- -
UPV
 

Vacunes més eficaces per a plantes

L'IBMCP millora la tecnologia per a produir múltiples fragments curts d'ARN que poden "apagar" diversos gens sense efectes secundaris

[ 06/06/2025 ]

Un avanç cap a vacunes dissenyades per a millorar el rendiment de les plantes i protegir-les contra infeccions. Un equip de l’Institut de Biologia Molecular i Cel·lular de Plantes (IBMCP), centre mixt del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) i la Universitat Politècnica de València (UPV), ha perfeccionat una tècnica per a produir múltiples fragments curts d’ARN dissenyats per a apagar un o diversos gens específics en plantes sense provocar-hi efectes secundaris. És una tecnologia que usa un virus inofensiu com a vehicle per a portar aquestes molècules a les plantes arruixant-les amb un esprai, les quals silencien els gens desitjats sense haver de modificar-los, és a dir, sense crear plantes transgèniques. El treball l’han publicat en la revista Nucleic Acids Research.

En concret, l’equip de l’IBMCP ha aconseguit millorar la producció de syn-tasiRNA, uns xicotets fragments d’ARN que copien les instruccions de l’ADN perquè les cèl·lules complisquen la seua funció, dissenyades per a apagar gens específics en plantes. L’ús d’aquestes molècules és limitat, perquè fa falta introduir en les plantes versions llargues d’ARN perquè puguen produir syn-tasiRNA. L’equip investigador ja havia fet servir una tecnologia similar, que produïa un únic fragment xicotet d’ARN, en un treball anterior, que demostrava la utilitat i aplicacions que té.

En l’estudi publicat ara demostren que és possible generar diversos syn-tasiRNA eficaços usant versions d’ARN molt més curtes i simples. En introduir les versions mínimes en plantes model com Arabidopsis thaliana i Nicotiana benthamiana, han produït syn-tasiRNA molt eficaços, amb capacitat d’apagar no un, sinó diversos gens alhora. “Hem aconseguit produir diversos syn-tasiRNA molt eficaços a partir de precursors d’una grandària mínima que apaguen amb una gran eficàcia i especificitat un o diversos gens de la planta sense provocar-hi efectes secundaris”, resumeix Alberto Carbonell, investigador del CSIC que lidera el treball.

Bloqueja la infecció amb una única polvorització

A més, han comprovat que les versions mínimes funcionen quan s’introdueixen en la planta usant un virus, sense necessitat de modificar-la genèticament. “Apliquem les molècules syn-tasiRNA en esprai mitjançant un virus inofensiu com a vehicle, i aconseguim silenciar de manera generalitzada i duradora certs gens en les plantes sense necessitat de produir plantes transgèniques”, explica Carbonell.

Anomenen la tècnica descrita syn-tasiR-VIGS. L’han usada per a “vacunar” plantes contra un virus nociu, i han aconseguit protegir-les completament. “Així hem vacunat eficaçment les plantes contra el virus del bronzejat de la tomaca amb una única polvorització, que ha bloquejat totalment la infecció i demostra el potencial que té com a plataforma antiviral escalable i no transgènica”, assegura el científic del CSIC en l’IBMCP. La tècnica està en tràmits de patentar-se en l’àmbit europeu.

Millorar i protegir sense transgènics

La nova tecnologia té avantatges: més precisió i seguretat (produeix molècules que actuen de manera específica, sense causar efectes no desitjats); no cal modificar l’ADN de la planta per a produir els syn-tasiRNA i silenciar els gens desitjats; en reduir la grandària de les molècules precursores se’n facilita la preparació i s’abarateixen costos; es podrien incloure syn-tasiRNA contra diversos gens o fins i tot contra diferents virus en una única aplicació, una vacuna “multivirus”; i té més poc impacte ambiental i regulador, en no modificar genèticament la planta ni usar virus perillosos.

“És una classe de tractament que es podria aplicar en cultius per a apagar de manera selectiva certs gens de la planta”, descriu Carbonell. “Això permetria, per exemple, millorar-ne el rendiment, fer-les més resistents a l’estrès ambiental, com la sequera o la calor, o facilitar-ne l’estudi en el laboratori. També serviria per a protegir les plantes contra patògens com els virus o els fongs, cas en el qual funcionaria com una nova generació de vacunes vegetals: s’aplicaria un extracte amb un virus inofensiu que faria que la planta produïsca molècules de syn-tasiRNA eficaces i específiques capaces de bloquejar el patogen i evitar així la infecció”, assegura l’investigador.

Referència:

Adriana E. Cisneros, Ana Alarcia, Juan José Llorens-Gámez, Ana Puertes, María Juárez-Molina, Anamarija Primc, Alberto Carbonell, Syn-tasiR-VIGS: virus-based targeted RNAi in plants by synthetic trans-acting small interfering RNAs derived from minimal precursors, Nucleic Acids Research, vol. 53, núm. 5, 24 de març del 2025, gkaf183, https://doi.org/10.1093/nar/gkaf183

Notícies destacades


Balanç del Fòrum d'Ocupació 2025 Balanç del Fòrum d'Ocupació 2025
Rep quasi 7.500 persones i triplica el nombre de currículums arreplegats que han arribat quasi als 42.000 gràcies al sistema de recollida automatitzada
#Hilotesis 2025 #Hilotesis 2025
Del 3 al 17 de juny, estudiants de doctorat de la UPV poden participar en una nova edició del concurs nacional de divulgació científica en xarxes socials
Eva Nogales inaugura el seu mural de Dones de Ciència Eva Nogales inaugura el seu mural de Dones de Ciència
Biofísica de la Universitat de Califòrnia-Berkeley, és una de les investigadores espanyoles més rellevants de la ciència mundial
Recuperació després de la dana Recuperació després de la dana
El Govern d'Espanya presenta en la UPV el Pla de Protecció i Prevenció de Riscos d'Inundació, amb 530 milions d'euros de dotació
AIRE 2025 AIRE 2025
La UPV acull el Congrés Internacional AIRE 2025 per a abordar l'emergència residencial a València



EMAS upv