•  I
• a · A  I
• Accessibilitat  I
• Mapa web  I
• Cercar  I
• Directori

• ::  Sign in :: 

Un equip investigador de l'Institut de Tecnologia Química (ITQ), centre mixt de la Universitat Politècnica de València (UPV) i el Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC); l'Institut de Materials Avançats de la Universitat Jaume I de Castelló (UJI), i l'Institut de Síntesi Química i Catàlisi Homogènia de la Universitat de Saragossa (UZ)-CSIC, ha desenvolupat i provat amb èxit HYPROSI, un prototip de cotxe a escala que emmagatzema i genera hidrogen de forma segura, i és capaç d'utilitzar-lo com a combustible.

HYPROSI usa un procediment patentat pel mateix equip investigador que permet la producció eficient, l'emmagatzematge i el transport segur d'hidrogen per a l'ús en cel·les de combustible mitjançant l'ús dels denominats líquids orgànics portadors d'hidrogen (liquid organic hydrogen carriers, LOHC).

Un procés químicament versàtil que evita riscos de seguretat

El LOHC és fruit de la combinació entre un silà i un alcohol que, en presència d'un catalitzador, permet la generació d'hidrogen de manera ràpida i controlada. El principal avantatge d'això és que la producció d'hidrogen es realitza a pressió atmosfèrica i a temperatures fins i tot per davall dels zero graus centígrads.

José A. Mata, responsable del projecte, afirma que es tracta "d'un procés versàtil des del punt de vista químic, perquè hi ha moltes combinacions d'hidrosilans i alcohols que poden emprar-se i s'eviten els riscos de seguretat derivats de l'emmagatzematge del gas a pressió elevada?.

D'aquesta manera, l'hidrogen es produeix de forma ràpida i eficaç, controlant-se mitjançant la utilització de catalitzadors. Així, tant els líquids orgànics emprats, com el catalitzador, són estables i poden utilitzar-se per a produir hidrogen durant llargs períodes de temps. La generació controlada d'hidrogen permet el seu alliberament d'acord amb les necessitats de la persona usuària, i permetria solucionar els problemes de seguretat que avui dia presenten els vehicles existents en el mercat, ja que aquests emmagatzemen el gas a alta pressió.

Un cabal d'hidrogen òptim aconseguit en la prova de concepte

En la prova de concepte realitzada amb el prototip (vehicle elèctric) s'ha aconseguit un cabal d'hidrogen òptim que actua com a font d'alimentació d'una pila de combustible. Aquesta pila transforma l'energia emmagatzemada en forma d'hidrogen en energia elèctrica que permet impulsar el vehicle.

L'avantatge d'aquest tipus de piles és que, en fer reaccionar l'hidrogen i l'oxigen, l'únic subproducte que es produeix és aigua. Aquest és el motiu pel qual l'hidrogen està considerat com una de les fonts renovables més netes del planeta.

Aplicació a un cotxe d'hidrogen real

"D'aquesta manera", explica María Pilar Borja, investigadora de l'UJI, "aprofitem l'energia continguda en un líquid orgànic, demostrant la seua capacitat d'emmagatzematge i transformant l'energia química en elèctrica gràcies a la ruptura i formació d'enllaços químics intermoleculars. El pròxim pas seria aplicar-ho en un prototip més gran, fins i tot en un cotxe d'hidrogen de veritat".

Aquest nou procediment constitueix un avanç de gran rellevància, ja que permet solucionar la problemàtica de l'emmagatzematge i la perillositat de l'acumulació de gasos en l'automòbil, sent únicament líquids els components a tenir en compte dins del sistema. Amb aquest sistema, la recàrrega del líquid orgànic en el vehicle podria donar-se de la mateixa manera que es proveeix de combustible un automòbil mogut amb combustibles fòssils.

Hermenegildo García, investigador de l'Institut de Tecnologia Química (UPV-CSIC), indica que "els resultats que hem obtingut en aquestes proves són molt positius. Ara bé, hem de continuar treballant perquè aquesta investigació arribe al mercat dels automòbils. Amb aquesta finalitat, el nostre pròxim repte seria millorar l'eficiència de la recuperació del silà de partida, així com augmentar la quantitat d'hidrogen que emmagatzema aquest silà, que en els estudis duts a terme és del 6% en pes".

En el projecte, han participat els investigadors José A. Mata (UJI), Miguel Baya (UZ), Hermenegildo García (UPV), María Pilar Borja (UJI) i Carmen Mejuto (UJI); David Ventura, becari predoctoral del Ministeri de Ciència i Innovació, i Andrés Mollar, estudiant de màster de l'UJI. La investigació està finançada per la convocatòria del 2017 del programa StartUJI de valorització de resultats d'investigació.