Propietat intel·lectual

Propietat intel·lectual i drets d’autor

Els drets d’autor inclouen drets morals, referits al reconeixement de l’autoria, i drets patrimonials referits als drets d’explotació de les obres.

Si l’autor cedeix els drets d’explotació en exclusiva a una editorial, perd el control sobre la difusió i reutilització del seu propi treball. Per això en publicar amb una editorial es recomana negociar per a mantenir uns drets mínims que permeten la difusió en el repositori institucional.

Si tens dubtes i necessites més informació

Drets d’autor

Les noves tecnologies de la informació i la comunicació han donat lloc a noves formes de publicació i de difusió, gràcies a la facilitat per a reproduir i la rapidesa de la comunicació de manera que el paradigma sobre el qual se sostenia la propietat intel·lectual i, amb ella, els drets d’autor s’ha vist superat pel nou context. La insuficiència del concepte tradicional de drets d’autor i dels instruments de defensa d’aquests, han fet necessari la creació de noves eines adaptades al nou escenari que permeten la defensa dels drets de l’autor.

Què són els Drets d’autor?

Els drets d’autor són un conjunt de principis i normes que es concedeix a l’autor pel mer fet de crear una obra, publicada o no. Aquests drets sobre l’obra poden ser morals o patrimonials.

Morals

Els drets morals inclouen el dret al reconeixement de l’autoria i el dret a la integritat de l’obra. Són irrenunciables i intransferibles.

El plagi és la forma més habitual de violació d’aquest dret.

Patrimonials o d’explotació

Són transferibles, és a dir, es poden cedir a tercers, i tenen un període de vigència temporal, generalment calculat a partir de la mort de l’autor, després del qual passen a ser obres de domini públic. Se solen traduir en drets econòmics.

  • Reproducció: Implica la fixació directa o indirecta, provisional o permanent, per qualsevol mitjà o en qualsevol forma, de tota obra o part d’ella, si permet la seua comunicació o l’obtenció de còpies. Per tant, fotocopiar, imprimir, digitalitzar, canviar de suport o descarregar d’internet, suposaran la reproducció de l’obra o de la part corresponent.
  • Distribució: Suposa la posada a la disposició del públic de l’original o de les còpies de l’obra, en un suport tangible, mitjançant la seua venda, lloguer, préstec o de qualsevol altra forma.Per tant, la publicació en internet no implica distribució, al no existir exemplars físics.
  • Comunicació pública: És tot acte pel qual una pluralitat de persones puga tenir accés a l’obra sense prèvia distribució d’exemplars a cadascuna d’elles. No és necessari que l’usuari accedisca a l’obra, n’hi ha prou que estiga posada a la disposició del públic.
  • Transformació: Comprèn la traducció, adaptació i qualsevol altra modificació en la forma de l’obra de la qual es derive una obra diferent.

Cessió de drets: copyright i creative commons

Els drets d’explotació o patrimonials són transferibles i es poden cedir a tercers. Aquesta cessió pot fer-se a editors, de manera exclusiva o no, o a usuaris.

Cessió a editors

La cessió a editors implica la transferència del copyright amb la signatura d’un contracte o d’una llicència, entre les parts que ha d’especificar les contrapartides, temps de vigència, territori,…

Aquesta cessió es podrà realitzar de manera exclusiva de manera que la transmissió de drets tindrà una vigència igual a la dels drets patrimonials (que varien segons la legislació de propietat intel·lectual vigent en cada país) i en la qual l’editor obté els drets d’explotació complets d’aqueixa obra.

Si la cessió és no exclusiva es parla de llicències en les quals s’estableixen les condicions d’explotació de l’obra entre l’autor i l’editor.

Cessió a lectors

La cessió a usuaris o lectors es realitza mitjançant les llicències d’ús en les quals l’autor indica que drets es reserva i quals cedeix. Les més conegudes i utilitzades són les llicències Creative Commons, encara que existeixen unes altres i l’autor sempre pot establir la llicència en els seus propis termes (indicant en tot cas que drets es reserva, vigència temporal i l’àmbit geogràfic si correspon).

Una llicència és un instrument legal (acorde/contracte) que expressa drets d’autor i que indica què es pot i que no es pot fer amb una obra intel·lectual. El llicenciament és potestat de l’autor de l’obra.

Plagi i honestedat acadèmica

Segons la RAE plagiar és copiar en el substancial obres alienes, donant-les com a pròpies. Implica l’apropiació de l’autoria d’una obra (o part d’ella, com un paràgraf o una frase) al no indicar l’origen ni citar la font original.

Suposa una infracció al dret d’autor (dret moral d’autoria) i, més encara en el nostre entorn, és molt important evitar-lo i ser honestos acadèmicament.

El Open Access deixa en evidència el plagi ja que en Internet és molt més senzill detectar-ho, sobretot en la comunicació científica gràcies, justament, al caràcter obert de la difusió: quantes més persones especialitzades en un tema lligen articles sobre aqueix tema, més fàcil serà detectar el mal ús. En aquest aspecte podríem dir que a major difusió, major protecció.

Existeixen diferents situacions en les quals s’incorre en plagi com no assenyalar l’autoria de l’autor presentant les seues idees com a nostres o comprar un treball a un tercer signant-ho com a propi. Cal destacar el acte-plagie en el qual l’autor presenta com a inèdites idees o resultats que no són més que reciclatge d’obres anteriors.

Podem trobar-nos que l’autor no ha assimilat o no ha sabut resumir el text d’un tercer, o, simplement, desconeix l’ús de les cites o les referències. En aquest cas es parlaria de plagi inconscient. Tant si és per desconeixement o amb plena consciència del fet parlarem de plagi.

Per a evitar el plagi o la deshonestedat acadèmica hem de referenciar correctament, utilitzant les cometes si es tracta d’una cita exacta i indicant sempre la font tant en la cita com en el parafrasejat.

També cal evitar «inventar-se» cites, és a dir, citar a autors als quals no s’ha llegit o atribuir idees o conclusions a autors que en realitat no els corresponen.

Legislació i recursos

El plagi ve recollit tant en la Llei de propietat intel·lectual (art.2 i art.6 com en el Codi Penal (art.270.1).

La Universitat Politècnica de València aborda el tema del plagi en el document Política d’integritat científica i bones pràctiques en investigació a la Universitat Politècnica de València identificant-ho com una de les dolentes pràctiques científiques totalment inacceptables.

The office of Research Integrity del servei de salut dels EUA ofereix Avoiding plagiarism, self-plagiarism, and other questionable writing practices: A guide to ethical writing una guia molt completa d’escriptura científica ètica i honestedat acadèmica per a evitar el plagi, l’autoplagi i altres males pràctiques.

Per a més informació podeu consultar:


Evitar el plagi
Per a evitar ser plagiats podem incloure metadades en textos i imatges o marques d’aigua en els documents. També és convenient incloure la cita del document en el mateix el que ens garantirà una citació correcta, al mateix temps que impedirà que el text quede “orfe”, és a dir, que li arribe al lector descontextualizado, a través d’un cercador, per exemple, fent molt complicada una cita correcta.


Si som nosaltres els que rebem un text per a la seua avaluació en Internet hi ha diferents eines que permeten detectar el plagi. Nomenem les més conegudes (extret en part de Plagiarism detection tools compilation).

Comercials:

Copy Scape
http://copyscape.com/
DOT Cop
http://www.doccop.com/
ephorus
https://www.ephorus.com/
Nimisis
http://es.nimisis.com/software/collusion.php
Plagiarism
http://www.plagiarism.com
Plagiarims-detector
http://www.plagiarism-detector.com/
PlagScan
http://plagscan.com/
Scanmyessay
http://www.scanmyessay.com/
Turnitin
http://www.turnitin.com
Urkund
http://www.urkund.com/int/en/

Gratuïts:

Chimpsky
http://chimpsky.uwaterloo.ca/
Copyscape
http://www.copyscape.com
JPlag
https://www.ipd.uni-karlsruhe.de/jplag/
Plagium
http://www.plagium.com/

Recomanacions per a autors i editors

Recomanacions per a editors

La política editorial ha de ser clara, fàcilment localitzable i identificable. Haurà de comprovar que la informació que apareix en Xerpa/Romeo és la correcta. L’editor ha de tenir molt clars quins són els conceptes fonamentals de la nova publicació científica i els avantatges que pot trobar en l’Open Access.

Recomanacions per a autors

Una de les principals preocupacions dels autors a l’hora d’acte-arxivar les seues publicacions en un repositori és la relativa als drets d’autor i de si tenen permís o no per a posar en obert els seus articles. És molt important que els autors mantinguen els seus drets i que analitzen molt bé el tipus de contracte o cessió de drets que signen amb l’editorial, així com triar bé l’editorial. Us recomanem els apartats Triar on publicar i On no publicar.

Algunes recomanacions per a mantenir els drets de les obres serien:

  • Llegir acuradament els contractes/acords abans de signar-los.
  • Posar-se en contacte amb l’editor si es considera que l’acord és molt restrictiu per a intentar negociar alguna excepció.
  • Modificar l’acord que se signa amb l’editorial. Hi ha institucions que faciliten models de contractes perquè els autors puguen establir els drets que volen conservar sobre les seues obres. Una altra possibilitat és afegir una addenda al contracte, especificant quins drets es volen conservar. Hi ha eines d’ajuda que faciliten als autors models de contractes o d’addendes com són:
  1. Models d’addenda d’entitats de finançament de projectes d’investigació.
    • L’European Research Council (ERC) recomana (març 2017) la utilització d’un model d’addenda, opcional i complementari, per als acords de publicació (Copyright Transfer Agreement) amb els editors amb la finalitat de complir els períodes d’embargament del programa Horitzó 2020 (basat en un document similar per al 7PM). Est documente model pot ser adaptat per a la seua utilització per al compliment d’altres mandats institucionals.
  2. Altres models d’addendes:
  3. Comprovar les polítiques de copyright de l’editor i permisos d’autoarxiu en accés obert:
    • Secundar de manera activa aquelles revistes que tinguen acords de drets més oberts.
    • Els permisos d’autoarxiu (en repositoris, etc.) que permeten les diferents editorials poden consultar-se en les bases de dades Xerpa/Romeo i Dulcinea (per a revistes espanyoles) que especifiquen les polítiques de copyright de l’editor i els permisos d’autoarxiu en accés obert.
    • Aplicar llicències d’ús obertes, tipus Creative Commons, a les nostres publicacions.

Drets d’autor en RiuNet

RiuNet ofereix als autors un canal de difusió de les seues obres respectant tots els seus drets d’autor, tant morals com d’explotació.

Els drets d’autor pertanyen a l’autor de l’obra pel mer fet de la seua creació. Els drets de contingut moral són irrenunciables i inalienables. Els de contingut econòmic, o drets d’explotació, poden ser cedits a tercers com ocorre amb els treballs publicats en els quals l’autor cedeix part o la totalitat dels seus drets d’explotació a l’editorial.

En RiuNet es poden depositar tant obres inèdites com obres ja publicades.

En el cas de les obres inèdites, l’autor simplement autoritza la Universitat a difondre el seu document a través del repositori, mitjançant la signatura d’un contracte, però conserva tots els drets sobre la seua obra, amb la qual cosa pot publicar-la posteriorment en qualsevol revista, editorial, etc. Existeix la possibilitat que alguna editorial només accepte treballs no difosos amb anterioritat per aquest motiu és aconsellable conèixer la política de les editorials on es preveu publicar. La política de la majoria d’editorials internacionals pot ser consultada en la base de dades Xerpa/Romeo i la de les editorials espanyoles en la base de dades Dulcinea.

En el moment d’autoarxivar el seu document, l’autor pot decidir sobre l’ús posterior que podran fer de la seua obra els qui la consulten per Internet mitjançant una llicència Creative Commons, o bé pot mantenir la reserva de tots els seus drets.

En el cas de obres ja publicades, abans d’incloure-les en el repositori l’autor ha de saber les condicions en què ha cedit els drets d’explotació de la seua obra a l’editor. Encara que la majoria dels editors permeten l’arxiu del pre-print (l’esborrany del text a publicar abans de la revisió per parells) es recomana consultar les citades bases de dades Xerpa/Romeo i Dulcinea per a conèixer la política sobre drets d’autor de les editorials espanyoles.

En cas de dubte l’autor ha de posar-se en contacte amb l’editorial per a conèixer la seua política respecte a l’arxiu en repositoris institucionals.

Si l’obra que es pretén depositar té diversos autors el procediment dependrà de si es tracta d’una obra en col·laboració, resultat conjunt del treball de diversos autors, i en aquest cas és necessari que tots ells autoritzen la seua difusió a través de RiuNet mitjançant la signatura del contracte, o d’una obra col·lectiva, creada sota la iniciativa i coordinació d’una sola persona, i en aquest cas és suficient que l’autor principal autoritze la seua difusió en el repositori.

Models de contracte en RiuNet

Acord marc de cessió de drets d’autor d’obres digitals en RiuNet
Si és membre de la UPV no és necessari que ferm un contracte per a cada depòsit, en signar aquest acord marc és valgut per a cada depòsit.

Contracte per al depòsit de tesis doctorals.

Autorització per a la difusió de treballs acadèmics.

Per a qualsevol dubte podeu posar-vos en contacte amb nosaltres en:

Biblioteca i Documentació Científica. Noves Tecnologies

riunet@bib.upv.es Telèfon 34 96 387 70 85 ext. 78854

FAQS relacionades

Si publique en internet, qui protegeix els meus drets?

Com a autor pots utilitzar llicències Creative Commons (amb les quals indiques que drets et reserves) o copyright (reservant-te tots els drets). Pot veure més informació en l’apartat de drets d’autor.

Però no estic facilitant el plagi?

En Internet és molt més senzill detectar el plagi, sobretot en la comunicació científica gràcies, justament, al caràcter obert de la difusió: quantes més persones especialitzades en un tema lligen articles sobre aqueix tema, més fàcil serà detectar el mal ús. En aquest aspecte podríem dir que a major difusió major protecció.

En el cas de RiuNet es deixa molt clara l’autoria de les teues obres i els permisos que concedeixes. Precisament el suport de la institució i l’àmplia difusió que aconseguiran els teus treballs són una garantia d’autoria que pots invocar en qualsevol moment.

Si he publicat el treball en una revista puc depositar-lo en un repositori?

Dependrà del fet que drets vas cedir a l’editorial en el contracte o llicència d’edició i de qual siga la política de l’editorial respecte a l’accés obert. Per a saber el que l’editor et permet o no, si no disposes d’una còpia del contracte signat, pots consultar la base de dades d’editors internacionals XERPA-ROMEO o la base de dades d’editors estatals DULCINEA.

Si tens qualsevol dubte o consulta, posa’t en contacte amb La Biblioteca respon.

Si he depositat l’article en un repositori puc publicar-lo en una revista? I en un altre repositori?

Si publiques en obert mantens tots els drets sobre la teua obra amb el que es pots publicar en qualsevol altre mitjà.

En el cas de RiuNet, l’autor conserva tots els seus drets d’autoria, de cita i de publicació en altres canals que no exigisquen exclusivitat.

Per a més informació, consulta l’apartat Depositar documents en RiuNet o posa’t en contacte amb La Biblioteca respon.

Quan puc utilitzar material aliè en les meues pròpies obres?

Si el material està protegit per llicències Creative Commons haurem d’ajustar-nos a les restriccions de la llicència concedida.

Si està protegit per copyright s’ha d’atendre al marcat per la Llei de Propietat Intel·lectual en l’article 32 respecte a les “cites i ressenyes i il·lustració amb finalitats educatius o d’investigació científica” que permet l’ús de materials aliens en les següents condicions:

  • Que l’obra estiga divulgada i s’haja obtingut lícitament.
  • Que s’utilitzen a títol de cita o per a la seua anàlisi, comentari o judici crític i en exclusiva per a l’activitat docent o d’investigació .
  • Que s’indique clarament l’autor i font de l’obra.

Puc pujar a PoliformaT per a compartir amb els meus alumnes un article, un capítol de llibre o similar, o bé una obra aïllada de caràcter plàstic o fotogràfic?

Sí que pots fer-ho si es donen les següents condicions:

Si eres professor UPV i no existeix una finalitat comercial, en l’àmbit de la formació reglada pots pujar a PoliformaT, sense haver de demanar permisos, una porció d’una obra, sobre el 10% d’aquesta, equivalent a:

  • Un article d’una revista.
  • Un capítol d’un llibre.
  • Una obra aïllada de caràcter plàstic o fotogràfic.

Per a això han de complir-se aquestes condicions:

  • Que es tracte d’obres ja divulgades.
  • Que hages accedit a l’obra original de manera lícita.
  • Que indiques l’autoria de l’obra original.
  • Que les puges a PoliformaT amb una finalitat docent o d’investigació.
  • Que només tinguen accés els alumnes, els professors o els investigadors de la universitat.
  • Que l’obra no es tracte de:
    • Una partitura musical.
    • Una obra d’un únic ús com pot ser un quadern d’exercici.
    • Una compilació d’obres.

No obstant això, et recomanem que, sempre que siga possible i les obres estiguen en una web pública, en lloc de pujar les obres a PoliformaT puges l’enllaç a aquestes. Els teus alumnes podran consultar-les sempre que la UPV tinga els recursos subscrits i es connecten dins del rang institucional d’IPs. Aquests enllaços, igual que les cites bibliogràfiques, no tenen restricció d’ús.

Si necessites pujar a PoliformaT material no inclòs en aquestes excepcions de la llei, per exemple:

  • Perquè es dirigisca a alumnes fora de l’àmbit de la formació reglada, com pot ser material per a un MOOC
  • Perquè corresponga a una porció superior al 10%
  • Perquè es tracte de quaderns d’exercicis o un altre material d’un sol ús
  • Perquè es tracte de compilacions d’imatges
  • perquè les obres siguen audiovisuals, per exemple, uns vídeos…

En tots aquests casos, hauràs de dirigir-te a CEDRE, VEGAP, o a qui ostente la titularitat dels drets d’explotació, per a obtenir permís o una llicència puntual.