•  I
• a · A  I
• Accessibilitat  I
• Mapa web  I
• Cercar  I
• Directori

• ::  Sign in :: 

Un equip d'investigadors de la Universitat Politècnica de València (UPV) i la Conselleria d'Agricultura, Pesca i Alimentació de la Generalitat Valenciana han dut a terme el major estudi desenvolupat fins avui sobre la producció d'oli de la Comunitat Valenciana, elaborant el seu mapa olier i catalogant un total de 45 varietats autòctones de Castelló, València i Alacant.

Amb aquesta finalitat, l'estudi ha tingut en compte diferents paràmetres vinculats a la qualitat, les propietats organolèptiques (que poden percebre's pels sentits) de les olives, la procedència geogràfica de cadascuna de les varietats i, fins i tot, el seu nivell d'acidesa, peròxids i composició en àcids grassos.

El perfil dels àcids grassos, el DNI de l'oli

Segons apunta Mª Dolores Raigón, investigadora del Departament de Química i professora de l'Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Agronòmica i del Medi Natural (ETSEAMN), "el perfil dels àcids grassos és com el DNI de l'oli, la seua empremta digital".

Tal com continua explicant la científica de la UPV, "cada varietat té una composició diferent, que influeix en la qualitat i l'estabilitat del producte final".

Olis de gran qualitat, amb un nivell de fruitat mitjà alt, un elevat contingut en polifenols i gran estabilitat a l'oxidació

A més d'establir el perfil fisicoquímic dels olis, l'estudi ha permès conèixer tant el rendiment industrial teòric de cadascuna de les varietats, com els seus perfils de tast, i ha conclòs en definitiva que els olis de la Comunitat Valenciana són de gran qualitat i es caracteritzen per un nivell de fruitat mitjà alt i un elevat contingut en polifenols -com ocorre en les varietats Sollana i Queixal de Porc- i una gran estabilitat a l'oxidació, on destaca principalment en aquest aspecte la Changlot Real, la Canetera i la Borriolenca.

Entre les principals varietats valencianes, destaquen la Borriolenca -originària de Castelló, de fruitat mitjà, aromes característiques d'ametla i fulla d'un rendiment industrial teòric del 20%- i la Serrana d'Espadà -pròpia del sud de Castelló, amb un sabor dolç de fruitat mitjà alt, aromes d'ametla i fruites, i un 23% de rendiment teòric mitjà.

També es poden citar les varietats Alfafara, originària del Comtat, i la Blanqueta de Muro d'Alcoi -ambdues amb un fruitat mitjà i un 23% de rendiment industrial- la Vilallonga (sud de la província de València, fruitat mitjà i 24% de rendiment), la Callosina, del sud d'Alacant, la Rojal, de València (de la Vall d'Albaida i la Costera), i la Changlot Reial, pròpia de la serra d'Énguera.

Un patrimoni genètic superior al de l'olivera andalusa

Com a conclusió general, Mª Luisa Ruiz, investigadora del Laboratori Agroalimentari de la Conselleria d'Agricultura, Pesca i Alimentació, destaca que "el nostre patrimoni genètic en oliveres és molt variat, molt més gran, per exemple, que el que té Andalusia, el gran referent oleícola del nostre país. En producció no podem competir, però en qualitat, sí".

Una vegada completat el mapa olier de la Comunitat Valenciana, l'equip investigador treballa actualment en l'avaluació de la influència del reg sobre la qualitat del producte, i en la determinació del moment òptim de maduració dels fruits per a l'obtenció d'olis de màxima qualitat química i organolèptica.

Notícia UPV TV
Descarrega arxiu