•  I
• a · A  I
• Accessibilitat  I
• Mapa web  I
• Cercar  I
• Directori

• ::  Sign in :: 

La Universitat Politècnica de València (UPV) ha investit doctor honoris causa a l'investigador Francisco J. Martínez Mojica durant l'acte d'obertura del curs acadèmic 2017-2018. Professor de Fisiologia, Genètica i Microbiologia de la Universitat d'Alacant, Martínez Mojica va ser el primer a determinar l'existència de les seqüències CRISPR (Repeticions Palindròmiques Curtes Agrupades i Regularment Interespaiades, en les seues sigles en anglès). El nomenament té l'origen en una proposta de l'Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Agronómica i del Medi Natural (ETSEAMN-UPV).

Al costat de la investidura de Mojica, durant l'acte, s'hi ha dut a terme també la de 54 nous doctors i doctores per part de la UPV, s'ha reconegut al professorat que ha obtingut la seua cinquena avaluació positiva en la seua activitat investigadora i s'ha lliurat la Medalla de la UPV al Col·legi Major Sant Joan de Ribera.

La revolucionària tècnica CRISPR

Francisco J. Martínez Mojica és el responsable d'una tècnica d'edició genètica revolucionària, el CRISPR, fruit de la seua tenacitat en la recerca del sistema immunològic d'un microorganisme que habita en les salines de Santa Pola. Pocs creien útil la seua insistència, però avui, laboratoris de tot el món empren aquesta tecnologia. "Encara que les circumstàncies no siguen les idònies, si tens tenacitat, bona voluntat i comptes amb l'esforç d'un grup de col·laboradors, a voltes les coses ixen bé", afirma Martínez Mojica.

La publicació de la seua troballa va desencadenar una carrera internacional per a entendre com funcionava aquell sistema immune hereditari que estava present en la meitat dels bacteris coneguts. De fet, la seua eina d'edició genòmica, que resumeix com "un curta i pega genètic", té múltiples aplicacions: des de la identificació de microorganismes patògens fins a la generació de microorganismes resistents a virus, "la qual cosa implica que es poden guarir malalties", explica.

El debat moral sobre la modificació genètica, reobert

"Avui dia", afig, "gràcies a les eines dissenyades pels bacteris, podem afirmar que l'eradicació de la malària o la SIDA està molt, moltíssim més a prop, i hi ha fundades raons per a ser optimistes quant al tractament i prevenció de la retinosi pigmentària, la diabetis, el càncer, la distròfia muscular o la miocardiopatia hipertròfica, entre molts trastorns genètics".

Però l'eficàcia i accessibilitat de la tècnica, que "permet editar la informació genètica de qualsevol ésser viu", també ha reobert el debat moral sobre modificació genètica. "Perquè es pot fer el bé, però també malifetes", ha subratllat Martínez Mojica.

La recerca, en reculada a Espanya enfront d'altres països on la inversió s'ha multiplicat per 10

En qualsevol cas, qualsevol avanç científic necessita finançament, i ara mateix, l'escenari nacional està lluny de ser l'idoni. "A Espanya, quan hi ha problemes de diners, la recerca queda en últim lloc", ha declarat Martínez Mojica, que ha convidat a girar la mirada "cap a aquells altres països on la inversió en recerca s'ha multiplicat per deu".

En termes similars s'ha pronunciat el rector de la UPV, Francisco Mora, en la seua intervenció durant l'obertura del curs acadèmic. "Potser siga el de la recerca el sector en el qual existeix una major contradicció entre el que es diu i el que es fa; només cal mirar els pressupostos, els públics i els privats, dedicats a R+D+i, per a comprovar-ho. Mentre el conjunt de la Unió Europea inverteix avui un 25% més en R+D+i que abans de l'inici de la crisi econòmica, Espanya inverteix un 10% menys".

Notícia en UPV TV
Descarrega arxiu