Col·lecció Estatuària Clàssica Segle XVIII

L’origen o procedència d’aquesta col·lecció es remunta a l’any 1765, quan Carles III autoritza l’obertura de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles de València i realitza una donació inicial de models en blanc procedents de la Real Academia de San Fernando de Madrid.

A partir de 1744, la Real Academia de San Fernando de Madrid comença a adquirir buidatges en guix de les escultures clàssiques i arriba a posseir una gran col·lecció que és punt referencial nacional i europeu. La col·lecció de guixos per part de la Real Academia de San Fernando s’inicia amb els buidatges procedents del taller de Giovanni Domenico Oliveri, escultor de cambra de Felip V, Ferran VI i Carles III; continua després de la compra que Velázquez va fer en el seu segon viatge a Itàlia: l’Atleta del disc, la Venus de la petxina, el Xiquet de l’espina; les donacions de 68 obres per part de Carles III després de les excavacions d’Herculà (1776); la compra de la Venus de Milo al Museu Reial de París el 1852, etc.

Després de la creació de la Reial Acadèmia de Sant Carles a València (1765), comença l’adquisició de models en guix blanc: alguns, donats per Carles III i la Real Academia de San Fernando; d’altres, donats per particulars com el comte de Carlet, l’arquebisbe Fabià, Engracia de las Casas, Pedro de Silva, i d’altres d’encarregats a la mateixa acadèmia de Sant Carles per a aconseguir nous models d’estatuària clàssica.

Aquesta estatuària clàssica ha sigut triada com a idònia per a començar l’aprenentatge del dibuix per la seua absència de color, caràcter estàtic i tridimensional, com també per la seua perfecció formal, aspectes que faciliten l’anàlisi de les formes, la valoració tonal i l’objectivació de la interpretació.

En definitiva, totes aquestes dades ens serveixen per a deixar constància de la importància històrica de les escultures de guix que la Facultat de Belles Arts de València té; per a valorar l’esforç que la Reial Acadèmia de Sant Carles va manifestar en procurar adquirir un gran nombre d’aquestes i, així, justificar qualsevol actuació que estimulara la conservació i restauració d’aquests béns culturals, artístics i històrics.

Font del text

Grafiá Sales, JV.; Simón Cortés, JM.; Vivancos Ramón, MV.; Duréndez Hernández, MDC.; Máñez Cardo, MÁ. (2011). Proceso de intervención en la restauración de los modelos académicos de la Facultad de Bellas Artes. Arché. (6):151-156. http://hdl.handle.net/10251/33287.