•  I
• a · A  I
• Accessibilitat  I
• Mapa web  I
• Cercar  I
• Directori

• ::  Sign in :: 

Un equip d'investigadors i investigadores de l'Institut INGENIO, centre mixt del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) i la Universitat Politècnica de València (UPV), del grup Ergonautas de l'Institut HumanTech de la UPV i de la Universitat de València ha detectat biaixos inconscients que afavoreixen la contractació d'homes per a llocs de lideratge. L'estudi revela diferències de percepció de competències, com ara el lideratge, la capacitat de resolució o l'experiència, depenent de si un rostre és el d'un home o el d'una dona.

Són les principals conclusions de l'article “Conscious and Unconscious Gender Bias in Competence Evaluations: Mental Representations of Project Managers”, publicat recentment en la revista científica Complexity.

L'evidència que hi ha una diferència de gènere en les contractacions per a llocs de lideratge se secunda així per primera vegada en una tècnica anomenada NBRC (Noise Based Reverse Correlation), que permet transformar els prototips mentals que les persones utilitzen per a jutjar si algú encaixa en un lloc de lideratge en imatges reals, rostres humans que representen un home o una dona.

“En estudis previs, quan s'ha pretès confirmar biaixos de gènere en casos de contractació per a llocs de direcció o de gestió de projectes s'han utilitzat sistemes d’enquesta i pregunta conscient. Per les pròpies característiques, aquests sistemes no poden revelar biaixos inconscients que, està demostrat, són presents quan es pren qualsevol decisió”, explica José Antonio Diego Mas, director d’Ergonautas (Human-Tech, UPV). “El que ens ha permès ara aquesta nova aplicació de la tècnica és transformar en una imatge real la suma dels prototips mentals que els gestors de projectes empren en jutjar la competència d'un candidat a un lloc de direcció. D'aquesta manera, hem fet física la imatge mental del líder ideal; és a dir, la que utilitzem inconscientment per a jutjar a qui triem per a un lloc de lideratge”, hi afegeix l'investigador.

“La tècnica NBRC s'empra sovint en estudis sociològics i s'ha utilitzat per a avaluacions psicològiques vinculades a tribunals o fins i tot per a predir qui guanyarà les eleccions, amb una fiabilitat elevada”, explica José Antonio Diego.

En aquest cas, l'equip d’Ergonautas i INGENIO enquestaren més d'una trentena de professionals (homes i dones) pertanyents a l'Associació Espanyola de Direcció i Enginyeria de Projectes, membre d’IPMA (International Project Management Association). Mitjançant NBRC s’obtingueren 10.200 respostes entre tots els participants i es transformaren les característiques de les seues eleccions en dos rostres: l’un, generat a partir de les respostes dels homes i, l’altre, generat per les dones. “A posteriori, també els preguntem als mateixos participants en les enquestes si en aquests rostres percebien la cara d'un home o d'una dona”, explica Rocío Poveda, investigadora d'INGENIO. A més, se'ls va preguntar sobre diversos aspectes relacionats amb les competències atribuïbles a aquests llocs de direcció, com són el lideratge, la negociació, la resolució de conflictes, la capacitat de comunicació interpersonal, de treball en equip, fiabilitat, capacitat de resolució o experiència, entre d’altres.

L'estudi suggereix la necessitat de millorar els processos de selecció

Els resultats de l'estudi projecten diferències molt significatives en aquest sentit. En les enquestes realitzades a homes, les competències d'experiència, lideratge i capacitat de resolució es perceberen més en el rostre masculí. Tanmateix, les competències emocionals (comunicació personal, negociació, resolució de conflictes, relacions i implicació) s’associaren predominantment al rostre femení entre tots els enquestats.

Rocío Poveda, investigadora d'INGENIO (CSIC-UPV) explica que “hi ha una realitat evidenciada que els òrgans decisoris de determinades professions estan integrats majoritàriament per homes. Partint d'aquesta premissa, quan es demana una valoració conscient per a llocs de direcció, moltes de les capacitats necessàries es reconeixen amb major claredat en rostres percebuts com a femenins. No obstant això, els prototips mentals que projecta l'estudi i la influència evidenciada dels biaixos inconscients a l'hora de decidir ens fan plantejar-nos que aquestes desigualtats en l'accés a llocs de lideratge persisteixen”.

L'estudi suggereix que convé estructurar millor els processos de selecció (criteris previs, fases cegues quan siga possible, incrementar la diversitat en els panells d'avaluació i equilibrar la representació per gènere) per a corregir biaixos que, d'una altra manera, “estan invisibles”, assegura Poveda. “En fer aflorar aquests patrons, l’estudi ofereix evidència operativa per a redissenyar procediments i millorar l'equitat en la carrera professional”, afegeix la investigadora d'INGENIO (CSIC-UPV).