Taxa d’estudi d’equivalència de títols estrangers
Per a l’accés a un programa de doctorat espanyol amb una titulació oficial obtinguda conforme a sistemes educatius de països no pertanyents a l’Espai Europeu d’Educació Superior, és necessari una comprovació per la universitat que dit titulació acredita un nivell de formació equivalent a la del títol oficial espanyol de Màster universitari i que faculta al país d’expedició del títol per a l’accés a estudis de doctorat.
Aquesta comprovació es realitza en un procés denominat estudis d’equivalència de nivell del títol aportat respecte a un títol oficial espanyol.
Aquest estudi té un cost regulat per la Llei de taxes que estableix el govern autonòmic anualment. Aquest cost s’aplicarà només una vegada i per tots els títols aportats, d’acord amb la política sobre aquesta qüestió establida per la Universitat Politecnica de València.
En cas que l’aquesta comprovació resulte favorable, no implicarà, en cap cas, l’homologació del títol previ del qual estiga en possessió l’interessat ni el seu reconeixement a altres efectes que el de l’accés a ensenyaments de doctorat
Legalització de documents
No s’exigeix cap mena de legalització per als documents expedits en Estats membres de la Unió Europea o signataris de l’Acord sobre l’Espai Econòmic Europeu (Noruega, Islàndia i Liechtenstein).
En els altres casos, els documents expedits a l’estranger hauran d’estar degudament legalitzats conformement a les següents condicions:
- Documents expedits en països que han subscrit el Conveni de la Haia de 5 d’octubre de 1961: és suficient amb la legalització única o «postil·la» estesa per les Autoritats competents del país. A més dels països de l’Espai Econòmic Europeu, són els següents: Andorra, Antigua i Barbuda, l’Argentina, Armènia, Austràlia, Bahames, Barbados, Belize, Bielorússia, Bòsnia i Hercegovina, Botswana, Brunei- Darussalan, Bulgària, Croàcia, Xipre, Colòmbia, El Salvador, Eslovènia, els Estats Units d’Amèrica, Estònia, Federació de Rússia, Fiji, Finlàndia, Hongria, Illes Marshall, Israel, el Japó, Lesotho, Letònia, Libèria, Macedònia, Antiga República Iugoslava, Malawi, Malta, Illa Maurici, Mèxic, Panamà, Romania, San Cristobal i Nieves, San Marino, Seychelles, Suïssa, Sud-àfrica, Suriname, Swazilàndia, Tonga, Turquia i Veneçuela.
- Documents expedits en països que han subscrit el Conveni Andrés Bello (Bolívia, Colòmbia, Cuba, Xile, l’Equador, Espanya, Panamà, el Perú i Veneçuela): hauran de ser legalitzats per via diplomàtica (el procediment elimina l’últim tràmit de la legalització ordinària). Quan el país siga també signant del Covenio de la Haia, es podrà utilitzar el procediment establit per aquest, més senzill. Hauran de presentar-se en:
- Ministeri d’Educació del país d’origen per a títols i certificats d’estudis.
- Ministeri corresponent per a certificats de naixement i nacionalitat, en el Ministeri d’Afers exteriors del país on es van expedir aquests documents.
- Representació diplomàtica o consular d’Espanya en aquest país.
- Documents expedits en el resta dels països: hauran de legalitzar-se per via diplomàtica. Per a això, hauran de ser presentats en:
- Ministeri d’Educació del país d’origen per a títols i certificats d’estudis i en el Ministeri corresponent per a certificats de naixement i nacionalitat.
- Ministeri d’Afers exteriors del país on es van expedir aquests documents.
- Representació diplomàtica o consular d’Espanya en aquest país, i en la Secció de Legalitzacions del Ministeri Espanyol d’Afers exteriors i de Cooperació (C/ Serrano Galvache, 26 – MADRID).
Els documents expedits per Autoritats diplomàtiques o consulars d’altres països a Espanya han de legalitzar-se en el Ministeri Espanyol d’Afers exteriors.
Traducció de la documentació
La Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del Procediment Administratiu Comú de les Administracions Públiques., assenyala que la llengua dels procediments tramitats per l’Administració General de l’Estat serà el castellà o la llengua cooficial de la Comunitat Autònoma si és el cas.
D’acord amb això, les normes reguladores d’aquests procediments exigeixen que els documents expedits a l’estranger que desitgen fer-se valdre en els mateixos vagen acompanyats de traducció oficial al castellà (quan no estiguen expedits en aqueix idioma). La traducció oficial podrà fer-se:
- Per Traductor jurat, degudament autoritzat o inscrit a Espanya.
- Per qualsevol Representació diplomàtica o consular de l’Estat Espanyol a l’estranger.
- Per la representació diplomàtica o consular a Espanya del país que és ciutadà el sol·licitant o, en el seu cas, del de procedència del document.
No obstant això, depenent de l’idioma en el qual es troben expedits, podran ser acceptats, sempre que els documents puguen ser entesos per les persones que els revisen, per la qual cosa es recomana consultar sobre aquest tema amb aquesta escola.
Diferència entre legalització i homologació
L’homologació d’una titulació i la legalització de la mateixa són dos procediments diferents que tenen diferents efectes legals.
La legalització és el procés pel qual les autoritats del teu país acrediten que el títol és vàlid i ha sigut expedit per l’autoritat competent per a fer-ho. En la major part de països aquest procés s’identifica amb la postil·la de la Haia.
L’homologació és un procés pel qual el Ministeri d’Educació d’Espanya equipara la teua titulació a la corresponent espanyola, a l’efecte de l’acompliment de la teua professió a Espanya. Aquest procés únicament es pot realitzar en el Ministeri, amb excepció de les titulacions de màster i doctorat, que es poden gestionar a través de les Universitats espanyoles.
Els qui indiquen en el formulari de preinscripció que posseeixen l’homologació del títol hauran d’acreditar-lo adjuntant la resolució d’homologació del Ministeri d’Educació d’Espanya. En cas de no fer-ho podran ser exclosos del procés de preinscripció.