•  I
• a · A  I
• Accessibilitat  I
• Mapa web  I
• Cercar  I
• Directori

• ::  Sign in :: 

La Sala Josep Renau de la Facultat de Belles Arts de la Universitat Politècnica de València (UPV) acull, fins al dimarts 18 de juny de 2024, l'exposició “Gràfica Contemporània. Edicions Maior: 25 anys”, que exhibeix una selecció excepcional de les 330 obres estampades en la internacionalment reconeguda Galeria Maior, de Pollença (Mallorca).

Sota el guiatge de la galerista Jero Martínez i l'artista Amador Magraner, Maior va esdevenir un històric taller de gravat i residència d'artistes invitats que no sols es va limitar a l'obra gràfica, sinó que es va convertir –durant els seus 25 anys d'existència (1991-2016)– en un excepcional estudi creatiu per a artistes contemporanis (de l’escultura, l’escriptura…) que van crear i van col·laborar en un context de singular estimulació artística.

Obres pertanyents a 21 artistes de prestigi mostren la gran varietat de tècniques de gravat

Les obres incloses en la mostra, pertanyents a 21 artistes (Amador, A. R. Penck, Charo Pradas, Darío Urzay, Eva Lootz, Helge Leiberg, Joan Bennàssar, Joan March, Joël Leick, José Manuel Broto, José Morea, José Pedro Croft, Dj.¿rgen Partenheimer, Miguel Ángel Campano, Mónica Fuster/Nicholas Woods, Patxi Echeverría, Pep Llambías, Susana Solano, Susy Gómez, Xavier Grau i Xisco Mensua), són una mostra extraordinària de la gran varietat de tècniques enquadrades en el concepte general del gravat.

Història i origen d'uns tallers ‘experimentals’

“M'agradaven molt els artistes dels 80”, recorda Jero Martínez, “i em vaig adonar que no havien exposat mai a Mallorca. Vaig decidir fer una col·lectiva i, quina sorpresa, tots van venir a la inauguració. A partir d'ací, vaig començar la programació de la galeria i vaig tenir una relació directa amb la majoria d'artistes, amb els quals, de fet, avui continue treballant”.

Era 1991 i, als pocs mesos, “Amador em va dir ‘Jero, quina llàstima que aquests artistes estiguen passant per Pollença i no quede constància d'això. Potser, m'agradaria fer un taller de gravat o alguna cosa sobre això”. I ho va fer.

“Vaig conèixer Perico Simón i em va convidar a realitzar una sèrie de gravats”, conta Amador Magraner. “Em va agradar el seu tracte, vaig aprendre molt amb ell, i llavors li vaig proposar que, si venia a Pollença, muntàvem un taller de gravat. Així va nàixer aquesta història”.

Una història allunyada dels cànons tradicionals, com afirma el mateix artista: “La dinàmica no era la pròpia d'una editorial habitual, d'encàrrecs per a edicions, serigrafies… Fèiem tallers experimentals. No manava cap format concret, cap especialment, ni processos… Per això, com es pot observar en l'exposició, tot és molt diferent”. Únic.