Innotransfer

Una mica més de 200 professionals i 16 entitats van analitzar a la Ciutat Politècnica de la Innovació (CPI) de la Universitat Politècnica de València (UPV) com transformar dades biològiques en solucions de mercat per a sectors estratègics.

La bioinformàtica impulsa ja noves oportunitats de negoci en medicina, indústria farmacèutica i agroalimentació, amb aplicacions que van des del desenvolupament de fàrmacs fins a l'optimització de cultius, en un context en el qual la dada biològica es consolida com a actiu estratègic. Així es va posar de manifest en la trobada “Bioinformàtica: de la dada biològica al mercat”, celebrat a la Ciutat Politècnica de la Innovació, el parc científic de la UPV. La trobada es va celebrar en el marc del programa Innotransfer, que és la iniciativa coordinada per la CPI amb el suport de la Generalitat Valenciana. Està orientada a connectar els reptes del teixit empresarial amb solucions cientificotecnològiques de l'entorn.

Col·laboració ciència, empresa i administració

El vicerector d'Innovació i Transferència de la UPV, Salvador Coll, i el subdirector general d'Avanç de la Societat Digital de la Generalitat, Francisco Javier Sogorb, van inaugurar la trobada. Sogorb va posar l'accent en la necessitat de reforçar la col·laboració entre ciència, empresa i administració per a accelerar la transferència de coneixement i donar resposta als reptes del teixit productiu. També va destacar el paper d'Innotransfer com a mecanisme per a connectar capacitats cientificotecnològiques amb demandes reals del mercat.

La jornada va reunir una mica més de 200 persones de manera presencial i en línia i 16 entitats d'àmbit científic, tecnològic i empresarial. Aquesta cita va evidenciar el creixent pes estratègic d'aquesta disciplina en sectors com la salut, la biotecnologia, la indústria farmacèutica o l'agroalimentació.

El valor de la dada i reptes en bioinformàtica

La sessió va començar amb la intervenció d'Ana Conesa, presidenta de la Societat Espanyola de Bioinformàtica i Biologia Computacional. Va subratllar la transformació estructural del sector, marcada pel salt cap al tractament de grans volums de dades, gràcies a la integració d'intel·ligència artificial i genòmica, i va defensar que “anem a una societat i a una ciència basada en dades i el que nosaltres sabem fer és meravelles amb aquestes dades”. Això va assegurar Ana Conesa en referència al potencial de la bioinformàtica per a generar coneixement i valor a partir de la informació biològica.

En aquest context, la bioinformàtica clínica va emergir com un dels grans reptes, especialment per la necessitat d'integrar dades òmiques en la pràctica hospitalària i clínica de manera traçable i eficient, en un entorn marcat per creixents exigències reguladores

Al llarg de la trobada, el focus es va desplaçar cap a l'aplicació pràctica, amb empreses i grups d'investigació que van mostrar com aquestes tecnologies estan impactant en sectors estratègics, especialment en l'àmbit agroalimentari, on eines avançades van permetre analitzar la bioseguretat genòmica de microorganismes, optimitzar cultius mitjançant models predictius basats en dades o avançar en la millora genètica vegetal i la protecció de noves varietats