9 mar 2023 | 12.30h | Sala Exposiciones ETSA
De com s’han fet aquests dibuixos
Molts dels dibuixos que es poden veure ací, estan fets recordant o memoritzant arquitectures d’edificis en llocs del territori valencià, sempre lligats a la meua biografia personal i temps viscut.
Però no volen ser manies personals excèntriques i estrambòtiques… Volen tenir raons clares per la comprensió i entesa entre nosaltres. Són dibuixos dins d’aqueix país de condició llargueruda i a borda mar…dins dels pobles o als afores i perifèries de les ciutats, dins del nostre moment històric i la nostra estructura econòmica, agrària i fabril ara mateix tardocapitalista i digital…
Sí: ara tenim un tipus de desordre que crec que és una real destrucció del territori i paisatge. “El desenvolupament territorial valencià és una calamitat” com diu Vicent Garcia en referència especialment a la costa alacantina… Desastre a les ciutats i pobles… Perquè nosaltres hem sigut presents, hem assistit i hem vist la derrota real del país, dels seus camins, dels seus camps cultivats, veure desaparèixer la seua estructura de pobles i ciutats, del seus tallers i fàbriques industrials, de la seua impossible modernitat i ordenació racional… Costa de mar i muntanyes plenes d’aglomeracions construïdes, de torres i viles, on tota la geografia s’ha fet irrecognoscible d’aquell país de Cavanilles i altres antics…
Cal pensar que els arquitectes som el factótum de tot un món que s’ha destruït sense sentit. Ara mirem amb poca esperança i amb cert espante l’enigmàtic futur…
X. S.
Ximo Sanchis Serrano (l’Alcúdia, 1946) va estudiar arquitectura a Madrid amb Antonio Fernández Alba titulant-se a València (1974), on va seguir els cursos de Tomàs Llorens i va ser professor adjunt de projectes. Com a arquitecte municipal de Xàtiva (1980-1985) va fer la rehabilitació de l’antic banc d’Espanya com a museu de la ciutat (1981), el Mercat de Fruites i Verdures (1982) i la restauració de l’ermita de Santa Anna dels Borja (1982). Va projectar el pavelló desmuntable per a l’exposició del 750 aniversari de la conquesta de la ciutat de València (1989). Per encàrrec d’Alfons Roig va rehabilitar en 1982 l’ermita de Llutxent com a residència d’artistes. Ha desenvolupat la seua carrera formant equip professional amb José Murcia i Vicent Garcia, amb els qui ha realitzat, entre altres, els centres de salut d’Alginet (1989) i l’Alcúdia (1991), la plaça de la Torre del Consell de Dénia (1976) després de guanyar el concurs convocat per l’ajuntament, i juntament amb E. Giménez i C. Salvadors l’Institut Valencià d’Art Modern (IVAM) (1987). És l’autor (amb A. Calça, F. Pina i R. Simó) dels Jardins de la Casa de la Sénia i la Carretera a l’Alcúdia (1982 i 1988). Ha realitzat amb Miquel Benito el centre de salut Serradora (I i II) (1994) i el de la plaça de Segòvia (1996), tots dos a València. En col·laboració amb aquest mateix arquitecte ha projectat l’Institut de Formació Professional Joanot Martorell i l’Institut de la Ciutat de l’Aprenent a València (2002). Entre altres escrits i articles ha publicat Arquitectura i detall constructiu (ETSAV-UPV, València 1998), on arreplega la seua participació en el curs “Arquitectura al detall” (ETSAV-UPV i COACV, 1997).