•  I
• a · A  I
• Accessibilitat  I
• Mapa web  I
• Cercar  I
• Directori

• ::  Sign in :: 

Un equip d'investigadors de la Universitat Politècnica de València (UPV) i la Universitat de la Frontera (Xile) ha desenvolupat un nou estudi que demostra que el jazz pot ajudar les administracions públiques a decidir en quines infraestructures (carreteres, hospitals, universitats...) és millor invertir els diners per a afavorir la qualitat de vida de la ciutadania.

La metodologia dissenyada per l'equip de científics espanyols i xilens es basa en la intel·ligència subjacent en l'harmonia musical del jazz. Amb referència a això, Víctor Yepes, investigador de l'Institut Universitari de Ciència i Tecnologia del Formigó (ICITECH) de la UPV, explica que "l'harmonia ens ha servit d'inspiració per a elaborar un algorisme que és capaç de determinar l'impacte d'una determinada decisió -invertir en un aeroport o en una línia d'AVE, per exemple- tant a curt com a mitjà i llarg termini".

L'habilitat d'improvisar

Segons explica el professor Yepes, l'algorisme de cerca harmònica es basa en el procés de la improvisació musical: "No tothom posseeix habilitat per a improvisar música, ja que és un procés que requereix experiència i un coneixement previ de les harmonies. Per exemple, en el jazz, el músic compon una nova melodia basant-se en els seus coneixements musicals per a seleccionar noves notes aleatòriament. Si el conjunt de notes tocades es considera una bona harmonia, aquesta es desa en la memòria de cada músic, la qual cosa incrementa la possibilitat de fer una bona harmonia la pròxima vegada".

L'algorisme desenvolupat pels investigadors espanyols i xilens fa una cosa semblant. Cada melodia es defineix per un vector, igual que cada infraestructura d'aquelles entre les quals cal triar. Cada nova iteració de l'algorisme tria una melodia (infraestructura) semblant que, si és millor, s'afig al repertori.

"Al final del procés", afig Yepes, "l'algorisme és capaç de definir una melodia (infraestructura) d'una qualitat molt alta. Dit d'una altra manera, la intel·ligència de l'algorisme permet ajudar a triar la millor infraestructura possible considerant aspectes tan diversos com l'ocupabilitat, l'educació, la sanitat, el confort o la qualitat de vida".

Més objectiu

El mètode permet minimitzar els errors a l'hora de decidir quina mena d'inversió és la més adequada i fer així més objectiva la decisió de les autoritats, ja que el sistema té en compte no sols els efectes econòmics i mediambientals, sinó també els socials, que són més difícils d'avaluar.

"Els factors econòmics o mediambientals condicionen el tipus de decisió, però els efectes en la societat a curt i llarg termini poden ser irreversibles. Hi ha molts exemples de males decisions amb greus repercussions: aeroports infrautilitzats, línies d'alta velocitat innecessàries, llargues llistes d'espera als hospitals, altíssims percentatges d'atur, etc. Aquest mètode ajudaria a posar fi a aquestes situacions", afirma l'investigador de l'ICITECH-UPV.

Aplicada a El Salvador

La metodologia s'ha aplicat ja a El Salvador, on ha permès prioritzar les inversions en carreteres i maximitzar-ne els beneficis tant a curt com a llarg termini. "La transcendència del mètode desenvolupat és l'aplicabilitat a qualsevol context i territori, cosa que permet millorar les condicions de vida d'amplis sectors socials amb l'ajuda de la intel·ligència subjacent en la música", conclou Yepes.

El treball que han dut a terme els investigadors espanyols i xilens s'ha publicat en el Journal of Cleaner Production.