Un any volant

Deixen arrere el seu primer curs a la Universitat Politècnica de València (UPV). Deu mesos que, coincideixen, se'ls han passat “volant”. En alguns casos ho tenien clar: volien estudiar en la UPV. Uns altres, en canvi, confessen que van arribar indirectament i amb alguna reserva. És hora de fer balanç: dels estudis, de la vida universitària en general, del que han viscut fins ara en la UPV i del que esperen fer. Els caracteritza l'honestedat i la millor de les intencions: “per si la meua experiència li serveix a algú, com em van ajudar a mi”, comenta un d'ells.

Els agrada estar al campus (no sols estudiant), amb la qual cosa és fàcil localitzar-los. Ens atenen malgrat estar immersos en els exàmens de final de curs, una circumstància que sobrevola la conversa. En el cas d'Ana Ceacero, alumna del Grau en Ciència de Dades: “amb els exàmens tan estressants, li baixe dos punts la nota a la UPV (riu), perquè, d'altra banda, l'experiència està sent fantàstica”. Està clar, sinceritat, abans de res. Replica el futur enginyer informàtic Guillem Castelló: “Jo, la veritat, li done un 10 de 10 pur, perquè ha sigut un primer curs genial: de canvi, d'activitat frenètica i de moments de tota mena, però molt complet i perfecte per a mi”.

Qüestió de parers ja que Mateo Orlando, estudiant del Doble Grau en Biotecnologia + Química, esperava que la universitat fora “molt més sufocant, però em sent fins i tot més a gust que en etapes anteriors”.

“No t'aborreixes mai

La conversa deriva cap a allò que més els ha sorprès. Per a Mateo és “el treball de laboratori present en totes les matèries”. “És més entretingut aprendre quan es veu en viu i en directe, en lloc d'assumir que és veritat”, argumenta. Les sorpreses per a Ana han arribat fora de l'aula, amb la “enorme” varietat d'activitats que es poden fer, i cita: “esdeveniments, tallers, tornejos, festes, jugar al billar, anar al gimnàs o fer qualsevol esport… no t'aborreixes mai”. “Les instal·lacions són una barbaritat. Què gran és tot i quins equipaments que hi ha!”, es meravella Juan Murciano, del PARS (Programa Acadèmic de Recorregut Successiu) en Enginyeria Informàtica.

Estudien a València, un campus que els encanta per tots els serveis que ofereix i per la seua comoditat, en estar dissenyat per als vianants i amb moltes zones verdes. Tots menys Dani Martínez, que ho fa a Gandia com a alumne del Grau en Comunicació Audiovisual: “Destaque l'ambient familiar i una proximitat amb el professorat que poques universitats poden tenir”.

Dani s'ha enrolat en el club de teatre Polímono, de Generació Espontània. Aquest programa és una de les banderes de la UPV, ja que permet “aprendre fent” (com diu el seu lema) més enllà de l'aula, mitjançant equips multidisciplinaris d'estudiants que duen a terme diferents iniciatives de manera autònoma: construir un nanosatèl·lit o un coet per a llançar-los a l'espai, un cotxe tipus Fórmula 1 o una casa sostenible, crear una productora audiovisual, elaborar nous aliments o fundar un club d'anime, entre altres. Ha demostrat valentia, ja que la majoria no s'atreveix en el primer curs, “que sempre impressiona”, reconeix l'estudiant del Grau en Ciència i Tecnologia dels Aliments Noa Rojas.

Un aterratge suau

En aquest sentit, Noa agraeix la labor que duu a terme PIAE+, el programa d'acompanyament a estudiants que millora la seua integració, benestar i rendiment acadèmic. Ho conformen tant professors com estudiants i, any rere any, es demostra el seu valor: “El PIAE+ és molt útil per a estudiants nous, ja que al principi tot se'ns fa bola. Així, es fa tot més fàcil: ens resolen dubtes i ens aconsellen sobre cada assignatura”.

Els sis comenten que han fet ús d'aquest servei. Fins i tot Guillem Castelló i Ana Ceacero ja s'han inscrit com a estudiants tutors per a ajudar als que entren en el curs que ve.

Experiències increïbles

La conversa dona per a molt més (voluntariat, estades a l'estranger, pràctiques futures, apuntar-se a algun equip esportiu...), i arribem a les conclusions. “El meu primer any en la UPV m'ha oferit experiències increïbles, sobretot les que he viscut amb l'equip de vòlei platja”, comenta Noa Rojas.

“És un lloc de 10, amb professors de 10… Estic segur que eixiré de la UPV content i orgullós”, continua Juan Murciano. “Jo, orgull no arribe a sentir perquè no és un país (riu), però sí que la recomane a totes les persones que els interessa la comunicació audiovisual”, puntualitza Dani Martínez. Desempata Ana Ceacero: “Diria que, més que orgull estic enamorada d'aquesta universitat. Avui dia, vaja... I, sí, també la recomanaria 100%. Sobretot, si vols fer una enginyeria”.

Guillem Castelló: “Jo estic molt satisfet d'estar en una universitat tan bona i fer alguna cosa que realment m'agrada. I sí, ja estic recomanant la UPV a amics meus”. “La UPV se sent menys com un lloc en el qual simplement estudie i més com un al qual pertany”, tanca Mateo Orlando.