Història de la UPV

La Universitat Politècnica de València és una institució pública, dinàmica i innovadora, dedicada a la recerca i a la docència, que al mateix temps que manté forts vincles amb l'entorn social on desenvolupa les seues activitats, opta per una decidida presència a l'estranger.

És una universitat jove, que durant el curs acadèmic 2018-2019 va celebrar el 50 aniversari. Ja té, per tant, més de mig segle d'existència i d'ensenyament ininterromput.

En l'actualitat, la seua comunitat està formada per prop de 28.000 estudiants, 2.500 persones de personal docent i investigador i 1.500 professionals d'administració i serveis, repartits entre els tres campus situats a Alcoi, Gandia i València. La UPV està constituïda per 13 centres universitaris, dels quals nou són escoles tècniques superiors, dos són facultats i dos més, escoles politècniques superiors. A més, compta amb una Escola de Doctorat i tres centres privats adscrits (Florida Universitària, Berklee College of Music i EDEM Escuela de Empresarios).

L'origen: l'Institut Politècnic Superior de València (any 1968). Els primers centres: les quatre escoles tècniques superiors

La història de la Universitat Politècnica de València es remunta al 1968, quan es va crear l'Institut Politècnic Superior de València (IPSV), pel Decret llei 5/1968, del 6 de juny del 1968, sobre mesures urgents de reestructuració universitària i quatre mesos després, en el Decret 2731/1968, del 24 d'octubre del 1968, es determinen els centres que constituiran l'IPSV:

Escola Tècnica Superior d'Enginyers Agrònoms
Escola Tècnica Superior d'Arquitectura
Escola Tècnica Superior d'Enginyers de Camins, Canals i Ports
Escola Tècnica Superior d'Enginyers Industrials

que va integrar en el curs 1968-1969 els estudis d'Agronomia i els tres primers cursos d'Arquitectura, als quals es van afegir els primers cursos de les recentment creades escoles tècniques superiors d'Enginyers de Camins, Canals i Ports, i d'Enginyers Industrials, de València.

L'Escola Tècnica Superior d'Enginyers Agrònoms (ETSEA) (ETSEA) dde València s'havia creat pel Decret 1283/1959, del 16 de juliol del 1959, i va començar la seua tasca acadèmica en el curs 1960-1961, a la localitat valenciana de Burjassot, al si de l'antiga estació tarongera. Anys més tard, concretament en el curs 1965-1966, les seues instal·lacions es traslladen de Burjassot a un edifici de nova planta dissenyat amb aquesta finalitat, a l'antic passeig de València al Mar, número 21 (avui, avinguda de Blasco Ibáñez) de la ciutat. I és al començament dels anys 80 quan es trasllada de forma definitiva a la ubicació actual al campus de Vera.

L'existència d'estudis d'enginyeria agronòmica a la Comunitat Valenciana era una necessitat urgent pel potencial productiu del seu sector agrícola. Els fruits assolits a través de les promocions d'enginyers agrònoms titulats, i les aportacions de la institució en el camp acadèmic, formatiu i investigador han sigut i són d'alt valor, i han merescut el reconeixement per part de la societat valenciana, nacional i internacional.

Cronològicament, és la segona escola d'enginyeria agrònoma d'Espanya, precedida únicament per l'escola d'agrònoms de Madrid, creada el 1855.

Després de quaranta anys de funcionament com a ETSEA, del 1960 al 2010, l'escola decideix el 2010 fusionar-se amb l'antiga Escola Universitària d'Enginyeria Tècnica Agrícola de la UPV, transformada al seu torn l'any 2002 en Escola Tècnica Superior del Medi Rural i Enologia, per a la creació d'un centre únic, resultant de la integració d'ambdues, amb la denominació actual d'Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Agronòmica i del Medi Natural (ETSEAMN).

L'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura (ETSA) de València es va crear el 24 d'octubre del 1968, encara que dos anys abans, el 1966, a l'antic Palau de l'Exposició, s'imparteixen les primeres classes d'aquests estudis a València, actuant com a secció delegada de l'Escola d'Arquitectura de Barcelona. Des del començament, aquesta escola ha influït decisivament en la configuració de la ciutat de València i el seu entorn.

Cronològicament, és la tercera escola d'arquitectura d'Espanya, després de la de Madrid i la de Barcelona, creades el 1844 i el 1875, respectivament.

L'Escola Tècnica Superior d'Enginyers de Camins, Canals i Ports (ETSECCP) de València es va crear, així mateix, el 24 d'octubre del 1968. La seua presència respon a la necessitat de creixement i millora de les infraestructures implícites en els plans de desenvolupament dels anys 60 a Espanya i, en particular, en el Corredor Mediterrani. Això va provocar la intensificació dels estudis d'enginyeria en aquestes especialitats, va augmentar l'oferta docent i, en conseqüència, de professionals titulats. Des dels començaments ha sigut i és un centre pioner en la integració de títols i referència a nivell nacional.

Cronològicament, és la tercera escola de camins d'Espanya, després de la de Madrid, creada el 1802, i la de Santander, fundada el 1963.

L'Escola Tècnica Superior d'Enginyers Industrials (ETSEI) (ETSII) de València es va crear ex novo per decret l'any 68. Encara que a mitjan segle XIX, davant la necessitat de reforçar el teixit industrial, ja es va proposar la creació d'escoles especials de nivell superior en diferents llocs d'Espanya. Entrat el segle XX, en un nou context, es crea definitivament un nombre important d'escoles tècniques superiors, entre aquestes, l'ETSEI de València, que ha significat un important suport per a la implantació de destacades empreses industrials a la Comunitat i, sobretot, en l'àmbit educatiu, ja que ha format milers de titulades i titulats superiors que exerceixen aquesta activitat professional dins i fora de les nostres fronteres.

Cronològicament, és la sisena escola d'enginyeria industrial d'Espanya, després de les de Barcelona (1851), Bilbao (1899), Madrid (1901), Terrassa (1962) i Sevilla (1963).

La Universitat Politècnica de València (any 1971). El campus de Vera

L'11 de març del 1971, segons el Decret 495/1971, l'Institut Politècnic Superior es constitueix en Universitat Politècnica de València, un fet que, més que un canvi de nom, suposa la integració total en el sistema universitari, amb efectes sobre l'ordenació i regulació de centres d'ensenyament, les titulacions, l'accés del professorat, etc. En definitiva, comporta el mateix tractament legal que la Llei general d'educació estableix per a les universitats en general, De altra banda, el fins ara president de l'IPS passa a ser rector de la UPV.

És la primera vegada que a Espanya es creen universitats politècniques. I és que, en la mateixa data, es constitueixen les tres primeres universitats politècniques amb tres decrets successius: la de Barcelona, la de Madrid i la de València.

Tornant arrere uns anys, cal dir que, en el moment de la seua creació a l'octubre del 1968, l'IPSV es va proposar que les quatre escoles impartiren docència aquell mateix any. En aquell temps, l'ETS d'Enginyers Agrònoms i l'ETS d'Arquitectura ja comptaven amb instal·lacions adequades -tenien plans d'estudi definits, professorat contractat, i alguns professors amb plaça en propietat, i previsió d'alumnat-. Però no era el cas de les escoles de Camins i Industrials, que van disposar d'aules cedides per l'ETS d'Enginyers Agrònoms, ajustant i optimitzant l'ús d'espais i recursos comuns. Es van redactar en brevíssim termini plans d'estudi provisionals per als nous centres. Es va incrementar la cerca i contractació del professorat addicional necessari. En definitiva, es va aconseguir que l'IPSV, a només tres mesos de la seua creació, posarà en marxa totes les titulacions dels centres que integrava.

Aquesta situació va durar dos anys acadèmics, 1968-1969 i 1969-1970, ja que l'any 1970 entren en servei les instal·lacions de la primera fase del projecte del campus de Vera. Allí se situen per un temps les escoles tècniques superiors de Camins i Industrials. Poc després, ho fa l'ETS d'Arquitectura. I a començament dels anys 80, acabada la segona fase de la construcció del campus, es trasllada l'ETS d'Enginyers Agrònoms i es reubiquen les altres tres escoles.