•  I
• a · A  I
• Accessibilitat  I
• Mapa web  I
• Cercar  I
• Directori

• ::  Sign in :: 

Un estudi desenvolupat per investigadors de l'Institut de Ciència i Tecnologia Animal de la Universitat Politècnica de València (ICTA-UPV) i l'Àrea de Seguretat Alimentària de la Fundació per al Foment de la Investigació Sanitària i Biomèdica de la Comunitat Valenciana (FISABIO-Salut Pública), ha demostrat la reducció d'emissions contaminants amb la crema en sec de la palla de l'arròs.

En el seu treball, les conclusions del qual ha publicat la revista Atmospheric Environment, els investigadors van quantificar els nivells d'emissions contaminants derivats de la crema de la palla de l'arròs en tres escenaris diferents, en funció de la humitat del producte: 5%, 10% i 20%. Per a açò, van dur a terme quatre proves de crema per nivell d'humitat en una cambra controlada situada a l'ICTA-UPV.

Amb un 20% d'humitat, la palla tarda el doble a cremar-se i emet més CO2, partícules en suspensió i hidrocarburs potencialment tòxics que amb un 5%

Segons apunta Salvador Calvet, investigador de l'ICTA-UPV, amb un 20% d'humitat, la palla tarda el doble de temps a cremar-se que amb un 5%, i emet major quantitat de diòxid de carboni (CO2). En concret, amb una humitat del 20%, emet un total de 835 grams de CO2 per cada quilo de palla, enfront dels 776 grams per quilo que emet amb un 5% d'humitat.

Així mateix, l'estudi destaca l'increment notable (de quatre vegades) de partícules en suspensió -"sensació de fum", indica Calvet- en la combustió amb el 20% d'humitat respecte de la més seca.

Una cosa semblant ocorre amb els hidrocarburs aromàtics policíclics, que, segons diversos estudis, poden tenir un efecte tòxic o cancerigen si arriben a la població en elevades concentracions, i que poden multiplicar-se fins per sis entre ambdues proves extremes.

Allò ideal, no cremar la palla i donar-hi un ús alternatiu

Això no obstant, María Cambra, coautora de l'estudi i investigadora també de l'ICTA-UPV, assenyala que "allò ideal seria no cremar la palla i donar-hi un ús alternatiu. A més, si cal cremar, seria millor fer-ho en una instal·lació de combustió, la qual cosa permetria aprofitar l'energia i alhora reduir la contaminació".

"Però si no hi ha cap més alternativa que cremar la palla al camp", prossegueix Cambra, "cal intentar que aquesta tinga la menor humitat possible, i evitar les condicions climatològiques que dirigisquen el fum de la crema a les poblacions".

En el seu treball, els investigadors de la UPV i FISABIO-Salut Pública incideixen en la necessitat d'impulsar noves iniciatives que permeten millorar la gestió de la palla d'arròs, "per evitar precisament la crema en camp obert".

Extraure el material dels camps, car i difícil

"El principal problema", explica Calvet, "resideix en la dificultat d'extraure el material dels camps. Aquests solen ser xicotets, i amb un grau variable d'humitat o entollament que en dificulta l'extracció. A més, retirar la palla del camp és més car que cremar-la o incorporar-la al sòl, de manera que poques alternatives li queden a l'arrosser".

Finalment, Clara Coscollà, investigadora de FISABIO, indica que el treball també planteja estratègies per a dur a terme la reducció de les emissions a l'atmosfera: "Durant la combustió de la palla de l'arròs poden emetre's diversos contaminants, com són les dioxines, els hidrocarburs aromàtics policíclics o metalls, a l'aire ambient, i això pot produir efectes perjudicials sobre la salut de la població. Aquest estudi investiga estratègies que minimitzen aquestes emissions a l'atmosfera, per protegir la salut pública".

Notícia UPV TV
Descarrega arxiu