•  I
• a · A  I
• Accessibilitat  I
• Mapa web  I
• Cercar  I
• Directori

• ::  Sign in :: 

Un equip d'investigadors de la Universitat Politècnica de València (UPV); el Centre Nacional d?Investigacions Oncològiques (CNIO); el Centre de Recerca Biomèdica en Xarxa de Bioenginyeria, Biomaterials i Nanomedicina (CIBER-BBN), i la Universitat de Cambridge ha desenvolupat un nou sistema que permet la detecció de cèl·lules senescents in vivo i sense danyar el teixit.

Els resultats del treball han sigut publicats en el Journal of the American Chemical Society.

La seua acumulació afecta les funcions tissulars i accelera l'envelliment

L'objectiu principal de la senescència cel·lular és evitar la proliferació de cèl·lules danyades i, al mateix temps, desencadenar la reparació de teixits. No obstant això, tant durant l'envelliment com en els casos en els quals el dany persisteix, el procés de reparació de teixits és ineficient i les cèl·lules senescents tendeixen a acumular-se, i això afecta les funcions tissulars i accelera l'envelliment.

Manuel Serrano, investigador principal del Grup de Supressió Tumoral del CNIO, assenyala que "s'ha demostrat que l'eliminació de les cèl·lules senescents millora una varietat de malalties associades amb l'envelliment, reverteix els processos degeneratius i estén la longevitat. Per tot això, les estratègies per a detectar i eliminar cèl·lules senescents han guanyat gran interès en els últims anys".

Una nova sonda augmenta la fluorescència cel·lular de manera selectiva

Seguint aquesta línia, el treball realitzat pels investigadors de la UPV, el CNIO, el CIBER-BBN i la Universitat de Cambridge ha permès desenvolupar una nova sonda que és capaç de detectar cèl·lules senescents en un model in vivo, un fet inèdit fins avui.

Beatriz Lozano, investigadora de l'Institut Interuniversitari de Recerca de Reconeixement Molecular i Desenvolupament Tecnològic (IDM) a la UPV, destaca que "la sonda augmenta significativament la fluorescència de manera selectiva a l'interior de les cèl·lules senescents".

"Químicament parlant", apunta Ramón Martínez Máñez, director de l'institut IDM de la UPV i director científic del CIBER-BBN, "el sensor està compost per un fluorocrom unit a una galactosa. Les cèl·lules senescents tenen la propietat diferencial que, amb galactosa, trenquen enllaços molt eficientment. Així, quan el sensor s'internalitza en una cèl·lula senescent, es trenca l'enllaç i dóna lloc a un gran augment en la fluorescència del sensor, que és el senyal que detectem excitant amb un làser. No obstant això, quan el sensor s'internalitza en una cèl·lula normal (no senescent) no s'observa senyal".

Avantatges de les tècniques de dos fotons

El sensor té unes propietats determinades que en permeten l'excitació absorbint dos fotons, la qual cosa provoca que l'energia del làser utilitzada per a visualitzar els teixits siga molt menor que els sensors convencionals. A més, les tècniques de dos fotons disminueixen el dany en el teixit i tenen una major penetrabilitat.

"El sensor", destaca Beatriz Lozano, "es va injectar de forma intravenosa en animals que havien sigut tractats amb quimioteràpia (que produeix danys cel·lulars i senescència), i es va observar el senyal, de manera molt selectiva, en les regions que van respondre a la quimioteràpia (i que, per tant, tenien moltes cèl·lules senescents). Els animals no tractats amb quimioteràpia no van mostrar cap senyal".

Presentació pública en el XI International Workshop on Sensors and Molecular Recognition

La sonda és potencialment aplicable a altres models de senescència, per la qual cosa diferents grups de recerca han començat ja a posar-la a prova amb els seus models biològics. Aquest treball es presentarà públicament en el marc del XI International Workshop on Sensors and Molecular Recognition, que se celebra els dies 13 i 14 de juliol al campus de Vera (València) de la UPV.