•  I
• a · A  I
• Accessibilitat  I
• Mapa web  I
• Cercar  I
• Directori

• ::  Sign in :: 

Un equip internacional de científics liderat pel Dr. Luis Guanter, professor de la UPV i responsable del Grup LARS de l'Institut d'Enginyeria de l'Aigua i Medi Ambient de la Universitat Politècnica de València (IEAMA-UPV), ha documentat la fuita de metà més gran registrada mai en un pou petrolífer. El pou està situat al camp Karaturun East (Kazakhstan).

L'estudi, publicat en Environmental Science & Technology Letters i seleccionat per Nature com Research Highlight, quantifica i rastreja l'evolució d'aquesta emissió massiva de metà, gràcies al potencial de la combinació de dades satel·litàries procedents de diverses missions, com per exemple TROPOMI, GHGSat, PRISMA, EnMAP i EMIT, juntament amb els radiòmetres multiespectrals Sentinel-2 i Landsat.

La investigació liderada pel grup LARS del IEAMA-UPV indica que aquest accident, que provocà un incendi de 10 metres d'altura i la formació d'un cràter de 15 metres d'ample, va superar significativament esdeveniments anteriors com el d’Aliso Canyon en 2015, Ohio en 2018 i Louisiana en 2019.

“La fuita es va iniciar el 9 de juny de 2023 i alliberà aproximadament 131.000 tones de metà a l'atmosfera durant els 205 dies que va durar l'incident. De fet, per a segellar el pou s’hi injectaren milers de tones d'aigua i, finalment, es va aconseguir detenir el flux de gas el 25 de desembre de 2023 mitjançant la injecció de llot de perforació”, explica Luis Guanter, investigador del IEAMA.

Importància del treball desenvolupat

En l'estudi han participat investigadors del grup LARS-IEAMA, com són Javier Roger, Adriana Valverde, Itziar Irakulis i Javier Gorroño, al costat d'experts de diverses institucions internacionals, com ara SRON Netherlands Institute for Space Research, Kayrros, Environmental Defense Fund i United Nations Environment Programme.

En aquesta investigació, s'han desenvolupat nous mètodes de processament de dades que permeten millorar la informació i manejar els grans i concentrats plomalls de metà detectats.

“Aquests mètodes optimats inclouen la implementació d'un filtre adaptat per a detectar plomalls i models específics de quantificació de metà per als instruments hiperespectrals”, detallen els investigadors del grup LARS.

Per això, destaquen que les tecnologies avançades basades en informació satel·litària són crucials per a detectar i quantificar emissions de metà, especialment en llocs remots on aquests esdeveniments solen passar desapercebuts.

“El nostre treball demostra com les eines espacials avançades són essencials per a descobrir i gestionar aquests esdeveniments de superemissió, que permeten una reconstrucció precisa i una quantificació robusta de les emissions ", afirmen els membres del grup LARS.

Finalment, els investigadors del IEAMA posen en relleu la necessitat d'un monitoratge continu i precís per a mitigar els impactes ambientals de les activitats industrials, com pot ser l'extracció de petroli i gas.

“El gas natural, a més de ser una font d'energia important, també és un gas d'efecte d'hivernacle responsable de quasi d'un terç del calfament global actual, ja que conté més del 90% de metà. La diferència amb el CO¿ és que té un impacte major a curt termini, per la qual cosa és necessari actuar en origen i reduir les emissions”, conclouen.

Referència

Multisatellite Data Depicts a Record-Breaking Methane Leak from a Well Blowout. Luis Guanter, Javier Roger, Shubham Sharma, Adriana Valverde, Itziar Irakulis-Loitxate, Javier Gorroño, Xin Zhang, Berend J. Schuit, Joannes D. Maasakkers, Ilse Aben, Alexis Groshenry, Antoine Benoit, Quentin Peyle, and Daniel Zavala-Araiza Environmental Science & Technology Letters DOI: 10.1021/acs.estlett.4c00399