•  I
• a · A  I
• Accessibilitat  I
• Mapa web  I
• Cercar  I
• Directori

• ::  Sign in :: 

L'investigador Manuel Zarzo, professor de la Universitat Politècnica de València, acaba de publicar un estudi en què aprofundeix en el significat teològic de l'orfebreria del Sant Calze, custodiat a la catedral de València des de 1437. La investigació analitza la simbologia del peu medieval, format per una naveta invertida de pedra calcedònia.

L'arqueòleg Antonio Beltrán va descobrir en 1959 una enigmàtica inscripció àrab esgrafiada en aquesta pedra, el significat de la qual ha sigut molt controvertit. En 2016 el professor Gabriel Songel, catedràtic de dibuix de la UPV, va proposar que podria interpretar-se com “Yoshua Yahweh” (Jesús Déu) en hebreu, i en 2018 va suggerir que aquesta epigrafia va poder ser dissenyada per Pedro Alfonso d'Osca, destacat teòleg cristià de la cort del rei Alfons I d'Aragó (1104 al 1134). Aquest jueu convers era expert en hebreu i àrab, la qual cosa explicaria que l'epigrafia es puga llegir també en àrab, justament amb la mateixa interpretació, tal com va proposar per primera vegada l'erudit valencià Agustín Blasco en 2016.

Segons el professor Zarzo, amb aquesta inscripció potser es pretenia ressaltar que la copa d'àgata havia sigut emprada per Jesús Déu, perquè segons la tradició és la copa de benedicció que Jesucrist va utilitzar en l'Última Cena. Tanmateix, en l'estudi d'aquest investigador es proposa una explicació complementària: la inscripció estaria suposadament relacionada amb les perles de la base i el seu objectiu seria transmetre als fidels cristians una catequesi vinculada amb l'Apocalipsi, “amb l'objectiu d'aportar esperança en temps de confrontació amb els musulmans”.

Una troballa fortuïta

La investigació començà a partir d'una troballa fortuïta: “fullejant una edició facsímil d'un còdex medieval que comenta l'Apocalipsi, vaig descobrir que l'orla que emmarca una de les il·lustracions estava decorada amb les mateixes rosetes niellades que apareixen en la tija del Sant Calze”, comenta el professor Zarzo. En aquest dibuix apareixen 24 ancians asseguts tal com s'esmenta en l'Apocalipsi: “Al voltant del tron vaig veure uns altres 24 trons, i sobre els trons estaven asseguts 24 ancians amb vestidures blanques i corones d'or sobre els caps”. Segons apunta Zarzo, les perles semblen simbolitzar els ancians vestits de blanc perquè casualment el calze té en total 24 perles -encara que en l'actualitat en falta una.

“A més, les més antigues estan muntades per mitjà d'una perforació vertical mitjançant un tija fina d'or, de manera que en la part superior queda visible l'extrem, que es podria vincular amb la corona d'or que s'esmenta en aquesta cita bíblica. D'altra banda, les perles estan encastades sobre una muntura d'or d'aspecte gòtic que envolta el peu del calze, que s'assembla molt al banc seguit de forma circular sobre el qual se senten els ancians, la qual cosa no es correspon amb la cita bíblica que parla de trons individuals per a cada ancià”, explica Zarzo.

L'investigador apunta també una altra cita de l'Apocalipsi (2, 17): “al vencedor (...) li donaré també una pedreta blanca, i, gravat en aquesta, un nom nou...”. Aquest nom es revela en el següent capítol (3, 12): “Al vencedor (...) hi gravaré el nom de Déu (...) i el meu nom nou” que, com s'aclareix en el capítol 14, es refereix al “nom del Corder i el nom del seu Pare”, la qual cosa coincideix amb la inscripció “Jesús Déu” en la base del calze.

Per tant, tenint en compte la vinculació morfològica entre la “pedreta blanca” o còdol amb les perles, amb el suport també d’una altra cita apocalíptica (21, 21), l'investigador conclou que les perles no són un mer adorn de la insigne relíquia, sinó que tenen un profund significat catequètic vinculat amb l'Apocalipsi, “la qual cosa no és estrany, ja que a partir d'aquest llibre s'originen algunes iconografies romàniques com és el Pantocràtor”.

Aquest plantejament, segons Zarzo, dona suport a la hipòtesi de Songel que la inscripció va ser dissenyada pel destacat teòleg Pedro Alfonso d'Osca, que no solament hauria col·laborat en aquest disseny sinó també possiblement en el de tota l'orfebreria, perquè també era expert en geometria.

Intenció expiatòria… i catedral de Jaca

En definitiva, l'investigador suggereix que el rei suposadament encarregà una digna orfebreria per al Sant Calze, no solament des del punt de vista estètic sinó també amb una intenció penitent i expiatòria per a aportar esperança als fidels, perquè el context socioreligiós de l'època estava marcat per la reconquesta cristiana contra el poder musulmà, en la contesa del qual les relíquies jugaren un paper fonamental com a símbol de la religió que s'imposava progressivament.

La intenció suposadament expiatòria de l'orfebreria, segons Zarzo, apareix també en un rètol datat cap a 1115 durant el regnat d'Alfons I on es llegeix: “vine ací suplicant (...); purifica de vicis el teu cor perquè no perisques d'una segona mort”. Aquest rètol es troba en una llinda de la catedral de Jaca (Osca), que es va construir amb el desig d'acollir-hi el Sant Calze. El mateix caràcter expiatori l’expressa el mateix rei en el seu testament: “tot això ho faig per a (...) la remissió dels meus pecats i per a merèixer un lloc en la vida perdurable”.

“L'interès per conèixer millor la intenció catequètica de l'orfebreria del Sant Calze, 900 anys després, servirà per a posar en valor aquesta insigne relíquia. Sens dubte, la celebració de l'Any Jubilar del Sant Calze, que començà el passat 25 d'octubre i que es repetirà a València cada cinc anys, fomentarà nous estudis científics sobre el preuat calze que serviran d'estímul per a atraure l'atenció de pelegrins, visitants i curiosos”, conclou Zarzo.

Referència

Zarzo, M. (2020) Simbología de las perlas del Santo Cáliz de Valencia según el Apocalipsis. Cauriensia, 15, 671-689. DOI: 10.17398/2340-4256.15.671