Especial Hyperloop - 7

No hi ha res millor en una competició que una remuntada de llegenda. Superar un pronòstic advers i donar la volta a un marcador desfavorable. Però no sempre pot ser. En ocasions, les previsions es compleixen rigorosament i no hi ha lloc per a les proeses. No n'hi ha hagut, almenys per a l'equip Hyperloop UPV, que s'ha quedat a un pas d'aconseguir-ho, molt prop de provar el seu prototip en l'última etapa, que es desenvolupa ja en el tub al buit de l'avinguda Jack Northrop. Però el problema amb les bateries ha resultat insalvable.

Podran fer-ho les universitats de Lausanne (EPFLoop), Edimburg (Hyped), el consorci irlandès (Eirloop), Munic (Warr), Washington (UW Hyperloop) i Delft (Delft Hyperloop). Cinc europees i una nord-americana. Sis equips enormes que, al llarg d'una setmana extenuant i després de superar desenes de proves, s'han guanyat el dret de llançar els seus pods a tota velocitat davant la mirada escrutadora de mig planeta.

Per als alumnes de la UPV, aquesta ha sigut una competició peculiar, una d'aquestes carreres insòlites que es viuen a dues velocitats. Amb una primera part, vent en popa, en la qual el prototip Valentia supera tots els obstacles, i exhibeix velocitat i destresa tàctica. I una segona meitat, a partir de l'avaria energètica, en la qual regna la calma absoluta. La tripulació s'enfronta a una absència total de vents que fa impossible continuar avançant. Coses de les grans regates i els transports del futur.

L'èpica de les grans històries

Amb tot, la Hyperloop Pod Competition conté l'èpica de les grans històries. En Blade Runner 2049, el replicant Ryan Gosling comença a fantasiar amb la idea de ser alguna cosa més que una simple intel·ligència artificial. I, sense ser conscient del canvi que suposa, desenvolupa emocions, experimenta tensions i sent conflictes propis d'una ànima mortal. Per això, abans que acabe la cinta, i independentment del diagnòstic final, els espectadors ja saben que l'agent K ha arribat a ser més humà del que la majoria dels humans seran mai.

Com l'agent K, els Hyperloop UPV es pregunten si són prou bons. No volen fer-se il·lusions, res de deixar-se portar per una fantasia. Però les diferents proves que van succeint-se pel camí els fan pensar que no és una idea tan desgavellada. Al llarg del trajecte, calculen processos, engeguen procediments i executen tasques com ho fa l'elit mundial. No hi ha res a envejar. I, com en la fàbula futurista dels replicants, abans que arribe el final de la competició i al marge del resultat, ja sabem que la seua grandesa com a equip està fora de tot dubte i que cadascun d'ells pot ser tan excepcional com qualsevol dels que s'han format en els grans bressols universitaris.

I de l'experiència a Los Angeles se'n tornen amb un munt de vivències. Perquè, igual que Rutger Hauer, el replicant de la primera Blade Runner, els Hyperloop UPV també han vist coses que vosaltres mai no creuríeu.

• Crònica del dia 0
• Crònica del dia 1
• Crònica del dia 2
• Crònica del dia 3
• Crònica del dia 4
• Crònica del dia 5
• Crònica del dia 6