Expandir
Contraer
|
Aquella olor que tenia el teu cos...
No era l'olor dels cossos que es perfumen.
Era una olor com d'aigua, elemental, era una olor -ni tan sols era olor- de netedat i pulcra intimitat, una tendral netedat com de brossa, fonamental, primordial, primera. Abans de fer l'amor jo perseguia a cada pam, damunt la teua pell, la fascinant arrel d'aquella olor que, molt golut, secretament m'atreia fins a arribar el moment del vertigen; i com aquell qui es llença a una cisterna o com aquell que adelerat es dutxa queia damunt el teu cos amadíssim o te'm posava damunt el meu cos, car el teu cos, molt sovint, em cobria com una brossa, una pluja, propici.
No era l'amor, i era més que l'amor.
Era un amor de forestal origen, era un amor com quan plou a la selva, era un amor, tel·lúrica fondària, fins arribar al principi dels arbres.
|
