•  I
• a · A  I
• Accessibilitat  I
• Mapa web  I
• Cercar  I
• Directori

• ::  Sign in :: 

Comença la recta final i el nivell és altíssim. L'equip valencià, l'únic espanyol en el concurs, treballa dur dia i nit. Cada matí, els advisors i els jurats escruten amb detall els moviments realitzats la vespra per les universitats. Les mesures de seguretat i els procediments que imposa SpaceX són els propis dels coets que es llancen a l'espai. Quasi els mateixos que regeixen l'activitat dels diferents contractistes de la NASA que atorguen les certificacions per a operar més enllà de l'estratosfera.

Hyperloop UPV executa la seua missió sota l'estricte esquema de normes que impera en l'exploració espacial. I això es nota. El principal escull es troba ara mateix en el sistema energètic. Molts equips veuen com el seu progrés es llastra per multitud d'ensopegades en aquesta àrea. I és que es necessita molt de voltatge per a alimentar els motors elèctrics que fan córrer els pods a grans velocitats.

El quid està en la manipulació de l'energia, una capacitat que dóna ingents maldecaps a tot tipus de superherois. Des de Cíclop fins a Electro, passant per Pikachu, molts són els mutants, vilans, pokemons i power rangers que s'han vist en serioses dificultats en intentar emmagatzemar, controlar o absorbir electricitat en quantitats suficients. I els equips de la Hyperloop Pod Competition no podien ser menys.

Vicente Dolz i tres dels Zeleros

I en això que aterren a Los Angeles Vicente Dolz i tres dels Zeleros (David Pistoni, Daniel Fons i Iván Torres), l'empresa emergent sorgida de la primera fornada d'Hyperloop UPV. Com el carismàtic senyor Llop de Pulp Fiction, arriben per a aportar calma i expertise a la qüestió. Tot sembla fluir millor quan l'equip es veu envoltat no per un, sinó per quatre Harvey Keitel de l'aeronàutica. Res reconforta més que sentir la veu del personatge creat per Quentin Tarantino i saber que ve en ajuda teua: "Estic a trenta minuts d'allí. Arribaré en deu minuts".

Les privilegiades persones que han pogut assistir a les tres edicions de la Hyperloop Pod Competition poden dir sense complexos que el nivell de les universitats i l'exigència de SpaceX són cada vegada més alts. Aquesta és, sens dubte, una de les competicions d'enginyeria més complicades del planeta, la Ironman World Championship de la indústria del transport. Cada pod que arrriba ací és una obra mestra de l'automatisme.

I, si tornem la vista arrere, hi ha motius de sobra per a sentir-se satisfets. El 2016, cinc alumnes de la UPV van gosar desenvolupar un sistema Hyperloop a manera de disseny tecnològic i van demostrar que a Espanya hi ha molt de potencial i molt bones idees. Un any més tard, es van proposar construir un prototip competitiu des de zero. I van aprendre que una cosa és predicar i una altra és... infinitat de complicacions tècniques per resoldre. Amb tot, només nou universitats en el món van ser capaces de superar la seua proposta.

Ara tornen a la càrrega més entossudits que mai. Solament els millors han arribat fins ací. I el pod de la UPV està en el nivell necessari. L'equip segueix unit enfront de les dificultats, que sempre n'hi ha. Per a demà, queden els desafiaments més importants: la cambra de buit, l'external subtrack i el tub a l'aire lliure. Com diria el guerrer més poderós de la galàxia: "May the force (and the energy) be with them!".

• Crònica del dia 0
• Crònica del dia 1
• Crònica del dia 2
• Crònica del dia 3
• Crònica del dia 4
• Crònica del dia 6
• Crònica del dia 7