•  I
• a · A  I
• Accessibilitat  I
• Mapa web  I
• Cercar  I
• Directori

• ::  Sign in :: 

Personal investigador de la Universitat Politècnica de València (UPV), pertanyent al grup d'Enginyeria de Recursos Hídrics-IEAMA, ha desenvolupat una metodologia que ajuda a millorar la presa de decisions en la gestió del risc de sequera, en integrar les projeccions de canvi climàtic en la gestió i planificació hidrològica.

Aquest és el principal resultat d'un treball desenvolupat per Sara Suárez, Abel Solera, Jaime Madrigal, Joaquín Andreu i Javier Paredes, que ha sigut publicat en la revista científica “Hydrology and Earth System Sciences”.

L'estudi parteix de la realitat fefaent que el canvi climàtic i els seus possibles efectes sobre la disponibilitat de recursos hídrics és una amenaça creixent per a la societat, per la qual cosa és fonamental adoptar estratègies d'adaptació i mitigació amb la major fiabilitat i eficàcia possible.

“És impossible predir el futur i més encara conèixer amb exactitud els impactes del canvi climàtic. Per això, hem de promoure la innovació en el sector de l'aigua i augmentar la seua capacitat d'adaptació al canvi climàtic”, afirma l'autora principal de l'estudi, Sara Suárez.

Aplicada en la conca del Xúquer

La tècnica desenvolupada consisteix en una cadena de models hidrològics, de gestió, estocàstics i d'avaluació del risc que permeten obtenir un indicador probabilístic sobre l'evolució dels recursos hídrics de la conca del Xúquer. De fet, aquest indicador té la finalitat d'ajudar els gestors de conca en el procés de presa de decisions

“Aquesta metodologia és molt completa i robusta i es pot aplicar, després d'un ajust de les diferents variables, a qualsevol conca altament regulada que patisca esdeveniments pluriennals de sequera com la del Xúquer”, afirma la investigadora valenciana.

Per a la seua configuració l'equip del IEAMA-UPV ha corregit les dades de canvi climàtic, comparant les dades observades amb un període de referència comuna.

“L'ajust s'ha aplicat a les dades meteorològiques (precipitacions i temperatura) i als hidrològics (cabals). Una vegada tenim els cabals futurs, els comparem amb els actuals i obtenim taxes mitjanes de canvi per als horitzons futurs de 2020, 2050 i 2080”, explica Sara Suárez.

Posteriorment, la informació estadística dels cabals és implementada en un model estocàstic, les sèries del qual de cabals generades s'incorporen a un model d'avaluació de risc de sequeres. D'aquesta manera, s'obtenen prediccions probabilístiques sobre el volum de recursos hídrics en la conca en forma d'indicador.

Resultats obtinguts

“Els resultats obtinguts reflecteixen una disminució de la disponibilitat de recursos hídrics en la conca del Xúquer en el futur pròxim. No obstant això, la incertesa associada a les projeccions climàtiques és molt elevada a partir del 2050, la qual cosa es tradueix en resultats no concloents per als horitzons més llunyans”, assenyala Sara Suárez.

Concretament, els cabals podrien experimentar canvis mitjans d'un -3% en el 2050 i un -11% en el 2080 respecte de la situació actual.

“Els percentatges de reducció poden semblar baixos, però tenint en compte que la relació entre demandes/recursos és prop del 90%, qualsevol descens és preocupant. De totes maneres, la incertesa en aquestes prediccions i els resultats finals és molt elevada, sobretot en els horitzons més llunyans, per la qual cosa quan aquestes prediccions milloren la metodologia estarà preparada per a usar-se i ajudar els gestors de conca a prendre decisions”, incideix Sara Suárez.

Per tot això, la investigadora valenciana aposta per continuar investigant sobre l'avaluació del risc de sequeres per a “millorar el coneixement en la gestió dels recursos hídrics i d'aquesta manera adoptar les millors decisions possibles”, conclou Sara Suárez.