•  I
• a · A  I
• Accessibilitat  I
• Mapa web  I
• Cercar  I
• Directori

• ::  Sign in :: 

Ariel Perea Díaz és arquitecte de la Universitat Nacional de Córdoba (homologat per la Universitat de Sevilla) i Màster en Arquitectura Avançada, Urbanisme, Disseny i Paisatge de la Universitat Politècnica de València (el 2013).

Des del 2002 va treballar com a dissenyador de parcs d'oci, i del 2008 al 2012 en l'àmbit de l'acció social, l'educació de joves i adolescents a Espanya i Argentina. Des del 2012 es va formar en temes relacionats amb la sostenibilitat i l'emprenedoria amb Climate-KIC a les principals universitats i capitals d'Europa. El 2015 va obtenir el tercer premi MH17 Memorial + Park Competition, de l'organització MatterBetter, i amb el mateix projecte va ser seleccionat en ARQADIA 2015 a l'Argentina dins de la categoria d'Arquitectura.

Recentment s'ha incorporat com a consultor i representant per als països llatinoamericans de l'organització RootAbility, que és una empresa social que promou la sostenibilitat en les universitats europees, mitjançant la creació i el suport als estudiants donant suport a les green offices, equips i projectes.

Actualment estan treballant a Holanda, Alemanya, Itàlia i Regne Unit amb 15 unitats de treball en universitats pioneres en sostenibilitat i canvi climàtic. Combina aquesta activitat amb emprenedories comunitàries a Londres.

-Ets argentí, vas estudiar a València i ara resideixes a Londres. El teu perfil és internacional. Què et va portar a estudiar i treballar en llocs tan lluny de la teua terra natal?

Fa 14 anys vaig decidir explorar el món, amb el meu títol d'arquitectura i un somni que m'alimentava. Aterre a Espanya, concretament a València. Als pocs dies d'arribar vaig trobar un treball en un despatx d'arquitectura, i una cosa em va portar a l'altra i al cap d'un any estava treballant com a dissenyador de parcs temàtics.

En paral·lel a la meua activitat com a professional també vaig explorar àrees que sempre m'havien cridat l'atenció, i vaig començar una formació en alimentació macrobiòtica, entre València i França, així com ioga i meditació.

En plena crisi econòmica d'Espanya vaig reprendre la meua cerca i em vaig focalitzar en temes de sostenibilitat. Vaig trobar a la UPV el Màster d'Hàbitat Sostenible i no solament em vaig reciclar com a arquitecte, sinó que vaig començar a cercar més respostes, que em van portar a passar unes setmanes en un entorn aïllat a Letònia desenvolupant, juntament amb un equip multinacional, un esdeveniment urbà i sostenible.

Després vaig decidir passar una època a Nottingham (Regne Unit) per a enfortir el meu sempre abandonat nivell d'anglès i, després d'això, van venir diversos cursos de formació en paral·lel sobre canvi climàtic i emprenedoria. Vaig passar setmanes d'intens treball a la Universitat de Kassel, Alemanya, en la Summer School de Climate-KIC, visitant universitats i empreses a París, Londres i Berlín. Aquell mateix impuls em va portar entre el 2014 i el 2015 a embarcar-me en un curs de formació sobre ciutats sostenibles, en el qual vaig visitar Rotterdam, París, Copenhaguen i Londres. Sempre he sabut que si volia aprofundir en alguns temes havia d'eixir de la meua zona de confort i, quan aquestes oportunitats van sorgir, no ho vaig dubtar ni un segon.

En cadascun dels meus viatges mai deixe de sentir que sóc de Córdoba de l'Argentina, amb el meu accent i les meues enyorances d'alguns costums que mantinc en cada trobada pel món amb altres nacionals. Mai he descartat entaular llaços amb la meua ciutat natal, tornar a treballar allí, etc. És clar que serà així, més que res amb el projecte que estem portant endavant amb RootAbility.

-A què et dediques? Què és RootAbility?

Actualment sóc un dels representants dels països llatinoamericans en RootAbility i emprenedor en temes de sostenibilitat. En RootAbility estic desenvolupant diversos projectes comunitaris i de caràcter cultural relacionats amb arquitectura, paisatgisme, consum i creativitat.

RootAbility és una organització que està creixent ràpidament dins de les universitats del nord d'Europa i és pionera en aquests temes. Com a exemple d'això van rebre un dels primers guanyadors del Premi UNESCO-Japó per a projectes pendents relacionats amb l'educació per al desenvolupament sostenible (EDS).

El Premi UNESCO-Japó va ser per a honrar els esforços destacats d'individus, institucions i organitzacions que participen en activitats d'EDS (education sustainable development), i les primeres persones guanyadores del premi van ser anunciades per la directora general de la UNESCO, Irina Bokova.

RootAbility va rebre el premi per la seua iniciativa Green Office Model, que capacita els joves com a agents de transformació per a fomentar un enfocament integral cap a la institució de l'EDS. Els seus principals actors són estudiants universitaris que formen green offices implicant, així mateix, el seu equip docent i administratiu en la institució. Aprenen a manejar les seues pròpies activitats, com el reciclatge de residus, l'eficiència energètica i la restauració sostenible, així com l'augment del seu propi finançament. Aquestes ja s'han establit a sis països europeus i s'han convertit en un projecte completament creïble i divulgador. A més, va ser seleccionat com a guanyador entre centenars d'aplicacions de tot el món. El premi va ser de 50.000 $, i s'emprarà per a impulsar els seus esforços a difondre encara més el model de green offices i enfortir el moviment sobre green offices en si mateix.

L'empresa social va obrir les portes de la Green Office de la Universitat de Maastricht al setembre del 2010. Cinc anys més tard, ha obert 14 oficines verdes finançades per les universitats i les universitats de ciències aplicades en sis països, i té previst obrir-ne unes quantes més. El premi reforça el reconeixement i el valor del model de treball de les green offices.

-Com és la vida a Londres?

Aquesta pregunta dóna molt de joc (riures). Tots hem llegit i visitat alguna vegada aquesta ciutat. Però, sens dubte, fins que un no forma part d'ella, no s'és conscient de la seua realitat com a ciutadà.

És una ciutat vibrant, on se senten moltes històries d'èxits i fracassos. Sóc un afortunat de tenir amics i coneguts vivint experiències molt interessants. Sens dubte que és un lloc d'oportunitats, però això no significa que siga fàcil. Al contrari, pot passar de tot.

Hi ha molta oferta laboral, però també molta rotació; la gent es mou molt cercant millores de tot tipus. La ciutat és molt gran, el transport és molt car i l'habitatge és quasi inaccessible, fins i tot per als mateixos britànics.

Segons el meu punt de vista, és una ciutat que ofereix moltíssim per al turista i la gent jove que vol aventurar-se a provar coses noves i desafiadores. Cada zona o àrea de la ciutat és una nova ciutat, un laberint que mai acabes de conèixer. Has de treballar la claustrofòbia en les hores punta del metro, preparar-te per a tenir totes les inclemències climàtiques en un mateix dia, creuar els dits perquè no tingues molts problemes en obrir un compte al banc. En fi, és una ciutat interessant, una bombolla en un país que sembla ser molt diferent. I aquest terme sabem molt bé el que significa els que venim d'Espanya.

-Quins consells podries donar a un estudiant que vulga anar a viure o estudiar a Londres?

Jo he après que és un lloc per a fer el que t'agrada, per a fer el que el teu cor et diu. Res més lluny de la realitat. I el que dic, ho dic des de la meua humil posició.

Jo vaig venir a la Summer School de Climate-KIC; em vaig entrevistar amb una petita organització que treballa amb projectes europeus i vaig ser seleccionat per a passar amb ells nou mesos. Va ser una experiència brillant, el meu somni es feia realitat; vaig viatjar per més de 10 països; vaig realitzar més de 10 tallers, que anaven des de temes d'energies renovables, educació, noves tecnologies, migracions i canvis culturals. El meu nivell d'anglès va millorar moltíssim. Però el somni va acabar i vaig començar la meua cerca com a arquitecte; vaig enviar milers de CV i dossiers, i mai ningú em va cridar per a una entrevista. Mentrestant vaig guanyar un premi internacional d'idees d'arquitectura amb el meu equip de treball individual. La situació era tan contradictòria i frustrant...

Vaig continuar embarcat en projectes internacionals que anaven des del gènere humà fins a la realitat augmentada. Fins que va arribar un curs internacional sobre canvi climàtic i ciutats. Allí vaig conèixer molta gent nova en la mateixa cerca. I entre cafè i cafè va sorgir la idea de les green office de RootAbility. De les primeres idees al que avui és, m'acompanya un company de treball, Marcelo Sabanes. Tota la meua admiració en compartir aquest lloc amb un professional altament compromès, amb 21 anys d'experiència internacional i especialitzat en direcció i gestió de projectes, enginyeria de processos, desenvolupament sostenible i mitigació i adaptació al canvi climàtic, amb èmfasi en el desenvolupament de capacitats i polítiques públiques més eficients, formació i el disseny i la implementació d'estratègies i plans d'acció per a una major sostenibilitat i millor integració social, capaces de produir resultats tangibles i amb un major equilibri entre el desenvolupament social, econòmic i mediambiental. Tot un erudit.

-Has sigut alumne de la UPV. Quins records guardes especialment de la teua etapa universitària?

Va ser una etapa de molta cerca i un descobriment constant en una organització tan gran, amb tants recursos i camins per prendre! Ho vaig gaudir molt, vaig conèixer molts companys de diferents països i amb moltes motivacions tan diferents..., amb alguns i algunes encara continue mantenint el contacte. El mateix envers el personal docent..., amb alguns d'ells vaig empatitzar molt bé, i el més interessant és que sé que farem coses junts..., va quedar tant per fer i recórrer!

-Ara ets ambaixador UPV a la ciutat de Londres. Què creus que et pot aportar formar part d'Alumni UPV i, en particular, el chapter de Londres?

És una oportunitat meravellosa i de la qual estic molt agraït. Ser membre de l'equip de la UPV és ser part d'un engranatge institucional en el qual m'he estat preparant els últims anys i amb l'avantatge d'haver estat de tots dos costats, primer com a estudiant i, des de dins i ara, com a graduat i col·laborador.

Tinc una àmplia experiència de treball amb les organitzacions que s'especialitzen a donar impuls a la sostenibilitat en tots els sectors empresarials i educatius europeus. També he adquirit un ampli coneixement teòric i pràctic del lliurament de projectes reeixits, treballant amb multitud de països europeus i llatinoamericans. El món ha canviat molt en els últims anys i seguirà canviant de manera imparable. Les universitats són institucions tan grans i d'entramats tan complexos que, a voltes, no tenen temps d'anar a aquest ritme perquè els seus processos interns són uns altres i això, cal comprendre-ho.

Aquesta fórmula desenvolupada per l'equip d'Alumni de la UPV, creant seus com a llaços en altres capitals és el que potser tots estàvem esperant. Estic convençut que les universitats preparen milers d'estudiants per a l'eixida exitosa al mercat laboral i aquesta podria arribar a ser una forma de generar retroacció (feed-back) i saber fer (know-how) a les aules. Aquesta sensació que potser molts hem tingut quan hem deixat de ser alumnes comença a trobar una resposta.

El chapter de Londres és clau, sense cap dubte. El món gira entorn a aquesta meravellosa ciutat -la més poblada d'Europa- i res millor que sentir-se envoltats de professionals amb un punt d'origen en comú. Estic convençut que el que avui és una llavor, es convertirà en un bell arbre.

-Què li diries als alumnes i titulats de la UPV que puguen veure's reflectits en tu?

Quina responsabilitat tan gran donar aquesta opinió! Als alumnes els diria que un món d'oportunitats està ací fora. Sobretot i el que a mi mateix m'haguera agradat escoltar en algun moment és la importància de creure en un mateix i en les seues possibilitats. Que independentment del context socioeconòmic que a tots ens ha tocat viure en els nostres països, ciutats, universitats, etc. un ha de vetlar per la formació i la responsabilitat de fer-ho de manera conscient.

Aspirar al fer que tots aquests canvis que volem que es produïsquen estiguen generats principalment per les actuacions de cadascun a nivell individual i, per tant, actuar en els nostres col·lectius i comunitats. Vetlar per la responsabilitat i, amb la intenció posada en un futur pròxim, vetlar per la professionalitat que demanda un entorn competitiu.