•  I
• a · A  I
• Accessibilitat  I
• Mapa web  I
• Cercar  I
• Directori

• ::  Sign in :: 

El rei Felip VI ha presidit l'obertura del nou curs acadèmic 2018-2019 de les universitats espanyoles, que ha tingut lloc en el Paranimf del Campus de Vera de la Universitat Politècnica de València (UPV), coincidint amb la commemoració del 50 aniversari de la institució.

Durant la seua intervenció, el rei ha subratllat "la transcendència de la formació universitària en l'evolució de qualsevol país, en la seua projecció internacional i en la cohesió entre els seus ciutadans i, en definitiva, en el seu futur". I ha apuntat que, "el sistema universitari espanyol s'ha convertit en un element clau per a aconseguir i enfortir el progrés econòmic, l'avanç cultural i social, així com la connexió de la nostra joventut i la nostra comunitat acadèmica amb Europa i el món".

"La universitat espanyola ha complit amb la seua missió, que és la de formar ciutadans, generar coneixement i investigar", ha afirmat. "I tenim molts motius per a estar orgullosos de l'educació superior a Espanya, encara que sempre hem de treballar perquè millore". "La universitat ha d'anar sempre per davant, oferint camins i vies de progrés a la societat a la qual serveix. Aqueixa és la responsabilitat que té amb els ciutadans", ha declarat el monarca.

D'altra banda, ha assenyalat que "hem de reconèixer el paper insubstituïble que els centres universitaris exerceixen en els entorns econòmics i socials més propers dels llocs on se situen. No solament per la seua funció bàsica de promoció del pensament i del coneixement, sinó pel seu impacte econòmic".

A més, Felip VI ha insistit que "hem de situar el paper de la universitat en el lloc prioritari que li correspon i requereix, en el plànol social i polític del nostre país, ja que la formació universitària espanyola que ha aconseguit graus evidents d'excel·lència és, al mateix temps, una de les més accessibles al conjunt de la ciutadania".

En el seu discurs, el rei ha fet també recalcament en "la importància de la recerca i la innovació basades en el coneixement, així com de la transmissió d'aqueix coneixement i avanços assolits, doncs aquests factors formen part de l'ADN de la institució universitària".

En aquesta línia, ha recordat que "aproximadament el 60% de la producció científica espanyola es realitza en les universitats o en col·laboració amb elles, la qual cosa evidencia la necessitat d'impulsar i afavorir sempre una recerca vinculada a la docència". L'objectiu és convertir a la societat espanyola en "una societat basada en el coneixement i la innovació" perquè, com ha declarat, "la cerca de l'excel·lència i la seua translació a les aules, als estudiants i, per tant, al conjunt de la societat, és l'essència de l'activitat diària de tots els professionals de la universitat".

Finalment, Felip VI ha animat "a tots a sumar forces i voluntats perquè el nostre sistema universitari seguisca contribuint al progrés d'Espanya, amb solidesa i amb la capacitat de, sense perdre les nostres arrels, estar sempre a l'avantguarda".

Mora: "Necessitem que la universitat i la ciència passen a formar part de les prioritats polítiques reals del país"

Des de la seua fundació, al juny de 1968, la UPV ha sabut conjugar "el saber tecnològic i artístic", ha expressat el seu rector, Francisco Mora. I encara que "no ostenta la història d'altres universitats", la UPV, "amb els seus joves 50 anys, és una universitat madura i desenvolupada" que ha sabut prestar "un servei públic d'excel·lència".

De cara al futur, Mora ha ressaltat que "necessitem que la universitat i la ciència passen a formar part de les prioritats polítiques reals del país, i que existisca una pressió ferma de la societat sobre aquesta decisió política", perquè "les universitats espanyoles han sabut respondre als molts canvis que han hagut d'enfrontar en aquests últims anys i, a diferència d'altres institucions, han eixit reforçades".

No obstant açò, segons el rector, "mentre la majoria dels nostres socis europeus confirmen la seua aposta per un creixement basat en el coneixement científic i el desenvolupament tecnològic, Espanya sembla haver triat un camí diferent que ens pot retornar als mecanismes causants de l'esclat de la recent crisi". Per açò, el màxim dirigent de la UPV ha recordat que "la ciència necessita recursos, no préstecs".

Pel que fa al model didàctic, Mora ha avançat que la UPV "ja està apostant per un canvi en la cultura docent, amb l'objectiu d'acomodar el nostre tradicional model a les noves demandes d'ensenyament i aprenentatge que requereixen els estudiants". Així mateix, "irromp amb força una nova necessitat: la formació i aprenentatge durant tota la vida, la qual cosa planteja nous objectius educatius per a les universitats".

En un altre ordre de coses, el rector de la UPV ha instat al fet que "la universitat espanyola continue incrementant la seua responsabilitat amb els desafiaments socials i incorpore a l'activitat universitària els compromisos amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible de Nacions Unides, les polítiques d'igualtat, l'acció social, el voluntariat i les pràctiques solidàries. Tot açò lligat al bon govern en els àmbits econòmic, social i mediambiental".

Finalment, Mora ha sol·licitat al govern "canvis encaminats a flexibilitzar i obrir possibilitats que permeten augmentar la capacitat d'innovació, i facilitar les condicions per a l'acompliment eficaç del treball en la universitat".

Adaptació i gestió del canvi en la universitat

Per la seua banda, el president de CRUE Universitats Espanyoles, Roberto Fernández, ha manifestat que "la universitat espanyola està il·lusionada amb la predisposició -anunciada pel ministre de Ciència, Innovació i Universitats, Pedro Duque- a crear una nova llei general d'universitats en el marc d'una estratègia espanyola per a l'educació superior i en el context general de l'estratègia europea sobre les universitats".

Posteriorment, ha indicat que la universitat "precisa de finançament i marcs normatius que afavorisquen la seua funció", perquè "és patrimoni de la societat i ha de tenir autonomia per a gestionar l'encàrrec dels nostres ciutadans". Així mateix, Fernández ha afirmat que "no hi haurà un bon futur per a Espanya si la universitat espanyola no té futur".

La revolució científica de la nanomedicina

Ramón Martínez Máñez, catedràtic del Departament de Química de la UPV i director de l'Institut Interuniversitari de Recerca de Reconeixement Molecular i Desenvolupament Tecnològic, ha sigut l'encarregat d'impartir la lliçó magistral del nou curs acadèmic.

En ella, Martínez Máñez ha explicat que la nanomedicina té com a objectiu "la identificació de malalties en els seus estadis inicials en el nivell cel·lular i molecular mitjançant la utilització de nanodispositius i sistemes de contrast" amb la finalitat de "proporcionar un diagnòstic precoç i, per tant, millorar el pronòstic de la malaltia".

Així mateix, el Premi Rei Jaume I de Noves Tecnologies 2018 ha subratllat que, la nanomedicina "és ja un àrea de coneixement ben establida que tracta d'aplicar els continus avanços de la nanotecnologia a la medicina" i que "existeixen nombrosos estudis que demostren la seua gran capacitat per al desenvolupament de nous dispositius de diagnòstic, nous sistemes d'alliberament controlat de fàrmacs i materials adequats per al desenvolupament de teixits".

De fet, com ha indicat "existeixen ja en el mercat solucions biomèdiques basades en nanotecnologia com són els fàrmacs nanoformulats". Per al catedràtic de la UPV, "no sabem quin és el futur de la medicina, però sens dubte la nanotecnologia jugarà un paper important en el seu desenvolupament" i, encara que no sabem qui durà a terme aqueixos avanços, "sens dubte, la recerca desenvolupada en la universitat jugarà un paper fonamental".

Notícia en UPV TV
Descarrega arxiu