Científics de l'Institut de Tecnologia Química, centre mixt de la Universitat Politècnica de València (UPV) i el Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC), juntament amb investigadors de la Universitat de Calàbria (Itàlia), han desenvolupat un nou tipus de catalitzadors híbrids orgànics-inorgànics a través de l'encapsulació d'enzims en el si de nanoesferes buides delimitades per una coberta porosa de sílice, els quals podrien ser emprats com a biocatalitzadors per a la producció de biodièsel de manera més eficient. El treball es publica en la prestigiosa revista Catalysis Today.
Recentment, la comunitat científica ha començat a investigar en mètodes innovadors per a produir biodièsel. El biodièsel és un biocombustible líquid que s'obté a partir de lípids naturals com ara olis vegetals o greixos animals, reciclats o no, mitjançant processos químics industrials, i que s'aplica en la preparació de substituts totals o parcials del gasoil obtingut del petroli. El principal inconvenient relacionat amb la producció d'aquesta energia neta i renovable és que la matèria primera (olis vegetals) necessària per al procés de producció ha de ser d'alta qualitat (baix contingut en àcids grassos lliures, aigua i triglicèrids insaturats), i que els olis amb aquestes propietats són cars i més apropiats per al consum humà.
La possibilitat d'utilitzar matèries primeres més barates requereix també de l'ús de catalitzadors alternatius als hidròxids utilitzats actualment, que mostren, a més, una eficiència reduïda en la producció de biodièsel (rendiments i selectivitats baixos, així com alts consums de catalitzador). Seguint aquest enfocament, els processos de producció de biodièsel catalitzat per enzims, estabilitzats en el si de matrius poroses, han sigut provats recentment i suposen una alternativa prometedora i atractiva.
Avelino Corma, professor d'investigació del CSIC, ens explica que "el problema que sorgeix a l'hora de preparar un biocatalitzador és la preservació de l'estabilitat i l'activitat de l'enzim immobilitzat. Generalment, el mitjà en què s'immobilitza l'enzim és de la màxima importància per a poder preservar la seua conformació activa i natural. Seguint aquest raonament, nosaltres pensem que atrapar un enzim en un mitjà natural aquós envoltat amb una membrana silícea hauria de ser possible".
Notícies destacades