•  I
• a · A  I
• Accessibilitat  I
• Mapa web  I
• Cercar  I
• Directori

• ::  Sign in :: 

Els sectors del joguet, el calçat i l'automoció han sigut els més perjudicats per la pandèmia en la Comunitat Valenciana. Per contra, els sectors químic i ceràmic han sigut els que millor han resistit. Així s'extrau del “Estudi de l'impacte de la COVID sobre les empreses industrials”, realitzat per iniciativa de la Conselleria d'Economia Sostenible a través de la col·laboració de la Universitat Politècnica de València i la seua Càtedra d'Economia Valenciana i el Centre d'Investigació en Gestió d'Empreses (CEGEA).

"Aquest informe ens dóna una visió de les llums i ombres d'una crisi global i amb impactes sense precedents en la nostra història recent. Així, al costat dels efectes devastadors que la pandèmia ha tingut sobre l'activitat de la indústria valenciana, també s'observen esperançadors senyals en les respostes donades per les pimes industrials valencianes: acceleració en la implementació de tecnologies, foment de la innovació, adequat accés al finançament i una bona adaptació a la ‘nova normalitat’", apunta Elíes Seguí, director de la Càtedra d'Economia Valenciana i coordinador de l'estudi.

El treball, realitzat amb una mostra de 520 empreses –de 10 sectors diferents- de la Comunitat, reflecteix que la pandèmia ha tingut un gran impacte sobre les vendes actuals i futures amb un efecte major per a les petites empreses i que aqueix impacte és desigual segons el sector d'activitat. En els tres sectors més perjudicats, les dades són els següents: en el del joguet, 8 de cada 10 de les empreses consultades afirma haver patit un descens en les seues vendes; en el calcer, 9 de cada 10; i el percentatge és del 100% en el cas de l'automoció.

Pel que respecta a l'ocupació, l'ús generalitzat dels ERTO ha actuat com a mecanisme de flexibilització per a esmorteir l'impacte. La major part de pimes industrials manifesten no haver implementat noves polítiques de recursos humans en resposta a la pandèmia. No obstant això, segons les empreses són més grans, també s'incrementa el número de les quals han canviat les polítiques de conciliació laboral, de reciclatge professional o de contractació de perfils digitals.

Quant al finançament, les empreses han manifestat una estratègia conservadora en tots els sectors i grandàries, prioritzant-la per a poder mantindre l'activitat. Una àmplia majoria de les empreses valencianes no ha necessitat finançament o ha mantingut el que tenia abans de la crisi, encara que les empreses més grans presenten necessitats de finançament més importants.

Internacionalització, innovació i TIC’s

L'estudi destaca també que una majoria significativa de les empreses no ha canviat el model de negoci, independentment de la seua grandària; a més, la internacionalització de les compres i vendes continua sent molt significativa i amb expectatives de mantindre's, sobretot en aquelles indústries que treballen més amb clients exteriors.

Una altra dada rellevant és que quasi la meitat de les empreses no adquireixen productes de proveïdors forans, i mantenen la confiança amb els subministraments. A més, quasi tres quartes parts de les empreses declaren cooperar amb altres empreses locals.

D'altra banda, la pandèmia ha accelerat la intensitat de les noves tecnologies de la comunicació. De fet, les empreses valencianes manifesten tindre un nivell tecnològic acceptable. A més, una de cada tres pimes industrials valencianes ha fomentat la innovació en resposta a la pandèmia. Les innovacions han sigut de producte, també de procés i, en menor mesura, en els àmbits de màrqueting i organitzatiu. Entre els diferents sectors s'observen diferències significatives; destaca la innovació de producte en els clústers tradicionals; la de màrqueting en el sector energètic, la de procés en l'automoció i el joguet, i l'organitzativa en la ceràmica i el sector químic.

Desconeixement dels ODS

L'estudi també reflecteix que una tercera part de les empreses no ha aplicat cap política verda o d'economia circular i que la majoria mantenen les mateixes pràctiques des de la pandèmia. Crida l'atenció que la meitat de les empreses no coneguen els objectius de desenvolupament sostenible (ODS), i que no disposen d'eines per a gestionar la responsabilitat social. També s'observa un major ús en les indústries que, per la naturalesa del seu procés productiu, són particularment sensibles a les qüestions mediambientals. És el cas de la ceràmica, el cartó i embalatge, la química i l'automoció.

Respecte a les ajudes públiques, una significativa quarta part de les empreses enquestades admet que ha sol·licitat i ha rebut ajudes públiques. Les ajudes més utilitzades són les línies de finançament i avals i els ajornaments tributaris, i les més valorades són les dirigides a ajudar a les empreses en la internacionalització, el teletreball i la digitalització.

Recomanacions

En el context singular de la indústria valenciana (format per nombrosos clústers industrials) i alineant-se amb les polítiques europees (Next Generation UE), l'estudi suggereix anar més enllà de les respostes a curt termini, intensificant els esforços realitzats per les empreses i l'administració en digitalització i indústria 4.0, repensant la cadena de valor de forma selectiva, avançant en les pràctiques de sostenibilitat i d'economia circular, i desenvolupant una política de clústers integral que corregisca les diseconomies d'escala pròpies de les pimes.