- -
UPV
 

Valentin Fuster

Doctor Honoris Causa por la Universitat Politècnica de València. Investit el 20 de juny de 2008


Laudatio

Dr. Francisco Javier Sáiz Rodríguez;
Senyor Rector Magnífic;
Digníssimes autoritats;
Senyors claustrals;
Senyores i senyors;
Benvolgut professor Fuster:

En aquest acte solemne, la Universitat Politècnica de València es prepara per a rebre entre els seus membres a Valentí Fuster, un dels científics espanyols més reconeguts a escala mundial, no només per les seues contribucions extraordinàries a l'àrea de la cardiologia, sinó també per la seua lluita contra una de les pandèmies del nostre temps, les malalties cardiovasculars.

En la celebració del 40è aniversari de la nostra universitat, la incorporació del professor Fuster, notable home de ciència, al claustre de doctors per causa d'honor, ens ompli d'orgull, satisfacció i prestigi.

És, per tant, un dia feliç per a tots nosaltres i, molt especialment, per al nombrós grup d'investigadors que, en aquesta universitat, dediquen els seus esforços a la investigació i desenvolupament de noves tecnologies per a la millora de la salut, impulsant l'àrea de l'Enginyeria Biomèdica.

M'agradaria començar agraint al Departament d'Enginyeria Electrònica la proposta de nomenar Valentí Fuster com a doctor honoris causa, i al Departament de Biotecnologia i al Centre en Xarxa en Enginyeria Biomèdica el seu suport. Un esment especial mereix l'Institut Valencià Pro-cor i el seu president, el cardiòleg Rafael Rodríguez Gil, el meu company en aquest acte i vertader artífex del fet que el professor Fuster siga avui entre nosaltres.

És per a mi un honor immerescut i una gran satisfacció poder presentar els molts i rellevants mèrits de Valentí Fuster, que el fan creditor d'una distinció tan alta. Encara que no és una tasca fàcil, intentaré destacar les múltiples facetes de la seua gran personalitat, lliurada a l'avenç de la ciència mèdica com a instrument per a millorar la salut i el benestar de la humanitat.

A manera de síntesi, podria apuntar que Valentí Fuster és, sens dubte, un dels investigadors més excel·lents d l'àrea cardiovascular. Els seus treballs són fonamentals per a entendre l'origen d'un gran nombre de malalties cardíaques i avançar en el diagnòstic precoç d'aquestes malalties, amb l'augment consegüent de la qualitat de vida i la reducció de la mortalitat. Davant de les aportacions importants de la seua dilatada trajectòria professional i vital, i la repercussió social que comporten, un només es pot sentir sorpresa i admiració. Podria semblar que estan fora de l'abast d'un ésser humà, o només a l'abast d'un ésser humà excepcional, com, sens dubte, n'és el cas.

Valentí combina, amb una perfecció inusitada, una competència professional extraordinària amb unes qualitats humanes realment excepcionals. Tot això, regit per una personalitat fidel a una sèrie de principis fonamentals que, al seu judici, tota persona ha de seguir per a aconseguir la plenitud personal. Els principis fonamentals que propugna, i en els quals ha basat la seua vida, es podrien resumir en els següents: primer, descobrir el talent propi -per a fer-ho cal tenir un tutor o mentor-; segon, concretar i prioritzar els objectius que ens marquem i perseguir-los amb tenacitat, persistència i actitud d'aprenentatge constant. I, finalment, actuar amb generositat, transmetent el màxim bé a qui ens envolta.

Permeten-me començar amb una ressenya biogràfica breu. Valentí Fuster va nàixer a Barcelona. Fill i nét de professionals distingits de la medicina, es va llicenciar l'any 1967 amb el número u de la seua promoció. Llavors, tot en la seua vida feia pensar que es convertiria en psiquiatre, com son pare i son germà. No obstant això, un fet desafortunat va ser crucial per al seu enfocament professional. El seu mentor, el doctor Pedro Farreras Valentí va patir un atac cardíac a 45 anys. Aquest fet, junt amb la reflexió posterior sobre l'estat de les especialitats mèdiques, del qual el doctor Farreras era un profund coneixedor, van ajudar el jove estudiant a prendre la decisió. Seria cardiòleg. Com tants joves investigadors de l'època, va sentir la necessitat d'anar-se'n a l'estranger per a desenvolupar una carrera professional. L'any 1968 es trasllada al Regne Unit, primer a Liverpool i més tard a Edimburg, per a completar l'especialitat en cardiologia i la tesi doctoral. Hi té lloc un segon esdeveniment que marca la trajectòria científica de Valentí Fuster, en el qual de nou el seu tutor juga un paper fonamental. El cap de Patologia de la Universitat de Liverpool, el doctor Sheehan, l'anima a investigar la naturalesa d'un conjunt de cèl·lules disposades a l'interior de l'artèria d'un home mort. Encara que aquest fenomen es podria explicar com una conseqüència lògica de la coagulació sanguínia després de l'infart de miocardi, Valentí va pensar que lluny de ser-ne la conseqüència, podria ser el desencadenant de l'obstrucció arterial i, per tant, de l'infart. Es va dedicar frenèticament durant tres anys a demostrar aquesta hipòtesi, a Edimburg, on va enllestir la tesi doctoral.

El jove cardiòleg es va marcar un objectiu concret i el va perseguir amb tenacitat, obsessivament (segons les seues pròpies paraules). Podria semblar que els descobriments extraordinaris del professor Fuster sobre l'origen dels infarts de miocardi van ser fruit de la casualitat, de l'atzar que va posar en les seues mans aquella mostra de teixit biològic. Res més lluny de la realitat, permeten-me utilitzar una reflexió del nostre admirat Ramón y Cajal, inclosa en el llibre Los tónicos de la volundad: "Fins i tot les anomenades troballes casuals són degudes comunament a alguna idea directriu que l'experiència no va sancionar, però que va tenir la virtut, no obstant això, de portar-nos a un terreny poc o gens explorat". Per al nostre Premi Nobel, tots els grans investigadors són creadors fecunds d'hipòtesis. Sens dubte, el professor Fuster, ja, des de molt jove, es comportava com un gran investigador.

Després de l'estada a Edimburg, la família Fuster decideix traslladar-se als Estats Units. El que en principi havia de ser una estada d'un o dos anys per a conèixer de prop l'ambient d'investigació americà, s'ha convertit en una carrera científica i professional impressionant que l'ha situat com al millor cardiòleg i el millor investigador del món a l'àrea cardiovascular. Durant els darrers 40 anys, Valentí Fuster ha dut a terme una investigació brillant i innovadora sobre l'origen de les malalties cardiovasculars, que ha permès entendre la patogènia de les síndromes coronàries agudes, especialment dels infarts de miocardi i les angines inestables. Els seus descobriments els apliquen els cardiòlegs de tot el món en la cura de pacients i han sigut decisius en la millora extraordinària de la salut cardiovascular, cosa impensable fa només unes quantes dècades. Manté una preocupació constant per la detecció precoç de les patologies cardíaques, impulsant el desenvolupament de noves tècniques d'imatge que permeten explorar l'interior de les artèries d'una manera no invasiva.

És pioner a connectar la investigació bàsica de laboratori amb l'aplicada que es fa als hospitals, la qual cosa avui dia es denomina investigació traslacional, i a crear equips multidisciplinaris tant en la investigació cardiovascular com en el tractament dels pacients. Es pot afirmar que en la història de la investigació i el tractament de les malalties cardiovasculars hi haurà un abans i un després de Valentí Fuster.

Els seus importants descobriments han sigut publicats en 500 articles científics, a les revistes més prestigioses, i és un dels investigadors més citats del món, la qual cosa ens dóna, de nou, idea de la qualitat i influència del seu treball.

La seua trajectòria científica li ha permès dirigir la investigació cardiovascular dels principals centres d'investigació als Estats Units, com ara el Mount Sinai Medical Center de Nova York o el de l'Hospital General de Massachusetts. En l'actualitat, combina la direcció de l'Institut Cardiovascular del Mount Sinai amb la direcció científica del Centre Nacional d'Investigacions Cardiovasculars. Té una incidència directa en la investigació cardiovascular de centenars de científics, repartits entre els Estats Units i Espanya, a més d'exercir una influència indirecta sobre molts més arreu del món.

Valentí Fuster ha rebut nombroses distincions i reconeixements per la seua tasca d'investigació. Referir-se a totes és una tasca impossible en un espai de temps tan breu, no obstant això, en remarcaré les més significatives. És l'únic cardiòleg que ha rebut les majors distincions atorgades per les quatre associacions científiques principals en el camp de la cardiologia: la Societat Europea de Cardiologia (1992), el Col·legi Americà del Cor (1993), l'Associació Americana del Cor (2003) i la Societat Interamericana de Cardiologia (2005).

Ha sigut triat com a Científic Distingit per la Societat Americana del Cor, un dels honors més alts que pot rebre un investigador en l'àrea cardiovascular, ha rebut la Medalla d'Or de la Societat Europea de Cardiologia i el Premi Kurt Polzer en l'àrea cardiovascular de l'Acadèmica Europea de les Ciències i les Arts. L'any 1996, el professor Fuster va ser guardonat amb el Premi Príncep d'Astúries d'Investigació Científica i Tècnica, i fa poc ha rebut la Medalla d'Honor "Ellis Island" en reconeixença de la vàlua professional i personal en el seu treball, mantenint al mateix temps la riquesa cultural del seu país d'origen. Comparteix aquest honor amb personalitats com ara Bill Clinton, Gerald Ford o Henry Kissinger, premiats en altres edicions.

És el president de la Federació Mundial del Cor i ha sigut distingit com a doctor honoris causa per vint universitats de tot el món.

Coneixedor profund de les malalties del cor, Valentí ens adverteix que, malgrat els avenços enormes experimentats en el tractament, les malalties cardiovasculars segueixen augmentant, i ja són la primera causa de mortalitat al món. El desenvolupament impressionant de la tecnologia mèdica cardiovascular entropessa amb el problema del cost creixent que comporta la cura d'una població, cada vegada més nombrosa, que reclama els avantatges de l'alta tecnologia. Aquesta situació desemboca en el fet que el cost dels tractaments comença a no ser assumible per la major part dels països. En paraules del professor Fuster: "El sistema actual és, per tant, insostenible. S'han de gastar molt més diners a promoure la salut que el que s'ha invertit fins ara". Per aquest motiu, Valentí Fuster, parla més de "cuidar i prevenir" que de "curar". Ens ensenya que, només a través d'una educació correcta per a la salut, millora dels hàbits d'alimentació, canvis d'estil de vida i reducció dels hàbits nocius per a la salut, es podrà lluitar eficaçment contra les malalties cardiovasculars. Al seu parer, el repte actual de la investigació cardiovascular és aconseguir la prevenció de les malalties cardíaques, de manera que, com apuntava Max Perutz: "els individus es muiren sans en arribar a l'edat madura oportuna".

D'acord amb aquesta línia de pensament, i compromès amb la seua causa, Valentí dedica una part molt important del temps a la prevenció dels problemes coronaris, amb campanyes que defensen condicions de vida saludable. A tall d'exemple, es pot esmentar la col·laboració amb programes infantils per a incloure missatges d'alimentació saludable des de la infància més tendra i el projecte d'educació alimentària de xiquets en escoles de Colòmbia, entre molts altres projectes que du a terme a escala mundial. Una característica que s'endevina, a la vista dels seus èxits, és la gran capacitat de treball que té. Llegendàries són les seues jornades, que comencen en general a les 5 del matí i que no saben què són els dies festius. Però el que més l'ha ajudat en la seua carrera, segons el seu propi parer, ha sigut la capacitat que té per a prioritzar les activitats, deixant tots els dies un buit important per a la relaxació, la reflexió i l'exercici físic. Valentí Fuster s'ha distingit per estar sempre disposat a abordar noves aventures, i respondre als reptes més grans amb dedicació i generositat. Fruit d'aquest esperit, i del seu profund sentit del deure i de la responsabilitat amb el seu país, és el seu compromís recent com a president del Comitè Científic del Centre Nacional d'Investigacions Cardiovasculars (CNIC) a Madrid. Centre que Valentí ha convertit, en molt poc de temps, en una referència mundial de la investigació cardiovascular. Permeten-me destacar el fet de la reincorporació de Valentí Fuster al Sistema de Ciència i Tecnologia espanyol, per ser un raig d'esperança davant de la diàspora endèmica de científics brillants que, al llarg de la història, ha patit el nostre país. Al CNIC, Valentí demostra que és possible implicar la indústria nacional en una investigació científica d'avantguarda. És un exemple de com ha de funcionar el binomi ciència-indústria. Davant d'aquests fets, només cal desitjar que aquest exemple anime altres empresaris a involucrar-se en projectes d'investigació ambiciosos que permeten situar la ciència i la tecnologia espanyola en el lloc que, sens dubte, mereix.

Des del CNIC, el professor Fuster impulsa el desenvolupament de projectes innovadors, com la polipíndola, la qual simplificarà i abaratirà el tractament de persones que hagen patit un infart de miocardi, o el desenvolupament d'una nova generació de sistemes d'imatge cardiovascular, capaces de detectar pacients amb el risc de desenvolupar en el futur patologies cardíaques, entre altres.

Som, per tant, davant d'un científic digne continuador dels nostres premis Nobel Ramón y Cajal i Ochoa en les tasques més altes de la investigació mèdica, a través de la cultura de la precisió i del cultiu del rigor, l'objectivitat i la crítica.

Però, Valentí Fuster és molt més que un científic extraordinari, és un filòsof de la vida, un humanista que advoca per l'enteniment entre les diverses comunitats i cultures, a través de la medicina i de les característiques que hi són pròpies, la ciència i l'humanisme. L'humanisme de Valentí no significa ser un home bo, encara que ho és, ni ser un home culte, encara que també ho és. Significa, sobretot, haver adquirit una consciència que li permet veure la vida humana com el valor més preuat i haver consagrat la raó de la seua existència a servir-la i ajudar-la a millorar. Com a metge, el cardiòleg Valentí Fuster sempre ha mostrat un interès verdader per la persona malalta. La relació pacient-metge, tal com l'entén, va molt més enllà del diagnòstic i el tractament de les malalties cardiovasculars, implica una atenció integral que, a més, inclou factors psicològics i emocionals. M'agradaria extraure dos paràgrafs del seu últim llibre, La ciència i la vida, en què ens mostra la seua actitud com a metge: "...quan t'introdueixes en la gent com a metge, atens el seu problema d'una manera integral"; i continua: "Intentar introduir-te més, intentar fer pels altres tot el que puc, des de la meva posició de persona afortunada, ha sigut una constant, un repte i una font de satisfacció".

La generositat per a compartir els seus coneixements ha fet que Valentí dedicara una part molt important del temps a l'ensenyament. En aquest aspecte, som davant d'un docent excel·lent, un mestre amb una gran capacitat de comunicació no només per a ensenyar cardiologia, sinó també per a despertar vocacions cap a la investigació cardiovascular. Són famoses les seues conferències multitudinàries, les quals ningú, des del més novell fins al professional més experimentat, vol perdre's. El prestigi que té li ha permès ser professor de medicina i malalties cardiovasculars a la Clínica Mayo i catedràtic a la Universitat Harvard. En l'actualitat, és professor a l'Escola de Medicina del Mount Sinai de Nova York.

La vocació que té de transmetre coneixements, d'ensenyar, l'ha portat a editar dos dels llibres més utilitzats en la formació dels futurs cardiòlegs El cor i Aterosclerosi i malaltia arterial coronària. Un fet m'agradaria destacar de l'exercici de la seua vocació docent i és que sempre ha entès l'ensenyament en el més rigorós i fidel estil platònic: "No es tracta d'infondre vista a uns ulls cecs, sinó com l'acte d'orientar bé la mirada, dirigir l'ànima cap a la veritat i el bé suprem". És a dir, l'ensenyament com a orientació, com a guia perquè l'educand investigue, cerque i trobe ell mateix la veritat. En definitiva, convertir l'educand en artífex del seu aprenentatge.

Valentí també es distingeix per la vàlua com a formador de científics, i pel suport continu als joves investigadors. La joventut ha sigut, i és, una de les seues principals preocupacions. Conscient que les noves generacions són les que lideraran els canvis de demà, ha dedicat molt de temps a conscienciar-les de la responsabilitat enorme que tenen i atraure-les cap a la ciència en general i cap a la investigació cardiovascular en particular. En són un exemple els programes de beques del CNIC, destinats a retenir els joves científics i l'innovador programa per a descobrir els joves talents del futur des dels instituts de secundària i batxillerat.

Ha sigut mestre d'un gran nombre d'investigadors joves, per als quals sempre ha sigut un tutor proper; i els alumnes sempre l'han tingut en la consideració més alta. Així com Ramón y Cajal va ser un model per als joves investigadors espanyols a principis del segle passat, el professor Fuster forma part del grup de científics brillants que són exemple per a les noves generacions d'investigadors. Si els èxits científics de Valentí Fuster són impressionants, socialment ho és molt més la repercussió en la millora de la qualitat de vida dels ciutadans. La seua lluita titànica contra els principals factors de risc cardiovascular, l'obesitat, el tabac i la hipertensió, entre altres, el mena a viatjar incansablement per tot el món impartint conferències i atenent nombroses entrevistes amb l'únic afany que el seu missatge cardiosaludable impacte en la societat. És un acte de generositat digne de la consideració més alta.

Els consells que conté el llibre La ciència i la salut estan ajudant a protegir la salut cardiovascular d'un gran nombre de persones.

No vull acabar la meua intervenció sense abans esmentar la seua muller, María Ángeles, i els seus fills, els quals, amb el seu respecte, suport i comprensió, han fet possible la gran tasca del professor Fuster.

Amb aquestes paraules breus he volgut glossar els mèrits excepcionals de Valentí Fuster en les múltiples facetes de la seua trajectòria professional com a investigador, cardiòleg, mestre i humanista. Facetes en les quals ha destacat i ha brillat amb una llum tan intensa com per a atraure molts altres darrere d'ell, com només ho pot fer una persona genial, un autèntic geni. Com a resum de la seua trajectòria vital, cal destacar que ha sabut entendre i portar a la pràctica al seu torn, amb absoluta coherència i compromís, el llegat socràtic de l'intel·lectualisme moral: perseguir i conèixer el bé i la veritat, objectiu suprem de la ciència i el saber, cosa que implica exercir la virtut, procurar el bé de la humanitat. Moltes gràcies, professor Fuster, per la seua il·lusió, pel seu compromís, per la seua dedicació, per la seua generositat, per ser, en suma, un exemple per a tots, i com no, per haver acceptat formar part de la que des d'avui és la seua nova família. Acabaré la meua intervenció felicitant, de nou, a la Universitat per incorporar al claustre de doctors aquest gran home de ciència. Les meues felicitacions també a tots els qui avui heu sigut investits doctors i heu tingut el privilegi d'haver compartit aquest moment amb un investigador de la talla de Valentí Fuster.

Així doncs, considerats i exposats tots aquests fets, digníssimes autoritats i claustrals, sol·licite amb tota consideració i demane encaridament que s'atorgue i conferisca al senyor Valentí Fuster i de Carulla el grau suprem de doctor honoris causa per la Universitat Politècnica de València.

Moltes gràcies.

València, 20 de juny de 2008


EMAS upv