•  I
• a · A  I
• Accessibilitat  I
• Mapa web  I
• Cercar  I
• Directori

• ::  Sign in :: 

Eva Nogales, biofísica de la Universitat de Califòrnia-Berkeley, una de les investigadores espanyoles més destacades del panorama científic mundial i candidata al Nobel, ha inaugurat el mural amb el qual la Universitat Politècnica de València (UPV) i l’Ajuntament de València, a través de València Innovation Capital, li reten tribut dins del projecte Dones de Ciència.

El mural està situat en una de les fronteres de l’IES El Cabanyal de València i és obra de l’artista Paula Dorado. Hi destaca la figura central d’Eva Nogales, acompanyada d’un entramat de tubulines, element clau en la seua investigació i que és semblant a una peça de Lego que forma els microtúbuls, essencials per a la vida de les cèl·lules. És un descobriment que obri la porta a nous tractaments contra el càncer i que li va valdre ser portada de la revista Nature.

“A mi, el mural em fa moltíssima il·lusió. L’artista Paula Dorado ha fet una labor excel·lent i m’encanta que la UPV l’haja situat en un institut de secundària”, ha explicat Eva Nogales.

Trobada amb l’alumnat

Després de presentar el mural, Eva Nogales ha mantingut una trobada amb alumnat de Batxillerat del centre. Durant vora una hora, la investigadora de la Universitat de Califòrnia ha respost a totes les preguntes que, al llarg dels últims dies, havien preparat en classe. Ha explicat com és un dia en el laboratori –“la ciència és meravellosa, cada dia la faena que fas és diferent i sempre envoltada de gent jove, estudiants de tesi o postdoctorals, als quals m’encanta veure com triomfen i es dediquen també a la ciència”–, l’aplicació dels seus estudis en teràpies contra el càncer o si al llarg de la seua carrera s’ha trobat amb alguna dificultat afegida pel fet de ser dona.

A més, Eva Nogales ha fet una recomanació i ha donat consells als estudiants de l’IES El Cabanyal. “És una vida de descobriment, d’esforç, però sempre aprenent del teu propi treball i del d’altri”, ha explicat a xics i xiques que encara tenen el seu futur per descobrir.

La inauguració del mural s’ha emmarcat en els actes programats amb motiu de la deliberació del jurat dels Premis Rei Jaume I, del qual forma part Eva Nogales; el veredicte dels premis es fa saber demà dimarts.

43 murals, 86 dones… i altres tres en marxa

Paula Llobet, regidora de Turisme, Innovació i Captació d’Inversions de l’Ajuntament de València, ha manifestat que “des de València Innovation Capital, treballem per acostar les disciplines científiques i tecnològiques a xiquetes i joves. Perquè a València volem generar l’entorn adequat perquè florisca tot el talent, sense barreres ni estereotips, i perquè sabem que el futur de la innovació també depèn de la diversitat de mirades. L’exemple d’Eva Nogales és, sens dubte, una inspiració potent per al futur”.

Amb el mural en homenatge a Eva Nogales, el projecte Dones de Ciència ja té quaranta-tres obres, fetes per altres tantes artistes, sempre amb el suport de la Fundació Espanyola per a la Ciència i la Tecnologia (FECYT) del Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats.

A més, l’equip de Dones de Ciència ja treballa en tres nous murals, que homenatjaran, respectivament, Rosa Menéndez, primera presidenta del Consell Superior d’Investigacions Científiques; Amparo Chiralt, investigadora valenciana i catedràtica de Tecnologia d’Aliments a la Universitat Politècnica de València, i Pilar Carbonero, pionera de la biotecnologia a Espanya.

Sobre Eva Nogales

Va estudiar Física en la Universitat Autònoma de Madrid (UAM) i en acabant es va doctorar en Biofísica en la Universitat de Keele, al Regne Unit. Durant l’etapa com a investigadora postdoctoral en el Laboratori Nacional Lawrence Berkeley (LBNL), als Estats Units, i junt amb Ken Downing, va aconseguir determinar l’estructura de la tubulina, una proteïna clau en les cèl·lules, utilitzant cristal·lografia electrònica.

Des de 1998 forma part de la Universitat de Califòrnia, a Berkeley, on actualment és professora distingida en l’àrea de Biologia Molecular i Cel·lular. A més, des de l’any 2000 és investigadora del prestigiós Institut Mèdic Howard Hughes, i també treballa com a científica sènior en el LBNL. En el 2020 va ser elegida presidenta de la Societat Americana de Biologia Cel·lular (ASCB).

El seu treball se centra a entendre com funcionen grans complexos de molècules dins de les cèl·lules. Per a aconseguir-ho, des del seu grup utilitzen la criomicroscòpia electrònica, una tècnica que permet observar amb gran detall l’estructura i el comportament de les molècules.

Al llarg de la seua carrera, ha rebut molts premis i reconeixements internacionals pel que ha contribuït a la ciència, entre els quals destaquen la medalla Burton, la medalla Grimwade, i premis atorgats per societats científiques de bioquímica, biologia cel·lular i biologia molecular. També l’han reconeguda institucions com l’Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units, l’Acadèmia Estatunidenca de les Arts i les Ciències, l’EMBO (l’Organització Europea de Biologia Molecular) i la Reial Acadèmia de Ciències d’Espanya. En el 2023, va rebre el prestigiós Premi Shaw en Ciències de la Vida i Medicina.

A més, fa a penes un parell de setmanes es va convertir en la primera espanyola de la Royal Society, la societat científica més antiga del món, clau en la història de la ciència i a la qual van pertànyer il·lustres de la història de la ciència com Albert Einstein, Isaac Newton, Stephen Hawking o Santiago Ramón y Cajal.