Amb motiu del “Dia Internacional de la dona i xiqueta en la Ciència” parlem amb Rosa Puchades Pla, professora de l’ETSEAMN i investigadora del “Institut Interuniversitari d’Investigació de Reconeixement Molecular i Desenvolupament Tecnològic”.
- Bon dia, abans de tot ens agradaria conéixer-et millor, per la qual cosa et demanem que et presents als pocs companys que no et coneixen, qui és Rosa Puchades?
Com has dit em diuen Rosa i soc filla de Quart de Poblet, molt arrelada i compromesa en el meu poble, en el qual visc encara. Dones de l´any 2000 soc catedràtica de Química Analítica al departament de Química de la UPV i membre de l´Institut interuniversitari de Reconeixement Molecular i Desenvolupament Tecnològic (IDM).
A més, he estat subdirectora de “Cooperació i relacions internacionals· de l’ETSIA, actual ETSEAMN, dones de 2004 fins 2010. A 2013 vaig ser nomenada Vicerectora de Responsabilitat Social i Cooperació la UPV, sent responsable de diferents unitats i serveis com “Igualtat”, “Universitat Sènior”, “Cooperació”, “Acció Social”, “Discapacitat”, “ALUMNI” o “Escola Infantil”.
“Al finalitzar els estudis em va sorgir l’oportunitat de fer la tesina de llicenciatura i allí vaig començar el meu contacte amb la investigació”
- Com va arribar Rosa Puchades a la investigació?
Sincerament, de casualitat. Els meus anys de carrera van ser molt convulsos, ja que van coincidir amb la mort de Franco, l´establiment d’una incipient democràcia, continues vagues… Al finalitzar els estudis em va sorgir l’oportunitat de fer la tesina de llicenciatura i allí vaig començar el meu contacte amb la investigació. Posteriorment vindria la Tesi doctoral, però realment el meu primer contacte va ser amb la tesina de llicenciatura.
Gaudia al laboratori, m’agradava el que feia i tènia molta il·lusió. Suposava assolir reptes, tindre moments tristos quant els cuses no eixien i altres d’alegria al comprovar que poc a poc anaves resolent els entrebancs, però sempre aprenent noves cuses. Aquesta oportunitat va sorgir a l’escola d’Agrònoms durant la tesi i ja em vaig clavar de ple a la vida universitària com a docent i investigadora, llaura fa ja 44 anys.
- Descriu breument la teua trajectòria a l`àmbit científic?
Més de 40 anys de trajectòria científica són difícils de descriure, però a grans trets, podríem dir el següent:
soc coautora de més de 250 publicacions a revesteixes internacionals, 40 projectes de revolta competitius i he participat de revisora per a revesteixes d’alt impacte com Analytica Chimica Acta i Analytical Chemistry. A més sóc membre de la Societat Espanyola de Química Analítica i de l’American Chemical Society.
“Al llarg de la meua vida científica he rebut un total de 10 premis per activitats de revolta i responsabilitat social, i he dirigit 19 tesi doctorals”
Vaig obtindré el títol de Doctora en Química per la Universitat de València el 1982, estant adscrita al Departament de Química de la Universitat Politècnica de València dones del 1979. També he sigut fundadora i col·lider del grup de revolta d’excel·lència “Senyal i Mesura en Química (SYM)”, pertanyent a l’Institut de Reconeixement Molecular i Desenvolupament Tecnològic (IDM). Al llarg de la meua vida científica he rebut un total de 10 premis per activitats de revolta i responsabilitat social, i he dirigit 19 tesi doctorals.
I si parlem de línies d’investigació i temàtiques desenvolupades són moltes i diverses, per tant, qui vulga conèixer-els em trobarà a l´edifici 3Q de la universitat per conversar sobre l´apassionant món de la química.
“Encara que els cuses estan canviant, el llocs de direcció encara són majoritàriament masculins”
– En l´àmbit de la ciència persisteix, encara que cada volta és menor, una important escletxa de gènere en relació als llocs de direcció, quin creus què és el motiu?
Personalment, crec que la falta de confiança en una mateix, no sentir-es capaç de poder assolir diferents reptes a l´haver d´assumir moltes vegades distints rols (investigadora, docent, gestora, mare, mestressa de casa…..) i no trobar-es recolzada.
Encara que els cuses estan canviant, el llocs de direcció encara són majoritàriament masculins i no resulta fàcil entrar en eixa complicitat que tenen l’homes.
– Parlant en primera persona, has trobat dificultats al llarg de la teua carrera pel fet de ser dona?
En el meu cas jo crec que no, o no era conscient. Sempre he trobat que era una més al grup d’investigació, encara que l´esforç ha estat gran pel fet de què abans no és parlava de coresponsabilitat i el paper de la dona a nivell domèstic era molt important, realitat que suposava un esforç extra.
“Els èxits aconseguits per els dones a la ciència són molts, però quasi sempre han quedat relegades a llocs secundaris”
- Quins creus que són els majors èxits aconseguits per els dones a la ciència?
Són molts, però quasi sempre han quedat relegades a llocs secundaris i els premis i reconeixements han estat per als seus companys, col·laboradors, etc…
No obstant, en estes línies m´agradaria reconèixer la taverna realitzada per una sèrie de referents com Margarita Salas, descobridora de l´ADN polimerasa, Hedy Lamarr, gràcies a ella podem gaudir dels xarxes Wi-Fi, Bluetooth o sistemes de navegació GPS. Tampoc és podem oblidar de Mary Anderson, qui va inventar el parabrisa a principis del segle XX, però ella no va veure mai un dòlar per això, ni de Stephanie Kwolek o Lise Meitner.
En aquesta llista no podia faltar Rosalin Franklin i els seus estudis sobre la composició de l’ADN; Jane Goodall per els seues revoltes sobre primats; Angeles Alvariño i la identificació de més 22 espècies marines o Joselyn Bell Burnell, qui en 2018 va rebre el premi Breaktrough Especial en Física Fonamental dotat amb 2,3 milions de lliures, que van ser donats a beques per a dons, membres de minories ètniques i refugiats que busquin convertir-s’en astrofísics.
Si parlem d´investigadors més recents destaque a María Antonia Blasco Marhuenda, científica espanyola especialitzada que estudia el paper dels telòmers i la telomerasa en càncer i envelliment; Alicia Calderón, física que forma part de l´equip de l’Organització Europea per a la Investigació Nuclear que va descobrir el “Bosó d’Higgs”; Rosa María Menéndez López , química i primera dona presidenta del CSIC; Elena García Armada, científica qui centra la seua taverna en millorar la vida de les persones amb atròfia muscular espinal, desenvolupant el primer exosquelet biònic infantil; Margarita Marquès qui ha treballat en la modificació genètica d´ ovella a l´institut escocès pioner a clonar un mamífer, la famosa ovella Dolly.
Per últim, he d’esmentar investigadors més joves com Mar González (34 anys), una dels principals investigadors de Hololens, l’a posta per la Realitat Virtual de Microsoft, o Ana Freire, doctora en informàtica i qui a 2015, va rebre el premi Big Data Talent Awards a la millor Tesi Doctoral.
“Inicialment cap dona estava entre els persones referents al camp de la ciència, de fet el meu pare investigador va ser Eduardo Primo Yúfera”
- Quins han sigut els teus referents femenins en el camp de la ciència?
Inicialment cap dona estava entre els persones referents, de fet el meu pare investigador va ser Eduardo Primo Yúfera. Posteriorment, si que he conegut a moltes dons, que d’una o altra manera han marcat la meva trajectòria i m’han influït no sols a nivell científic, sinó també a nivell personal de com mantindré el grup unit, actiu i en harmonia.
- Quin llibre recomanaries als estudiants que inicien la seua carrera al mon de la ciència?
Sens dubte “Sapiens. D’animals a déus: Una breu història de la humanitat”, de Yuval Noah Harari.
“Un consell: si és dediquen a la investigació que desenvolupen ciència amb humanisme i tecnologia amb justícia”
- Quins consells els donaries?
Que posen passió i esforç en el qual estan fent i lluiten pel que és fa feliç. A més, que segueixen integradors i innovadors i que en aquest mon tan canviant i volàtil tinguen una gran capacitat d’adaptació.
Si és dediquen a la investigació, que desenvolupen ciència amb humanisme i tecnologia amb justícia. Que no s´obliden mai de ser solidaris, crítics i plurals, possibilitant sempre el diàleg.
- Actualment, i a punt d´afrontar la teua jubilació, quin és el teu major repte personal?
Mantenir-m’en actualització permanent i dedicar el meu temps a tot allò que m’atrau i no he pogut fer en la meva etapa acadèmica, sense oblidar-me de els activitats relacionades amb la sostenibilitat i drets humans, vessant fonamental per a mi.
“M´agrada la frase de Miquel Martí i Pol: Tot està per fer i tot és possible”
- Endinsant-ens en un vessant més personal i distesa, quin lema o frase et serveix d’inspiració?
Com resa el poema de Miquel Martí i Pol “Tot està per fer i tot és possible”, o com va dir José Martí “Fer és la millor manera de dir”.
Aquesta frase ja és més de collita pròpia: “El dinamisme, entusiasme i compromís impulsa totes els transformacions que poden impactar en anar construint entre tots i totes una societat mes igualitària i justa”
- “Si hagueres de descriure’t en un tuit (màxim 320 caràcters), com et definiries?
No ho sé, no tinc costum de participar en els xarxes socials, però podria dir el següent: sóc una persona activa, compromesa, impacient, que m’afecten molt els injustícies, a vegades molt insegura i altres totalment convençuda del qual crec. Amb una gran capacitat de treball, però que no sap gestionar-se’l temps, molt nerviosa, però que sempre posa per davant el problemes de la resta als seus.
- Acabarà Elon Musk amb Twitter o succeirà el contrari?
No em preocupa massa.
- En cas que desaparega Twitter, et passaras a Mastodon?
No ho he pensat, però no crec, ja que com he dit no sóc usuària activa de xarxes socials.
- La pizza, amb pinya o sense?
Òbviament, sense pinya.
- A l’hivern, calcetins per dormir?
Sense calcetins, per favor.
- Els vacances, mar o muntanya?
Muntanya, encara que la mar m’agrada molt, però mes a l´hivern.
- Finalment, el cafè sol o amb llet?
Cafè sol i carregat.