•  I
• a · A  I
• Accessibilitat  I
• Mapa web  I
• Cercar  I
• Directori

• ::  Sign in :: 

Un equip de la Universitat Politècnica de València (UPV) i la Universitat de Vigo (UVigo) acaba de publicar a Nature -en portada- els resultats d'un estudi en el qual han descobert per què els ponts -en concret, els de gelosia d'acer- no s’enfonsen quan es veuen afectats per un esdeveniment catastròfic -un impacte, un terratrèmol, etc. I les conclusions tenen relació amb el comportament de les teranyines.

“Vam demostrar que, igual que les teranyines són capaces d'adaptar-se i continuar atrapant preses després de patir danys, els ponts de gelosia d'acer danyats encara poden ser capaços de resistir càrregues fins i tot majors a les quals suporten en condicions normals d'ús i no esfondrar-se”, destaca José M. Adam, investigador de l'Institut ICITECH de la Universitat Politècnica de València, i coordinador del projecte Pont3, finançat pel Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats, on s'integra el treball dut a terme.

Els ponts són elements crítics de les xarxes de transport, i el col·lapse d’aquests -o ensulsiada- pot tenir conseqüències molt greus, fins i tot víctimes mortals i pèrdues econòmiques que poden arribar a milions d'euros per cada dia de tancament.

“A més, davant d’esdeveniments naturals cada vegada més intensos i impredictibles, i els canvis ambientals que estan accelerant el deteriorament dels ponts, és fonamental garantir que aquestes estructures no col·lapsen davant una fallada local. I en aquest sentit hem avançat en el nostre estudi”, hi afig Belén Riveiro, investigadora del Centre d'Investigació en Tecnologies, Energia i Processos Industrials de la Universitat de Vigo, i investigadora principal del subprojecte de Pont3 de la Universitat de Vigo.

Alguns sí, uns altres no

Fins ara, no era clar per quines fallades inicials d'uns certs elements es propaguen de manera “desproporcionada” en alguns casos, mentre que en uns altres a penes afecten la funcionalitat del pont.

En aquest treball, els investigadors i investigadores de la Politècnica de València i la Universitat de Vigo han descobert i caracteritzat els mecanismes secundaris que permeten a aquests ponts ser més resistents -desenvolupen una resistència latent- i no col·lapsen. “Gràcies a això, som capaços d'entendre com poden continuar suportant càrregues després de la fallada inicial d'algun element”, hi afig Carlos Lázaro, investigador principal del subprojecte de Pont3 de la UPV.

Imitar i aprendre de la naturalesa: de les sargantanes a les teranyines

El treball de l'equip de la UPV i la UVigo aporta noves claus per al disseny de ponts més segurs i resilients davant d’esdeveniments extrems, i contribueix a millorar las estratègies de monitoratge, avaluació i reforç de ponts ja existents. A més, les seues conclusions poden ajudar a definir nous requisits de robustesa per a ponts de gelosia d'acer.

“Tot això amb un objectiu fonamental: millorar la seguretat d'aquestes infraestructures, tan importants i esteses en les xarxe de transport. I la clau es troba, de nou, en la naturalesa; l'any passat vam descobrir com aconseguir que els edificis no col·lapsen davant un esdeveniment extrem, imitant per a això a les sargantanes. En aquesta ocasió hem après de les teranyines, el comportament de les quals té relació amb el dels ponts de gelosia d'acer. Això ho hem demostrat en comparar el nostre treball amb un altre publicat en Nature en 2012, precisament sobre teranyines”, conclou José M. Adam.

Suport inicial de Fundació BBVA

El punt de partida d'aquest treball publicat a Nature són dues Beques Leonardo que la Fundación BBVA va atorgar a Betlem Riveiro (l'any 2021) i José M. Adam (l'any 2017). La primera d'aquestes es va centrar en l'avaluació de ponts existents i la segona en l'estudi dels mecanismes resistents d'edificis davant fallades locals.

Referència

Reyes-Suárez, J.C., Buitrago, M., Barros, B., Mammeri, S., Makoond, N., Lázaro, C., Riveiro, B., & Adam, J.M. Latent resistance mechanisms of steel truss bridges after critical failures. Nature, 645(8079). https://doi.org/10.1038/s41586-025-09300-8

Notícia en UPV TV
Descarrega arxiu