- -
UPV
 

Reconstrucció d'Ucraïna

Oksana Udovyk, investigadora en INGENIO (UPV-CSIC), treballa en un projecte per a una reconstrucció "justa, verda i participativa" de les ciutats ucraïneses

[ 13/03/2023 ]

Oksana Udovyk va arribar a l’Institut INGENIO, centre mixt de la Universitat Politècnica de València (UPV) i el Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC), al mes d’octubre passat, gràcies al programa del CSIC de cooperació científica amb Ucraïna. Fins llavors, Oksana treballava per a les Nacions Unides a Kíiv, en projectes vinculats amb la innovació. Però l’esclat de la guerra li va impedir continuar fent aquest treball.

“Volia seguir vinculada als meus estudis sobre innovació, i gràcies a les beques que va impulsar el CSIC per a investigadores d’Ucraïna, vaig trobar l’Institut INGENIO, un centre de referència en el meu camp. I ací estic, en aquest campus de la Universitat Politècnica de València, molt agraïda de poder treballar en la recerca científica i en temes relacionats amb la sostenibilitat i amb Ucraïna”, ha explicat aquest matí la investigadora durant una trobada celebrada amb Diana Morant, ministra de Ciència i Innovació, el rector de la UPV, José E. Capilla, i el delegat del CSIC a la Comunitat Valenciana, Juan Fuster.

Els tres han conegut de primera mà les diferents línies d’investigació que duu a terme INGENIO, així com el projecte en què treballa actualment Oksana, que se centra en la recuperació/reconstrucció “justa, verda i participativa” de les ciutats ucraïneses. En el projecte, Oksana té a més el suport de quatre investigadors més d’INGENIO: Guillermo Palau Salvador, Ana Escario Chust, Daniel Cuesta-Delgado i Sergio Segura Calero.

Mapatge de la reconstrucció, visió d’Ucraïna i neutralitat climàtica

El projecte, impulsat i liderat per Oksana, es divideix en tres parts: en la primera, l’equip d’INGENIO treballa en un mapatge d’actors socials (persones i organitzacions, tant d’Ucraïna com de fora del país) que estan involucrats en la recuperació/reconstrucció de les ciutats ucraïneses. “Aquesta part del projecte és especialment important perquè tothom que vulga ajudar en la recuperació sàpia què és el que ja s’hi està fent, a fi de crear sinergies amb les persones que ja hi treballen actualment, i així evitar construir una cosa nova des de zero”, ha explicat Oksana.

La segona part del projecte se centra en el treball amb persones refugiades ucraïneses en dos països de la UE –en concret, Espanya i Suècia. L’objectiu és conèixer quina és la seua visió sobre com han de ser les ciutats ucraïneses, com s’han de reconstruir, perquè aquelles persones que –com la mateixa Oksana– van haver d’eixir del país tinguen ganes de tornar-hi.

“Cal tenir en compte que quasi una quarta part de la població ucraïnesa es va veure obligada a fugir del país. Per això, quan parlem de reconstrucció, és indispensable conèixer com volen, com creuen que han de reconstruir-se les ciutats afectades per la guerra; amb la perspectiva, a més a més, d’haver viscut ja més d’un any en aquests països europeus”, ha assenyalat Oksana.

Per a obtenir tota aquesta informació, la investigadora d’INGENIO es basa també en altres activitats més artístiques, com ara el teatre, per tal que les persones expressen els seus sentiments d’altres maneres, “perquè hi ha coses que no es poden expressar amb nombres”.

Però, a més, en la seua investigació Oksana no sols entrevista persones del seu país, sinó també ciutadans espanyols i suecs, perquè donen la seua opinió sobre les seues pròpies ciutats. “Aquesta investigació també pot oferir recomanacions sobre noves polítiques i pràctiques per al reassentament de refugiats a Espanya, Suècia i altres països de la UE. El projecte permetrà una planificació urbana més inclusiva no sols a Ucraïna, sinó també a les ciutats europees”, ha destacat la investigadora d’INGENIO.

Finalment, la tercera part del projecte se centra en la recuperació cap a la neutralitat climàtica (net-zero) i creant consorcis universitat-ciutat a Espanya, Suècia i Ucraïna. “Ens estem plantejant la possibilitat de centrar aquest treball en el cas concret de València i Odessa”, ha avançat Guillermo Palau.

En la trobada, celebrat a la Ciutat Politècnica de la Innovació, hi han participat també la vicerectora d’investigació, Belén Picó, el vicerector d’Internacionalització i Comunicació, José F. Monserrat, i la subdelegada del Govern a la Comunitat Valenciana, Raquel Ibáñez, entre altres autoritats.

La UPV i el CSIC, amb Ucraïna

La Universitat Politècnica de València acull actualment nou investigadors i investigadores ucraïnesos més que estan desenvolupant els seus treballs en diferents instituts i departaments de la Universitat. Els seus projectes se centren en àrees que van des de la tecnologia d’aliments, la cartografia o l’aprenentatge automàtic (machine learning) fins als biomaterials metàl·lics, la fisiologia i el desenvolupament de plantes, o la gestió de projectes i el màrqueting industrial.

A més, des de l’inici de la invasió russa a Ucraïna, la Universitat Politècnica de València ha posat en marxa diverses accions a fi de pal·liar la situació d’excepcional gravetat que viuen les persones afectades. I el resultat és un degoteig constant en diferents àmbits: 30.213 euros arreplegats en una campanya de micromecenatge i destinats a estudiants que no poden tornar al seu país per la guerra; 512 caixes de material donat; 112 propostes d’acolliment a estudiants o professores que han fugit de la guerra; 20 pisos cedits a famílies ucraïneses; 35 voluntaris traductors; 16 alumnes i 7 professores refugiades; 6 ajudes d’acció social concedides per causes sobrevingudes; desenes d’escolars ucraïnesos amb plaça gratuïta a l’Escola d’Estiu, i un parell de bebès a l’Escola Infantil.

D’altra banda, el programa de beques impulsat pel CSIC amb el qual Oksana va arribar a INGENIO al campus de la UPV té com a objectiu donar suport als investigadors i investigadores que treballaven a Ucraïna i van veure la seua faena impossibilitada per la guerra que s’hi viu. Les ajudes es destinen a la contractació d’investigadors i investigadores amb la titulació de doctor, durant un mínim de 3 mesos i un màxim de 2 anys, amb possibilitat de pròrroga.

Més informació

Notícies destacades


Acabar amb la pobresa infantil a Espanya augmentaria el PIB un 5'7% Acabar amb la pobresa infantil a Espanya augmentaria el PIB un 5'7%
La pobresa infantil a Espanya, a debat en unes jornades organitzades per la Càtedra d'Infància i Adolescència de la UPV, a Torrevella
QS rànquings per matèries QS rànquings per matèries
La UPV, reconeguda com a millor universitat d'Espanya per a estudiar tant Enginyeria Agroalimentària i Forestal com Art i Disseny
L''Escola de Disseny' canvia de nom L''Escola de Disseny' canvia de nom
L'ETSEADI (Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Aeroespacial i Disseny Industrial) substitueix la denominació d'ETSED
La UPV, en la semifinal de Solo de Ciencia La UPV, en la semifinal de Solo de Ciencia
Entre els deu semifinalistes, es troben Miguel López, investigador del CVBLab-Human Tech i Carolina Rober, doctoranda en la UPV
Primers passos del museu Ciéncia fallera de la UPV Primers passos del museu Ciéncia fallera de la UPV
La UPV celebra l'acte de lliurament de premis del I concurs "La Ciència a les Falles". Els ninots guanyadors, els primers d'aquest nou museu de la universitat
UPV-CLÍNIC UPV-CLÍNIC
La UPV i INCLIVA signen un conveni per a impulsar conjuntament la innovació en l'àmbit de la salut



EMAS upv