•  I
• a · A  I
• Accessibilitat  I
• Mapa web  I
• Cercar  I
• Directori

• ::  Sign in :: 

David Cuartielles, cofundador junt amb Massimo Banzi del projecte Arduino, és un dels convidats de luxe de l'Olympic Robotic Challenge (ORC), la competició de robòtica educativa organitzada per la comunitat de la Universitat Politècnica de València Makers UPV, competició que se celebra des d'ahir al campus de Vera d'aquesta institució acadèmica.

Nascut a Saragossa l'any 1974, Cuartielles se'n va anar d'Espanya fa més de 15 anys, primer a Alemanya i després a Suècia, on acabà sent professor de Tecnologies Interactives a l'Escola d'Arts i Comunicació de la Universitat de Malmö. L'any 2005 va adquirir prestigi internacional gràcies a Arduino. "Hi hagué altres projectes de maquinari lliure abans que el nostre, però nosaltres vam ser el primer que va tenir èxit", explica Cuartielles, que a més de fer una xarrada a l'ORC, hi actua com a jurat en diverses proves (velocitat, sumo, laberint, selecció de peces i futbol) i participa en una altra d'aquestes: Hebocon.

"El que es fa amb diners públics ha d'acabar sent obert, perquè és la manera de beneficiar tota la societat"

Molt implicat en la cultura de coneixement obert i compartit, Cuartielles té clar que "el que es fa amb diners públics ha d'acabar sent obert, perquè és la manera de beneficiar tota la societat. Les administracions comencen a entendre-ho així i, per exemple, l'accelerador de partícules del CERN (Organització Europea per a la Recerca Nuclear) ja està construït amb maquinari obert".

"En aquest sentit", afig l'investigador espanyol, "les universitats tenen un paper que han d'assumir: han de liderar la part ideològica de l'assumpte. Han de convèncer la societat que tot aquest sistema que hem tingut fins ara, basat en llicències tancades, no ha de prosperar."

Rendibilitat econòmica i coneixement compartit, no excloents

Contra l'opinió d'alguns, Cuartielles té clar que el coneixement compartit no és incompatible amb la rendibilitat econòmica. "Les universitats, amb l'exemple, poden mostrar -i han de fer-ho- que hi ha empreses que, a més de donar beneficis, generen coneixements que poden compartir amb altres companyies. Així ho fa Arduino, i no som els únics. Tesla, per exemple, també opta per aquest model".

"En transferència de coneixement", prossegueix, "s'ha avançat molt. Les universitats comencen a acceptar les llicències obertes com a forma de cedir el coneixement generat pels seus grups de recerca. Fa 15 anys, quan jo vaig treballar en una universitat pública espanyola, teníem molts problemes per a tirar endavant un projecte perquè calia patentar-ne el coneixement".

"El professor ja no és aquell expert que ho sap tot, sinó una persona que assessora. Abans, no s'entenia el valor afegit que l'alumne aporta al procés educatiu"

Pel que fa al model educatiu, Cuartielles opina que les universitats, els darrers anys, han millorat: "Els professors han entès que el coneixement es pot compartir, i s'ha de compartir. Abans no s'entenia el valor afegit que l'alumne aporta al procés educatiu. El sistema se centrava en el professor, i això era un error".

"D'entrada", explica, "l'alumnat és una població més nombrosa, i pot consumir informació i formació oberta a una velocitat moltíssim més ràpida que no el professorat. I després, a més, sí que té una forma de contribuir. El professor ja no és aquell expert que ho sap tot, sinó una persona que assessora, que filtra, que és capaç de destriar el que és vàlid i el que no".

El canvi positiu de posseir a compartir informació

Recordant la seua experiència personal, el cofundador d'Arduino afirma que "quan jo estudiava, patia i ho passava molt malament. Si deia 'jo, aquestes pràctiques, les faria d'una altra manera', el professor em responia amb un 'no' sense cap més argumentació. Estaven plantejades així des de feia molt de temps, i no li semblava lògic canviar la metodologia. Però no em deia 'la teua aproximació és errònia per aquesta o aquella raó'; ho descartava i prou".

Per fortuna, a parer de Cuartielles, "això està canviant. Entre altres raons, perquè hi ha més eines formatives d'aquelles que la universitat pot generar per si mateixa. I tot això ens mena a un canvi de cicle: estem passant del model de 'posseir informació' al de 'compartir informació', que era el principi original de les universitats".

Participarà en Hebocon, la competició dels robots 'ximples', amb una creació pròpia

A més d'actuar-hi com a conferenciant i jurat, Cuartielles també ha volgut participar en l'ORC. Ho farà, a més, amb un robot de la seua pròpia invenció, en la prova Hebocon, una modalitat de lluita d'autòmats d'origen japonès que té com a objectiu crear robots ximples -és a dir, construïts amb el mínim nombre possible de sensors i tecnologia- però capaços d'imposar-se a un adversari.

Nerea de la Riva, organitzadora de la Robocup Junior 2015 a la Xina, també present

Junt amb Cuartielles, l'ORC porta també a la UPV més personalitats reconegudes internacionalment, com ara Nerea de la Riva, enginyera electrònica, apassionada de la robòtica i organitzadora de la Robocup Junior 2015 a la Xina.

Makers UPV, integrada en la plataforma Generació Espontània

L'esdeveniment l'organitza Makers UPV, una comunitat d'estudiants integrada en la plataforma Generació Espontània, llançada des de la UPV a fi d'ajudar els seus alumnes més competitius a nivell internacional.

Sota aquest paraigua, la UPV desplega un programa d'un suport institucional a les associacions més actives perquè duguen a terme les seues activitats voluntàries extracurriculars (participació en esdeveniments, competicions, concursos internacionals, programes de voluntariat, etc.), i milloren així les seues capacitats -amb l'aval de la mateixa institució- més enllà de l'àmbit estrictament docent.

Notícia UPV TV
Descarrega arxiu