“El dret a la fragilitat: una aproximació entre el cos i l’espai.”
Aula Magna ETSA UPV.
Divendres, 15 de setembre, 10:30h.
Podem dir que, si la humanitat té un projecte, és un projecte de fugida. De què fugim els humans? De la fragilitat dels nostres cossos, que resideixen en l’espai. Els nostres cossos, com l’espai en el qual es mouen, són analògics, de tal manera que pensar la relació entre l’espai i els cossos -comès central de l’arquitectura- implica pensar la irregularitat, l’aproximació, la rugositat d’un planeta que només des de l’aire és una esfera llisa. Com no podem controlar directament el temps, font de la nostra mortalitat, intentem superar-lo a força de velocitat: velocitat vertical, com la dels grans gratacels, i velocitat tecnològica, com la que finalment ha substituït tots els cossos per imatges atrapades -o alliberades, segons es mire- en pantalles vertiginoses que no ocupen cap espai. Hem esborrat totes les petjades de la nostra fragilitat, de la qual, no obstant això, com demostra la recent pandèmia de COVID, només podem escapar provisional i il·lusòriament.