhaltigkeit/durabilité, va ser una font decisiva d’inspiració per al modern principi de sostenibilitat aprovat en la Cimera de Riu en 1992 sent l’única activitat amb una provada i prolongda experiència en la seua aplicació.
Si volem que els incendis no esdevinguen en mega-incendis cal actuar abans augmentat la resiliència dels boscos, reduint la càrrega de combustible disponible a cremar i disposar d’una xarxa d’accessos suficient per a la gestió i extinció.
- Completa la frase: “els incendis forestals s’apaguen a l’hivern…”
Òbviament s’apaguen en el moment que es produeixen. El que vol expressar aquesta frase citada amb freqüència i original d’un guarda forestal veterà és que si volem que no esdevinguen mega-incendis enfront dels quals no existeixen mitjans materials per a abordar-los, fins que les condicions meteorològiques ho permeten, cal actuar abans augmentat la resiliència dels boscos reduint la càrrega de combustible disponible a cremar, tant en dimensió horitzontal com vertical, a més de disposar d’una xarxa d’accessos suficient per a la gestió i extinció.
- Actualment, quin és el teu major repte a nivell professional?
Combinar la multiplicitat de comeses i poder-los gaudir sense col·lapsar-me. El major repte és sens dubte liderar l’aliança de PEFC Internacional i alinear cada vegada mes la seua aspiració i representativitat amb les seues capacitats i visibilitat.
Educar per a entendre els elements comuns filtrant el soroll dels anecdòtics és un repte complex.
En un sector procedent del “rural profund” com magistralment el va batejar Santiago Marraco, primer President d’Aragó i enginyer forestal, és complicat arribar a entendre que els reptes d’altres sectors primaris o d’altres països llunyans són en un 90% molt similars i compartits. Educar per a entendre els elements comuns filtrant el soroll dels anecdòtics és un repte complex. I aprendre a comunicar amb la major eficiència perquè arribe el missatge, necessàriament matisat, positiu i complex i per això més difícil.
- Si hagueres de descriure’t en un tuit (màxim 320 caràcters), com et definiries?
Una persona amb inquietuds intel·lectuals, apassionat per conèixer el passat, per a explicar el present i dissenyar el futur, creatiu i amb visió de futur, pragmàtic i ambiciós pel que fa als objectius alhora i que gaudeix del tracte amb la gent que té, per modesta que siga, alguna cosa a aportar, conscient dels seus orígens alhora que ciutadà del Món.
- Endinsant-nos en un vessant més personal i distesa, quin lema o frase et serveix d’inspiració?
«La major part del temps el perdem per no pensar fins al final». Alfred Herrhausen, President del Deutsche Bank, Assessor de Helmut Kohl i última víctima de la Banda terrorista Baader-Meinhoff.
- Acabarà Elon Musk amb Twitter o succeirà el contrari?
O Twitter amb ell. Ho desconec.
- Si desapareix Twitter, et passaràs a Mastodon?
La dinámica de les xarxes socials és imparable i sorgirà de seguida una o diverses alternatives.
- La pizza, amb o sense pinya?
La pizza a Itàlia, especialment al Sud, i amb ingredients mediterranis en el que no encaixa la pinya. He viscut més de 5 anys a Itàlia i són molt estrictes amb les coses del menjar.
- A l’hivern, calcetins per a dormir?
No mai, amb un bon nòrdic es calfa de seguida.
- Les vacances, mar o muntanya?
Ambdues, com a peixos m’encanta la mar, nadar, la brisa i el peix i marisc. Prepare fenol marí com a aperitiu amb la seua especial aroma marina. La muntanya també és especial, per la perspectiva, l’esforç premiat en coronar-la, els seus canvis de color i forma al llarg del dia i de l’angle, la seua autenticitat,… De fet, no hi ha un paisatge més impactant que la muntanya quan s’enfila amb la mar (Serra de Tramuntana, Fiords noruecs, Nova Zelanda, …).
- Finalment, el cafè sol o amb llet?
Al matí amb llet i müsli, havent dinat tallat. Més no si fem cas a l’OMS que insisteix en el risc de la salut si abusem. Ho vaig aprendre quan era Comissari-General de l’ONU per a l’Exposició Universal de Milan en 2015 dedicada a l’alimentació.