•  I
• a · A  I
• Accessibilitat  I
• Mapa web  I
• Cercar  I
• Directori

• ::  Sign in :: 

Les universitats públiques valencianes i la seua activitat associada generen 2.715 milions d'euros de renda a la Comunitat Valenciana i 49.726 llocs de treball, la qual cosa suposa el 2,2% del PIB i el 2,4% de l'ocupació valencians, segons revela el cinquè informe: Les contribucions socioeconòmiques de les universitats públiques valencianes, elaborat per l'equip investigador de l'Ivie (Institut Valencià d'Investigacions Econòmiques), per encàrrec de les cinc universitats públiques valencianes. (Video de la notícia)

Segons les dades de l'estudi, el sistema universitari públic valencià (SIUVP) retorna a la societat, a través de la recaptació fiscal addicional generada pels seus titulats i titulades, 3,1 euros per cada euro que les administracions públiques destinen al seu funcionament. Enfront dels 933 milions anuals en transferències corrents públiques que rep el SIUVP, les seues titulades i titulats aporten 2.901 milions d'euros més en impostos que els que haurien generat si no tingueren aquests estudis universitaris, atès que tenen més ocupació i obtenen majors ingressos.

Les cinc universitats que formen el SIUVP –Universitat d'Alacant, Universitat Jaume I de Castelló, Universitat Miguel Hernández, Universitat Politècnica de València i Universitat de València– van concentrar el 78,2% de l’alumnat de grau, el 44,9% del de màster, el 93,5% de la producció científica i el 100% de les patents nacionals obtingudes pel total d'universitats situades a la regió durant el curs 2022-2023. En conjunt, les universitats públiques formen al 70,4% d'estudiants de grau i màster de la regió. No obstant això, malgrat aquest percentatge majoritari, les institucions públiques han perdut pes en l'agregat enfront de les universitats privades.

La matrícula de grau en el SIUVP s'ha contret un 22,2% des del curs 2010-2011, mentre que el sistema privat ha incrementat un 113,5% el seu alumnat en aquest període. En el cas dels màsters, s'ha produït un important augment de la demanda en tots dos casos. Les persones que es matriculen en un màster en una universitat pública valenciana han augmentat un 48,6% en el període analitzat, un creixement substancial però inferior al de les privades, que han passat de formar el 13,5% de l'alumnat d'aquesta mena d'estudi al 55,1%.

Per a atendre el seu estudiantat i desenvolupar la seua labor investigadora, les universitats públiques valencianes disposen de 12 campus amb 60 centres, entre propis i adscrits, i un pressupost de 1.515 milions d'euros en el curs 2022-2023. Aquesta xifra suposa només un increment de l’1,8% respecte del pressupost del curs 2010-2011. El 62% dels ingressos procedeix de transferències corrents de l'administració pública, per a assumir el funcionament de les institucions; un altre 22% són transferències de capital, per a afrontar les noves inversions, i el 16% restant s'obté d'altres ingressos, entre els quals s'inclouen les matrícules que abona l’alumnat.

En conjunt, les cinc institucions ofereixen 234 titulacions de grau, 339 màsters oficials i 139 programes de doctorat. En el període comprès en l'anàlisi, s'ha experimentat un canvi en l'especialització formativa, ja que mentre el percentatge de matrícula en graus d'Enginyeria i Arquitectura s'ha retallat un -6,6% (-5,8% a nivell nacional), l’estudiantat que s'han decantat per Ciències de la Salut ha augmentat un 6,4% (7,4% a Espanya).

L'informe alerta, novament (perquè ja s'advertia en l'informe anterior del 2019), de la pèrdua d'alumnes que es matriculen en un grau o màster de les àrees CTEM (ciència, tecnologia, enginyeria i matemàtiques), malgrat la forta demanda del mercat de treball d'aquestes titulacions.

Els factors que determinen l'elecció d'una universitat han canviat en aquests anys. El criteri de proximitat ha perdut rellevància i la proliferació de les universitats privades ha impulsat la competència. Les institucions del SIUVP han orientat la seua estratègia cap a l'atracció d'estudiants amb alts expedients acadèmics i a fomentar l'exclusivitat de les titulacions. En el curs 2022-2023 una quarta part dels títols oferits pel SIUVP són exclusius, és a dir, no els ofereix cap altra universitat. La major exclusivitat s'observa en les àrees d'Enginyeria i Arquitectura (32%), seguides d'Humanitats (30,8%).

En l'estratègia per a atraure alumnat, destaca l'augment registrat en el nombre d'estudiants procedents de fora de la Comunitat Valenciana. Mentre que en el curs 2010-2011 aquest alumnat era un 10,1% del total, el pes s'ha incrementat en 7,7 punts percentuals fins a suposar un 17,9% en el 2022-2013. També l’estudiantat de màster procedent de fora de la regió ha augmentat, des del 25,5% que representaven fa una dècada fins al 36,2% del curs 2022-2023.

Els programes de mobilitat, tant nacionals com internacionals (Erasmus+, SICUE –Sistema d'Intercanvi entre Centres Universitaris d'Espanya– i altres programes internacionals), han influït molt positivament en l'atracció d'estudiants no residents a la Comunitat. Quasi 6.000 estudiants de grau i 560 de màster d'altres regions o de l'estranger han arribat a una de les universitats del SIUVP a través de programes de mobilitat en el curs 2022-2023. La despesa que realitzen a la regió té un important impacte econòmic, ja que suposen 21,2 milions d'euros en renda per a la Comunitat Valenciana i la creació de 610 ocupacions.

Altres contribucions del SIUVP

Junt amb l'impacte econòmic de les universitats públiques valencianes, l'informe analitza la seua contribució en altres aspectes derivats de l’activitat de recerca i transferència. Les universitats del SIUVP juguen un paper crucial en la generació de capital humà qualificat i en la producció de coneixement, i superen en responsabilitat les seues homòlogues a nivell nacional. De la inversió total en R+D de la Comunitat Valenciana, el 42,7% la realitza el sector de l'ensenyament superior, un percentatge molt superior a la mitjana nacional (26%) i al de regions de referència com el País Basc (16,8%), Madrid (18,7%) i Catalunya (19,8%).

Quant a l'activitat investigadora del SIUVP, el volum de publicacions científiques ha crescut més que la mitjana nacional; s’ha duplicat el nombre d'articles científics des dels 4.945 del 2010 als 10.080 del 2021. Pràcticament tota l'activitat investigadora de la Comunitat Valenciana la realitzen les universitats públiques, ja que van generar el 95,8% de les publicacions científiques de la Comunitat entre el 2010 i el 2021.

Les universitats públiques valencianes també destaquen per l’activitat patentadora. El 2021, el 100% de les 39 patents nacionals sorgides de la recerca universitària procedia d'alguna institució del SIUVP. L'evolució de l'activitat patentadora del SIUVP és més positiva que en el conjunt d'Espanya. A conseqüència d'això, la participació del SIUVP en el sistema universitari públic espanyol (SUPE) ha passat de representar un 10% de les patents nacionals a un 20%.

Les universitats i la qualitat de l'ocupació

L'estudi de contribució de les universitats públiques valencianes també dedica un capítol a avaluar el paper del SIUVP en la qualitat de l'ús de la Comunitat Valenciana. Amb aquesta finalitat, ha comparat les condicions laborals d’universitàries i universitaris amb les d’individus amb educació secundària postobligatòria o formació professional superior. Els resultats indiquen que les persones amb titulació universitària de la regió gaudeixen d'un percentatge major de contractes indefinits en el sector privat i menor d'ocupació parcial no desitjada que els treballadors i treballadores amb educació secundària postobligatòria (+4,2 i -2,8 punts percentuals, respectivament).

A més, són menys freqüents les jornades llargues entre les persones titulades, perceben salaris més elevats i estan menys descontentes amb els seus horaris. Segons mostra l'informe, cerquen menys activament una altra ocupació, participen més en la formació contínua i accedeixen en major proporció a ocupacions altament qualificades i al teletreball.

No obstant això, no tots els indicadors de qualitat laboral són positius per a la població universitària, ja que afronten més hores extres no remunerades, canvis imprevistos d'horaris, pressió laboral i contactes fora de l'horari laboral, que el personal laboral amb educació secundària postobligatòria.

El document també quantifica l'aportació del SIUVP a la qualitat mitjana de l'ocupació a la regió. Gràcies a la contribució del SIUVP a la Comunitat, el percentatge de persones empleades amb jornades parcials no desitjades es redueix en 0,8 punts percentuals, el pes del teletreball augmenta 4,8 punts, el de persones que treballen en ocupacions altament qualificades creix 15,9 punts i el de persones ocupades que participen en formació contínua s'eleva en 3,5 punts. A més, el salari mitjà a la Comunitat Valenciana és un 11% més elevat per la contribució de les treballadores i treballadors titulats en el SIUVP i, segons les estimacions realitzades, sense el SIUVP, la taxa de desocupació a la Comunitat seria 2 punts percentuals més elevada.

El SIUVP es converteix, per tant, en un agent crucial per al desenvolupament de la regió. Un bon sistema universitari proporciona personal altament qualificat, la qual cosa fomenta un teixit empresarial productiu, innovador i basat en el capital humà. Això, al seu torn, genera ocupació de qualitat i estimula la inversió en educació superior, impulsant la resiliència econòmica, especialment, en temps de crisi.

L'informe que s'acaba de publicar és el cinquè d'una sèrie iniciada el 2009 i seguida d’edicions el 2013, 2015 i 2019. L'objectiu d'aquests documents, que ara s'actualitzen amb el nou estudi, és mostrar a la societat les contribucions socials i econòmiques que realitzen les universitats públiques valencianes a través de les seues activitats docents i de recerca i transferència.

Notícia en UPV TV
Descarrega arxiu