Història de la UPV

Coneix la història i evolució de la Institució

Descobreix la trajectòria de la Universitat Politècnica de València: Mig segle de compromís amb l'educació, la innovació i el vincle constant amb la comunitat global i local.

Inici > Organització > La institució > Història de la UPV

La Universitat Politècnica de València és una institució pública, dinàmica i innovadora, dedicada a la investigació i a la docència que, al mateix temps que manté forts vincles amb l'entorn social en el qual desenvolupa les seues activitats, opta per una decidida presència a l'estranger.

És una universitat jove, que durant el curs acadèmic 2018-2019 va celebrar el seu 50 aniversari. Són ja, per tant, més de mig segle d'existència i d'ensenyament ininterromput.

En l'actualitat, la seua comunitat està formada per prop de 28.000 estudiants, 2.500 personal docent i investigador i 1.500 professionals d'administració i serveis, repartits entre els seus tres campus situats a Alcoi, Gandia i València.

L'origen: l'Institut Politècnic Superior de València (any 1968). Els primers centres: les 4 escoles tècniques superiors

La història de la Universitat Politècnica de València es remunta a 1968 quan es va crear el Institut Politècnic Superior de València (IPSV), per Decret llei 5/1968 de 6 de juny de 1968 sobre Mesures Urgents de Reestructuració Universitària i quatre mesos després, en el Decret 2731/1968 de 24 d'octubre de 1968, es determinen els centres que constituiran el IPSV:

L'Escola Tècnica Superior d'Enginyers Agrònoms
L'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura
L'Escola Tècnica Superior d'Enginyers de Camins, Canals i Ports
L'Escola Tècnica Superior d'Enginyers Industrials (ETSII)

que va integrar en el curs 1968-69 els estudis d'Agronomia i els tres primers cursos d'Arquitectura, als quals es van afegir els primers cursos de les recentment creades Escola Tècnica Superior d'Enginyers de Camins, Canals i Ports, i Escola Tècnica Superior d'Enginyers Industrials de València.

La Escola Tècnica Superior d'Enginyers Agrònoms (ETSEA) de València s'havia creat per el Decret 1283/1959, del 16 de juliol del 1959, i va començar la seua tasca acadèmica en el curs 1960-61, en la localitat valenciana de Burjassot, en el si de l'antiga "estació tarongera". Anys més tard, concretament en el curs 1965-66 les seues instal·lacions es traslladen de Burjassot a un edifici de nova planta dissenyat a aquest efecte, en l'antic passeig de València a la Mar, número 21 (avui, avinguda de Blasco Ibáñez) de la ciutat. I serà al començament dels anys 80, quan es trasllada de manera definitiva a la seua ubicació actual al campus de Vera.

L'existència d'estudis d'enginyeria agronòmica en la Comunitat Valenciana era una necessitat urgent donat el potencial productiu del seu sector agrícola. Els fruits reeixits a través de les promocions d'enginyers agrònoms titulats i les aportacions de la institució en el camp acadèmic, formatiu i investigador, han sigut i són d'alt valor, i han merescut el reconeixement per part de la societat valenciana, nacional i internacional.

Cronològicament, és la segona escola d'enginyers agrònoms d'Espanya, precedida únicament per l'escola d'agrònoms de Madrid, creada en 1855.

Després de quaranta anys de funcionament com ETSEA, des de 1960 a 2010, l'escola decideix en 2010 fusionar-se amb l'antiga Escola Universitària d'Enginyeria Tècnica Agrícola de la UPV, transformada al seu torn l'any 2002 a l'Escola Tècnica Superior del Medi rural i Enologia, per a la creació d'un centre únic, resultant de la integració d'ambdues, amb la denominació actual d'Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Agronòmica i del Medi natural (ETSEAMN).

La Escola Tècnica Superior d'Arquitectura (ETSA) de València es va crear el 24 d'octubre de 1968, encara que dos anys abans, en 1966, en l'antic Palacio de l'Exposició, s'imparteixen les primeres classes d'aquests estudis a València, actuant com a secció delegada de l'Escola d'Arquitectura de Barcelona. Des del seu començament, aquesta escola ha influït decisivament en la configuració de la ciutat de València i el seu entorn.

Cronològicament, és la tercera escola d'arquitectura d'Espanya, després de la de Madrid, i la de Barcelona, creades en 1844 i 1875, respectivament.

L'Escola Tècnica Superior d'Enginyers de Camins, Canals i Ports (ETSECCP) de València, es va crear així mateix el 24 d'octubre de 1968. La seua presència respon a la necessitat de creixement i millora de les infraestructures implícites en els plans de desenvolupament dels anys 60 a Espanya, i en particular en el corredor mediterrani. Això va provocar la intensificació dels estudis d'enginyeria en aquestes especialitats, augmentant l'oferta docent i, en conseqüència, de professionals titulats. Des dels seus començaments ha sigut i és un centre pioner en la integració de títols i referència a nivell nacional.

Cronològicament, és la tercera escola de camins d'Espanya, després de la de Madrid, creada en 1802, i la de Santander, fundada en 1963.

L'Escola Tècnica Superior d'Enginyers Industrials (ETSII) de València es va crear ex novo per decret l'any 68. Encara que a mitjan segle XIX, davant la necessitat de reforçar el teixit industrial, ja es va proposar la creació d'escoles especials de nivell superior en diferents llocs d'Espanya. Va ser entrat el segle XX, en un nou context econòmic, quan es creen definitivament un número important d'aquestes escoles superiors, entre elles, la ETSII de València, que ha significat un important suport per a la implantació de destacades empreses industrials en la Comunitat i, sobretot, en l'àmbit educatiu, ja que ha format a milers de titulats superiors que exerceixen aquesta activitat professional dins i fora de les nostres fronteres.

Cronològicament, és la sisena escola d'enginyers industrials d'Espanya, després de les de Barcelona (1851), Bilbao (1899), Madrid (1901), Terrassa (1962) i Sevilla (1963).

La Universitat Politècnica de València (any 1971). El campus de Vera

L'11 de març de 1971, segons Decret 495/1971,l'Institut Politècnic Superior es constitueix en La Universitat Politècnica de València,un fet que, més que un canvi de nom, suposa la integració total en el sistema universitari, amb efectes sobre l'ordenació i regulació de centres d'ensenyament, les titulacions, l'accés del professorat, etc. En definitiva, comporta el mateix tractament legal que la Llei General d'Educació estableix per a les universitats en general. D'altra banda, el fins ara president del IPS passa a ser rector de la UPV.

És la primera vegada que a Espanya es creen universitats politècniques. I és que amb la mateixa data es constitueixen les tres primeres universitats politècniques en tres decrets successius: la de Barcelona, de Madrid i de València.

A partir d'octubre de 1968, acabat de crear el IPSV es va disposar que les quatre escoles impartiren la seua docència aqueix mateix any. En aquells anys, l'ETS d'Enginyers Agrònoms i l'ETS d'Arquitectura, ja comptaven amb instal·lacions adequades -tenien plans d'estudi definits, professorat contractat i alguns professors amb plaça en propietat, i previsió d'alumnat-. Però no era el cas de les escoles de Camins i Industrials, que es van auxiliar amb aules cedides per la ETS d'Enginyers Agrònoms, ajustant i optimitzant l'ús d'espais i recursos comuns. Es van redactar en brevíssim termini plans d'estudi provisionals per als nous centres. Es va incrementar la cerca i contractació del professorat adicional necessari. En definitiva, es va aconseguir que el IPSV, a només tres mesos de la seua creació, posara en marxa totes les titulacions dels centres que integrava.

Aquesta situació va durar dos anys acadèmics, 1968-69 i 1969-70, ja que l'any 1970 entren en servei les instal·lacions de la primera fase del projecte del campus de Vera. Allí se situen per un temps les escoles tècniques superiors de Camins i Industrials. Poc després, ho fa l'ETS d'Arquitectura. I a començament dels anys 80, acabada la segona fase de la construcció del campus, es trasllada l'ETS d'Enginyers Agrònoms i es reubiquen les altres tres escoles.

Integració de les escoles universitàries en la UPV (1972). Les primeres 5 escoles universitàries i la seua evolució

Les antigues escoles d'ensenyaments tècnics de grau mitjà que incloïen en la seua denominació el terme de perit en les diferents branques de l'enginyeria i de aparelladors per a l'ajuda a l'arquitectura, van passar a denominar-se a partir de l'any 1964 escoles d'enginyeria tècnica i escoles d'arquitectura tècnica, respectivament.

No obstant això, al maig de 1972, per el Decret 1377/1972 i amb la nova denominació que afig el terme universitària, passen a integrar-se en les diferents universitats de l'Estat. Així, l'escola d'Arquitectura Tècnica i l'escola d'Enginyeria Tècnica, passen a canviar-se de nom com a Escola Universitària d'Arquitectura Tècnica i Escola Universitària d'Enginyeria Tècnica respectivament.

A la Universitat Politècnica de València li va correspondre integrar les cinc escoles universitàries existents en aqueix moment en el territori de la Comunitat, que eren:

Escola Universitària d'Enginyeria Tècnica Agrícola de València
Escola Universitària d'Enginyeria Tècnica Industrial d'Alcoi
Escola Universitària d'Enginyeria Tècnica Industrial de València
Escola Universitària d'Arquitectura Tècnica de València
Escola Universitària d'Enginyeria Tècnica d'Obres Públiques d'Alacant

Per tant, en 1972, la Universitat Politècnica de València queda formada per quatre escoles tècniques superiors i cinc escoles universitàries.

Al contrari que la majoria de les ETS, que han mantingut la seua denominació, les escoles universitàries han canviat al llarg de les dècades substancialment la seua activitat i, com a conseqüència, la seua denominació:

L'Escola Universitària d'Enginyeria Tècnica Agrícola (EUITA) de València es va crear com a Escola de Perits Agrícoles de València en 1959, en el mateix Decret 1283/1959, que va crear la ETSEA de València. Igualment va començar la seua tasca acadèmica en el curs 1960-61, en la localitat valenciana de Burjassot, en el si de l'antiga "estació fitopatològica". Paral·lelament, en el curs 1965-66 les seues instal·lacions es traslladen de Burjassot a l'edifici de l'antic passeig de València a la Mar, número 19 (avui, avinguda de Blasco Ibáñez) de la ciutat, on va romandre fins a la seua fusió amb ETSEA.

L'any 2002, quan les escoles universitàries poden optar a la impartició dels segons cicles d'ensenyaments en les diferents titulacions i els departaments universitaris assignen el professorat necessari, la majoria opta per incloure en els seus plans d'ensenyament alguns segons cicles i cursos de màster, i fins i tot programes de doctorat. Amb això passen a ser escoles tècniques superiors. En particular, la EUITA va passar a denominar-se l'any 2002 Escola Tècnica Superior del Medi rural i Enologia mantenint la seua ubicació en l'avinguda de Blasco Ibáñez.

L'any 2010, com ja es va comentar en exposar l'evolució de la ETSEA, es van fusionar totes dues escoles i va sorgir la nova Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Agronòmica i del Medi Natural (ETSEAMN), que es va situar al campus de Vera. El fruit de la fusió de totes dues escoles conforma un dels centres de referència de l'estudi de l'agronomia i agricultura a Espanya.

L'Escola Universitària d'Enginyeria Tècnica Industrial d'Alcoi es va crear com a Escola Industrial Elemental en 1862. Per la seua ubicació, molt distant de la seu central de la UPV, aquesta escola constitueix en si mateixa un campus universitari propi, el campus d'Alcoi. En 1994, va ampliar significativament el seu oferisca docent, en crear-se la Escola Politècnica Superior d'Alcoi. Des de llavors, ha anat creixent tant en el nombre de titulacions impartides com en el d'estudiants matriculats, i s'ha convertit avui dia en un important element dinamitzador per a la innovació del sector industrial i impulsor de l'emprenedoria empresarial d'Alcoi i la seua comarca.

L'Escola Universitària d'Enginyeria Tècnica Industrial (EUITI) de València pot considerar-se l'escola tècnica més antiga de la Comunitat Valenciana, amb una edat que supera àmpliament el segle. Va ser concretament a mitjan segle XIX quan -amb l'anomenada llei de Claudio Moyano en què s'establien els nivells d'ensenyament i apareixien en el nivell superior, al costat de les universitats, les escoles especials d'enginyeria- set ciutats, entre elles València, van optar per la posada en marxa d'escoles especials industrials agrupades en el Real Institut Industrial d'Espanya.

València va crear la seua Escola Especial d'Enginyeria Industrial l'any 1850, amb els seus ensenyaments de nivel superior tal com exigia el Real Institut Industrial d'Espanya. Però les dificultats econòmiques per al sosteniment d'aqueixos centres van obligar a tancar en la dècada de 1860 sis d'aqueixes escoles, entre elles la de València, que es va clausurar en 1865. Va ser reemplaçada per una escola industrial professional, de nivell mitjà. En ella, després d'innombrables canvis d'estructura, funcionament i denominació -Escola de Perits Industrials (EPI) des de 1931; Escola d'Enginyeria Tècnica Industrial (EITI) des de 1964 i Escola Universitària d'Enginyeria Tècnica Industrial (EUITI) des de 1972-, s'han format milers de titulats tècnics i universitaris que han contribuït a consolidar el teixit industrial de la Comunitat Valenciana. Fins al seu trasllat definitiu en els anys 90 al campus de Vera, el seu emplaçament va ser l'antiga avinguda del Regne de València, 46.

Finalment, l'any 2002, en incorporar segons cicles d'ensenyament universitari, la EUITI es transforma en l'actual Escola Tècnica Superior d'Enginyeria del Disseny (ETSID).

L'Escola Universitària d'Arquitectura Tècnica (EUAT) de València es crea a l'abril de 1968, anterior al IPSV, com a Escola d'Arquitectura Tècnica de València, segons Decret 854/1968 de 4 de abril, i s'emplaça al campus de Vera des de mediats els anys 70. Amb els canvis haguts en l'estructura cíclica de l'ensenyament -grau, màster i doctorat- i l'increment de titulacions, es converteix l'any 2002 a l'Escola Tècnica Superior de Gestió en l'Edificació, i en 2010, en l'actual de Escola Tècnica Superior d'Enginyeria d'Edificació.

L'Escola Universitària d'Enginyeria Tècnica d'Obres Públiques d'Alacant es va crear a l'abril de 1968 com a Escola d'Enginyeria Tècnica d'Obres Públiques, segons el mateix decret que va crear la EUAT, Decret 854/1968 de 4 d'abril. Encara que en 1972 es va integrar en la UPV, per raons d'interès estratègic en 1991 va passar a formar part de la Universitat d'Alacant, creada en 1979.

Incorporació de nous centres (del 1975 al 2000). La seua evolució: fusions i canvis de denominació

En el període que va de 1975 a 2000, la Universitat Politècnica de València va augmentant progressivament l'oferta de nous ensenyaments i titulacions, al mateix temps que es creen i incorporen nous centres docents.

L'adscripció a la UPV de l'antiga Escola de Belles arts de València es va establir per Decret 2503/1975 de 23 d'agost, i posteriorment, en 1978, l'escola es converteix en Facultat de Belles arts (FBBAA). Per les seues aules han passat artistes, comissaris i crítics d'art, professionals i empresaris de diferents sectors creatius. Actualment, la Facultat de Belles arts de la Universitat Politècnica de València és considerada com la millor del sistema universitari espanyol i dota d'un component artístic a la UPV.

En 1978 es crea la Escola Universitària d'Enginyeria Tècnica Agrícola d'Oriola (Alacant) integrada en la UPV. En 1994 passa a denominar-se Escola Politècnica Superior i, en crear-se en 1996 la Universitat Miguel Hernández, a Elx (Alacant), aquesta escola passa a adscriure's a aquella universitat.

Els estudis d'informàtica van començar a impartir-se en 1982 en la llavors Escola Universitària d'Informàtica (Reial decret 1620/1982 de 18 de juny), creada i integrada en la UPV. L'any 2002, canvia la seua denominació pel de Escola Tècnica Superior d'Informàtica Aplicada. En 1985 -Reial decret 1855/1985 de 9 d'octubre -, s'estableix la Facultat d'Informàtica, on s'imparteix el títol d'enginyeria informàtica. Anys més tard, en 2010, es funden tots dos centres, la qual cosa dona lloc a l'actual Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Informàtica (ETSINF).

La Escola Tècnica Superior d'Enginyers de Telecomunicació (ETSIT) va ser creada en 1989 (Decret 117/1989 de 28 de juliol). En l'actualitat, està posicionada com una de les escoles de referència a nivell nacional i internacional i inclou totes les disciplines i facetes de l'enginyeria de telecomunicació.

En 1989, en el mateix Decret 117/1989, funda l'Escola Universitària d'Enginyeria Tècnica de Topografia i d'Obres Públiques en la UPV. En 1994, es transforma en Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Topogràfica, Cartogràfica i Geodèsica(ETSIGCT), els estudis de la qual s'han adaptat als canvis que ha portat amb si la introducció de les tecnologies de la informació i les comunicacions en els mètodes i les pràctiques tradicionals. D'altra banda, la docència d'obres públiques es trasllada a la ETS d'Enginyeria de Camins, Canals i Ports.

La Escola Universitària de Gandia, creada en 1993, es constitueix com Escola Politècnica Superior de Gandia (EPSG) durant el curs acadèmic 1999-2000. En ella s'imparteixen ensenyaments de forestals, medi ambient , turisme, comunicació audiovisual, enginyeria de sistemes de telecomunicació, so i imatge. L'establiment del campus de Gandia permet, en certa manera, que la Ciutat Ducal recupere segles de tradició universitària. I és que, en 1549, s'havia fundat l'antiga Universitat de Gandia, primera universitat jesuïta del món sota el patronat del duc San Francisco de Borja i amb la direcció de la Companyia de Jesús. Durant dos segles va ser un centre universitari de referència. Es van impartir classes fins que, en 1767, els jesuïtes van ser expulsats d'Espanya i la Universitat es va clausurar. En l'actualitat, el campus de Gandia, que va complir en 2019 el seu vint-i-cinquè aniversari, ofereix una àmplia oferta formativa i es caracteritza per ser un centre amb marcada dimensió internacional i investigadora.

Durant el curs acadèmic 1999-2000, es posa en marxa la Facultat d'Administració i Direcció d'Empreses (FADE), creada per Decret 56/2000, de 25 d'abril, del Govern Valencià , completant-se així el mapa actual d'escoles i facultats de la UPV.