- -
UPV
 

Sense efecte sobre teixits sans

Noves nanomedicines obrin la porta a un tractament més eficaç i menys agressiu del càncer de pròstata

[ 19/02/2019 ]

Un equip integrat per investigadors i investigadores de la Universitat Politècnica de València (UPV); el Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC); l'Hospital Universitari i Politècnic La Fe, i el Centre d'Investigació Príncep Felip (CIPF), ha desenvolupat una nova nanomedicina per a tractar el càncer de pròstata no metastàtic.

Els assajos realitzats obrin la porta a l'aplicació futura de tractaments molt efectius a dosis molt baixes de docetaxel. Aquesta nova nanomedicina s'aplicaria per via intraprostàtica, sense cap efecte secundari sobre els teixits sans.


Càncer més comú entre els homes europeus

A Europa, el càncer de pròstata és la forma més comuna de càncer en els homes, amb una incidència major de 100 casos per cada 100.000 homes. A més, actualment és la segona causa més comuna de mort per càncer en els homes.

Aquesta patologia afecta principalment homes majors. No en va, 9 de cada 10 morts ocorren després dels 65 anys. Per això, representa una preocupació molt important per a la salut als països desenvolupats, on és majoritària la població d'edat avançada.

En aquest context, encara que el docetaxel és el quimioteràpic més usat per al càncer de pròstata avançat, l'elevada toxicitat sistèmica que té limita tant la dosi com la duració de la teràpia, la qual cosa redueix sensiblement la seua eficàcia antitumoral.

Per això, tal com destaca Pablo Botella, científic titular del CSIC a l'Institut de Tecnologia Química (ITQ), centre mixt de la UPV i el CSIC, "és clau que, en els estudis in vitro sobre cèl·lules de càncer de pròstata amb receptors PSMA (sigla en anglès d'antigen de membrana específic de la pròstata) s'ha aconseguit millorar fins a cent vegades l'activitat antitumoral del docetaxel".


Després de la finalització de l'estudi in vitro, actualment, el treball es troba en la fase d'assajos preclínics in vivo. Mentrestant, s'espera començar un assaig clínic (fase I) en un termini no superior a dos anys sobre una mostra reduïda de pacients.


Facilitarà la seua detecció precoç


Així mateix, l'equip investigador ha desenvolupat també un nou nanomarcador que permet identificar el teixit tumoral en la pròstata amb gran precisió. "Gràcies a la tècnica d'imatge PET", indica Botella, "podem marcar la nanomedicina amb un isòtop radioactiu que permeta localitzar el teixit maligne en la pròstata amb precisió unicel·lular, la qual cosa facilita el diagnòstic de la malaltia en els primers estadis, propiciant així la seua detecció precoç".


Els resultats d'aquesta investigació han sigut publicats en la revista ACS Omega, de la Societat Química Americana (ACS n'és la sigla en anglès).


Funcionament de la nova nanomedicina


La nova nanomedicina desenvolupada per aquest grup investigador és un sistema basat en nanopartícules de sílice porosa funcionalitzades amb el fàrmac docetaxel i un anticòs monoclonal (anti-FOLH1) que interacciona selectivament amb els receptors PSMA de les cèl·lules de càncer de pròstata.


El sistema presenta gran estabilitat en fluids biològics i tots els components estan aprovats per la Food and Drug Administration (FDA, dels Estats Units d'Amèrica) per a l'ús clínic.


La presència de l'anticòs monoclonal promou la internalització cel·lular de la nanomedicina en les cèl·lules malignes (almenys, un 25% superior respecte de l'administració del fàrmac lliure, ja que aquest es difon a qualsevol cèl·lula, siga cancerosa o no).


D'aquesta manera, la nanomedicina arriba a més cèl·lules tumorals. A més, la utilització d'un protocol específic de fixació del docetaxel sobre les nanopartícules permet el seu alliberament selectiu a l'interior de les cèl·lules canceroses.


Fundació CURSOL i projecte TERACAP


Aquest treball va ser inicialment subvencionat per la fundació CURSOL (Cultura de Recursos i Solidaritat de la Comunitat Valenciana), i actualment s'integra dins del projecte TERACAP, finançat per la Generalitat Valenciana i l'investigador principal del qual és José María Benlloch, director de l'Institut d'Instrumentació per a la Imatge Molecular (I3M), centre mixt de la UPV i el CSIC.


En el mateix projecte, juntament amb l'I3M, participa també personal investigador de l'Institut de Tecnologia Química (UPV-CSIC) liderat per Pablo Botella, i col·labora, a més, un equip de l'Hospital Universitari i Politècnic La Fe encapçalat per César David Vera-Donoso i un altre del Centre d'Investigació Príncep Felip liderat per Victoria Moreno. En aquests centres se supervisen els assajos in vivo i clínics.


Més informació

Notícies destacades


Acabar amb la pobresa infantil a Espanya augmentaria el PIB un 5'7% Acabar amb la pobresa infantil a Espanya augmentaria el PIB un 5'7%
La pobresa infantil a Espanya, a debat en unes jornades organitzades per la Càtedra d'Infància i Adolescència de la UPV, a Torrevella
QS rànquings per matèries QS rànquings per matèries
La UPV, reconeguda com a millor universitat d'Espanya per a estudiar tant Enginyeria Agroalimentària i Forestal com Art i Disseny
L''Escola de Disseny' canvia de nom L''Escola de Disseny' canvia de nom
L'ETSEADI (Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Aeroespacial i Disseny Industrial) substitueix la denominació d'ETSED
La UPV, en la semifinal de Solo de Ciencia La UPV, en la semifinal de Solo de Ciencia
Entre els deu semifinalistes, es troben Miguel López, investigador del CVBLab-Human Tech i Carolina Rober, doctoranda en la UPV
Primers passos del museu Ciéncia fallera de la UPV Primers passos del museu Ciéncia fallera de la UPV
La UPV celebra l'acte de lliurament de premis del I concurs "La Ciència a les Falles". Els ninots guanyadors, els primers d'aquest nou museu de la universitat
UPV-CLÍNIC UPV-CLÍNIC
La UPV i INCLIVA signen un conveni per a impulsar conjuntament la innovació en l'àmbit de la salut



EMAS upv