Especial Hyperloop - 4

En la indústria del transport, el carenat és el mateix que les peces exclusives d'alta costura en la passarel·la. Obres d'art realitzades a mà amb extrema delicadesa, a la mida d'una complexió única. Quan els obradors de la moda presenten al món els seus luxosos dissenys, no cerquen millorar el compte de resultats rendibilitzant el minuciós treball fet sobre la tela. Chanel, Valentino, Dior, Armani o Gaultier aspiren amb les seues col·leccions a deixar una empremta inesborrable en l'ull de l'espectador i a augmentar l'aura del seu nom. A l'armari o al garatge.

Perquè això és també el que ocorre, on a small scale, en la Hyperloop Pod Competition, quan l'equip d'Hyperloop UPV vesteix el seu prototip amb el carenat i el presenta en públic. Els colors, les línies, les formes, les dimensions, les superfícies... els detalls del Valentia es converteixen per moments en el centre d'atenció. Els rivals abandonen la seua activitat durant uns minuts i es concentren en el box valencià per a admirar l'estètica del prototip.

I mentre l'equip digereix el tràngol de ser el focus d'atenció, els advisors segueixen fent camí. I, una a una, van aprovant totes les parts del prototip: des de les bateries fins a la pneumàtica, passant per l'estructura. No hi ha res, ni un petit detall en els tres metres i els 200 kg del pod valencià, que no els haja convençut plenament. Així doncs, a meitat de la competició, ja tot en l'Hyperloop UPV depèn d'ells mateixos.

Les jornades passen i les diferències entre equips s'igualen. Les universitats que més probabilitats tenien d'alçar-se amb la corona veuen com es retallen els seus avantatges. Aspirants al podi com la TUM (la Universitat Tècnica de Munich, premiada en les dues edicions anteriors), la de Delft (guanyadora overall el 2016) o l'ETH de Zuric també estan trobant problemes. Si les cases d'apostes se sumaren a la febre de l'Hyperloop, ara mateix pagarien una fortuna al postor que encertara el trio guanyador del pròxim diumenge.

Ritmes endimoniats

Al marge d'això, la feina a les cases segueix a un ritme endimoniat. Les tres furgonetes que serveixen per a desplaçar l'equip no paren un segon. Viatges al pàrquing de la Prairie Avenue per a portar la tripulació de l'Hyperloop UPV. Viatges als grans magatzems i a petites ferreteries de la zona a la recerca dels últims subministraments. De nou, viatges al pàrquing de la prada per a transportar l'avituallament. Ahir, amanida de pasta. Avui, arròs a la cubana. Per a trenta. Racions etiquetades a consciència en tuppers, les carmanyoles genuïnament nord-americanes, i tenint en compte intoleràncies, al·lèrgies i pràctiques com el veganisme.

Tractar d'alimentar-se de forma saludable al país del menjar ràpid és, sens dubte, una quimera. Vist així, no és gens dolent permetre's un petit festí en certes ocasions. Serà demà quan l'equip al complet se cite en Mariscos Guillem, el local de referència per als participants de l'Hyperloop Pod Competition del 2017. Un restaurant que, malgrat el seu nom flamant, ofereix menjar mexicà a preus molt raonables. Chicken tacs, micheladas, burritos, guacamole... Per a quan un alumne del Grau en Ciència i Tecnologia dels Aliments al comandament dels fogons de l'Hyperloop UPV?

• Crònica del dia 0
• Crònica del dia 1
• Crònica del dia 2
• Crònica del dia 3
• Crònica del dia 5
• Crònica del dia 6
• Crònica del dia 7