•  I
• a · A  I
• Accessibilitat  I
• Mapa web  I
• Cercar  I
• Directori

• ::  Sign in :: 

Els treballs de restauració i rehabilitació de l'església de Sant Joan del Mercat, declarada Monument Històric-Artístic Nacional en 1947, han arribat a la fi i el temple torna a mostrar l’esplendor després de cinc anys de treballs.

El projecte ha abordat tres grans àmbits d'intervenció: la restauració arquitectònica de les façanes i estructures, la recuperació pictòrica i escultòrica de l'interior i, com a colofó, la creació d'una projecció audiovisual immersiva que convida a viure el temple d'una manera completament nova, que se suma a les projeccions previstes de l'absis.

Els treballs de restauració arquitectònica, dirigits per l'arquitecte Carlos Campos i executats per l'empresa Estudio Métodos de Restauración (EMR) han permès esmenar deficiències estructurals i retornar el caràcter original a l'edifici, així com la renovació de la il·luminació.

En paral·lel, liderat per la catedràtica Pilar Roig, professora del Departament de Conservació i Restauració de Béns Culturals de la UPV i investigadora de l'Institut Universitari de Restauració del Patrimoni, l'interior del temple ha recuperat els frescos de la volta, obra del pintor Antonio Palomino, a més de la renovació de revestiments a l'interior del temple.

Gràcies a l'impuls de la Fundació Hortensia Herrero, l'edifici ha recuperat la seua lluentor després de dècades de deterioració. L'actuació, que ha suposat una inversió pròxima als deu milions d'euros, ha retornat a la ciutat un espai històric, artístic i espiritual de primer ordre, que torna a enlluernar com a part essencial del patrimoni valencià.

“Estic molt contenta perquè, després de cinc anys de reconstrucció, més un d'avantprojecte, per fi podem gaudir d'aquesta bellesa de temple. És un orgull que puguen gaudir-lo no sols els valencians, que recuperen una de les seues grans joies, sinó també els visitants que vulguen endinsar-se en el cor històric d'aquesta ciutat. Ara, finalitzada aquesta restauració, València tindrà un motiu, una excusa més per a visitar-la, fent-la més atractiva i posant-la un poc més en el mapa del que ja ho està”, explica Hortensia Herrero, mecenes i presidenta de la fundació que porta el seu nom i que ha fet possible aquesta restauració.

Intervenció pictòrica, escultòrica i ornamental: 350 m², 85 panells, 8 llunetes i videomapatge

La intervenció pictòrica, escultòrica i ornamental, duta a terme per l'Institut Universitari de Restauració del Patrimoni de la Universitat Politècnica de València, s'ha basat en més de 30 anys d'investigacions. Després d'una primera fase realitzada entre els anys 2004 i 2009 en un terç de la volta, aquesta nova actuació ha culminat pràcticament la totalitat dels àmbits ornamentals de la nau central, incloent-hi la decoració pictòrica de 10 de les 12 capelles laterals.

L'objectiu fonamental de la intervenció ha consistit a restituir la “imatge de les pintures d'Antonio Palomino, destruïda per un incendi durant la Guerra Civil. La idea plasmada es basa a aconseguir la coexistència de material fotogràfic històric, com a acostament més fidel a la realitat, i els fragments originals conservats, que permet d'aquesta manera preservar i recuperar els valors estètics i documentals del conjunt sense desatendre els valors d'ús i simbòlics que un espai d'aquestes característiques requereix”, explica Pilar Roig.

El projecte culminat ha abordat la intervenció efectiva de la totalitat del conjunt mural de Palomino, que en aquesta segona fase d'intervenció abasta una superfície de 350 m² distribuïts en 85 panells, juntament amb 8 llunetes i la recreació mitjançant videomapatge de les pintures desaparegudes de la semicúpula del presbiteri.

“La intervenció física que han rebut els fragments de pintura arrancada ha consistit a revertir i millorar l'actuació a què sotmeteren les pintures l'equip dels germans Gudiol a mitjan segle XX. D'aquesta manera, cada fragment ha rebut una sèrie d'actuacions de neteja i consolidació per l’anvers, s’ha separat del tauler de contraxapat i, després de diferents treballs de reforç del revers, s'ha adherit a un nou suport especialment dissenyat per a integrar-se novament en l’estructura arquitectònica original”, indica Pilar Roig.

Estucs

El foc i les reparacions realitzades en el segle XX també provocaren danys severs en els estucs. La intervenció de l’IRP-UPV en aquest cas s'ha centrat a revertir tractaments inadequats, recuperar volums originals, eliminar repintades, restablir la cohesió dels morters i restaurar els estrats d'acabat. “La recuperació de les superfícies daurades i de les textures materials pròpies de la tècnica d’estuc constitueix una de les principals consecucions d'aquesta actuació”, destaca Pilar Roig.

Fibra de carboni i alumini, bioneteja amb bacteris…

Els assoliments tècnics més destacables s'han plasmat en els processos de substitució dels inadequats suports de fusta per estructures de fibra de carboni i alumini, la neteja i la reconstrucció pictòrica. Segons Pilar Roig, “la neteja ha combinat alternatives innovadores i respectuoses, com ara emulsions gelificades sense tensioactius, làser i bioneteja amb bacteris, que han aportat eficàcia tècnica amb un enfocament sostenible i no invasiu, alineat amb els principis de la conservació contemporània”.

La reintegració pictòrica ha combinat el retoc tradicional amb la reconstrucció de les grans pèrdues mitjançant la transferència d'imatges virtuals impreses, obtingudes a partir de la rectificació i acoloriment digital de la fotografia de J. Alcón anterior a l'incendi de 1936, que ha permès restituir amb rigor l'estètica i la llegibilitat del conjunt.

90 persones UPV, més de 80.000 hores de treball

Junt amb l'equip de l’Institut Universitari de Restauració del Patrimoni, per part de la UPV han col·laborat també investigadors i investigadores del departament de Conservació i Restauració de Béns Culturals- Facultat de Belles Arts, de l'Institut Universitari d'Investigació de Telecomunicacions i Aplicacions Multimèdia (iTEAM), el departament d'Enginyeria Cartogràfica Geodèsia i Fotogrametria-Escola Tècnica Superior d'Enginyeria de Camins, Canals i Ports, l'Institut Universitari d'Investigació de Tecnologia de Materials, el departament de Projectes Arquitectònics-Escola Tècnica Superior d'Arquitectura i l'Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Industrial.En total, han sigut prop de 90 experts i expertes de la UPV els que han format part d'aquest projecte, al qual li han dedicat en total més de 80.000 hores de treball.

Intervenció arquitectònica

D'altra banda, el projecte de la rehabilitació arquitectònica ha suposat una intervenció integral d'alt valor patrimonial. La restauració exterior va incloure actuacions en totes les façanes, així com en la capella de la Comunió i la torre campanar.

“La intervenció en les façanes de l'església de Sant Joan del Mercat ha tingut com a objectiu la recuperació de la imatge de l'edifici, compendi d'història i art, en un espai urbà especialment significatiu. Es va fer un important treball de consolidació dels murs i elements de decoració i de la pedra picada, tenint en compte que la meitat de les façanes, les situades a nord i oest, no havien sigut restaurades en molt de temps. Les altres dues, sud (Mercat Central) i est (Llotja), van ser intervingudes parcialment a la fi dels anys noranta”, explica Carlos Campos.

La intervenció ha unificat el nivell de tractament dins de la diversitat de tipus constructius de l'edifici. Va ser especialment important la façana nord, tenint en compte que és la part de l'edifici que conserva l’estructura original gòtica, la perspectiva de la qual s'arriba a veure des de la plaça del Tossal. “La recuperació dels finestrals ogivals, de gran dimensió i que quedaren encegats en la transformació barroca, o la funcionalitat de les gàrgoles originals, són aspectes d'especial transcendència per a fer visible la llarga història i vicissituds d'aquest temple, tenint en compte que a l’interior conserva la unitat d'estil implantada en el segle XVII. L'últim que es va escometre va ser la restauració de la façana de la plaça del Mercat, que compta amb elements escultòrics i populars de gran interès, per a finalitzar amb aquesta fase la intervenció de major impacte urbà”, conclou l'arquitecte responsable, Carlos Campos.

“Barroc Immersive”: art i tecnologia al servei del patrimoni

Com a colofó a la restauració, la Fundació Hortensia Herrero ha presentat una proposta de projeccions immersives Barroc Immersive, que transforma el temple en un espai de llum, so i narrativa audiovisual. Es tracta d'un viatge audiovisual que se serveix de la tecnologia més avançada per a submergir-nos en la història de l'església de Sant Joan del Mercat des d'una perspectiva simbòlica.

“Després de la restauració, a la parròquia li queda la responsabilitat de conservar-la i cuidar-la. Perquè aquesta responsabilitat siga més suportable, des de la FHH hem volgut afegir un adorn més, un regal, un llegat. Es tracta d'unes projeccions artístiques-religioses que recorreran les seues parets i les seues voltes, contant-nos la seua història, il·luminant i omplint de color i vida tots els seus racons. Així unirem l'espiritual amb l'artístic, el passat amb el present més innovador”, conclou Hortensia Herrero.