Un equip del Institut d’Investigació per a la Gestió Integrada de Zones Costaneres (IGIC) del campus de Gandia de la Universitat Politècnica de València (UPV) ha participat en un estudi internacional que ha seguit els moviments de més de 100 espècies de grans animals marins, identificant les zones més importants dels oceans del món per a millorar la seua conservació. Aquest projecte, coordinat per la Universitat Nacional d’Austràlia, avalat per l’ONU i anomenat MegaMove, reuneix a quasi 400 científics de més de 50 països i conclou on seria més eficaç implementar mesures de protecció per a conservar a espècies com a taurons, balenes, tortugues i foques, la qual cosa es coneix com a megafauna marina, entre altres. El treball ha sigut publicat en Science.
Actualment, les àrees marines protegides cobreixen només un 8% dels oceans del món, encara que el Tractat d’Altamar de l’ONU cerca ampliar aquesta xifra al 30%. L’estudi confirma que els objectius d’aquest tractat —ja signat per 115 països, però encara pendent de ratificació— són un pas important per a ajudar a la conservació. No obstant això, assenyala que aquest objectiu és insuficient per a abastar totes les zones crítiques que usen les espècies marines amenaçades, per la qual cosa es necessiten mesures addicionals per a reduir les amenaces que enfronten.
Entre les espècies marines més emblemàtiques —conegudes com a megafauna marina— es troben taurons, balenes, tortugues i foques. Són, en la seua majoria, depredadors clau en les cadenes alimentoses marines, però cada vegada estan més amenaçades per l’activitat humana. L’ecóloga marina i autora principal de l’estudi, la professora associada Ana Sequeira de l’ANU, explica que l’objectiu del treball era identificar les zones que usen aquests animals per a comportaments essencials com alimentar-se, descansar o migrar. Per a això, han analitzat els seus patrons de moviment.
“Descobrim que les àrees que utilitzen aquests animals coincideixen en gran manera amb amenaces com la pesca, el transport marítim, l’augment de les temperatures i la contaminació per plàstics. L’objectiu de protegir un 30% dels oceans és important, però no és suficient per a protegir totes les zones clau. Per això necessitem estratègies addicionals per a reduir les pressions que pateixen aquests animals més enllà de les àrees que es protegiran. La nostra investigació mostra que, a més de les àrees protegides, serà clau implementar mesures com modificar les arts de pesca, canviar la il·luminació de les xarxes o establir rutes marítimes alternatives per a reduir la pressió humana sobre aquestes espècies”, assenyala Ana Sequeira.
Per part de la UPV, el professor Eduardo Belda al costat de l’exalumna del MEMIC Sara Abalo, han treballat en el seguiment satel·litari de tortuga babaua al Mediterrani, realitzant el marcat de les tortugues marines, recopilació de dades i el seu tractament. Els animals marins són més difícils d’estudiar que els terrestres, el seguiment satel·litari permet obtenir informació detallada i actualitzada del seu comportament, hàbitat, distribució i rutes migratòries, així com de les amenaces potencials amb les quals es poden trobar en el seu viatge per la mar.
Referència:
Ana M. M. Sequeira et al., Global tracking of marine megafauna space use reveals how to achieve conservation targets. Science388,1086-1097(2025). DOI:10.1126/science. adl0239