•  I
• a · A  I
• Accessibilitat  I
• Mapa web  I
• Cercar  I
• Directori

• ::  Sign in :: 

Malgrat que s'ha demostrat que l'ús d'aplicacions mòbils té un efecte beneficiós en el control de la diabetis de tipus I -efecte que es posa de manifest en la millora de paràmetres com ara l'hemoglobina glicosilada (HbA1c) o la ràtio de mesures de glucèmia (SMBG)-, les apps del mercat no disposen de les funcionalitats associades a aquesta millora clínica.

Això es dedueix d'un treball desenvolupat per investigadors de la Universitat Politècnica de València (UPV), pertanyents al grup ÍTACA-SABIEN, que s'acaba de publicar en la revista JMIR Mobile Health and Micro Health (JMU). Els investigadors hi fan un estudi exhaustiu i comparatiu de les apps que hi ha avui en el mercat, i incideixen particularment en la seua utilitat per a "donar suport als pacients i apoderar-los".

En primer lloc, l'equip de treball va identificar sis estudis rigorosos que han avaluat l'impacte de les apps en indicadors rellevants com ara l'hemoglobina glicosilada (HbA1c) i la ràtio de mesures de glucèmia (SMBG), i van analitzar les característiques d'aquestes apps i les funcionalitats que proporcionaven als usuaris.

Com exposa Antonio Martínez-Millana, investigador del grup SABIEN, "aquesta anàlisi va permetre fer una classificació detallada del tipus de característiques que hauria de tenir una app ideal per a la gestió de la diabetis de tipus 1, validada per estudis clínics robustos".

Anàlisi de 80 apps disponibles en botigues virtuals oficials

Posteriorment, es van analitzar amb detall 80 apps disponibles en les botigues virtuals oficials (App Store i Google Play) a fi de conèixer si presentaven o no les característiques que s'havia demostrat que són rellevants per al control de la diabetis.

"La majoria d'apps comercials permeten la personalització de paràmetres (87,9%) i proporcionen eines per al registre de dades (80%). No obstant això, per a sorpresa nostra la ludificació i les recompenses són les característiques menys usades (3,8%). A més, el suport social i d'informació només és present en el 37% dels casos, i tan sols el 25% proporciona eines per a fer el càlcul i la gestió de bols d'insulina".

Així, la principal conclusió de la investigació és que les apps comercials se centren en aspectes de gestió de la malaltia com ara recordatoris de dosis i registre de dades, però hi ha elements clau en el maneig de la diabetis de tipus 1 relacionats amb l'apoderament del pacient, com ara la promoció d'hàbits saludables, la informació sobre els riscos del control inadequat, el suport social i el suport en l'autogestió de la dosi de medicació, que no són presents avui dia en les apps.